Un llibre sobre la màfia… a qui no li pot venir de gust llegir-lo. Ho sabem tot sobre ells, en part, gràcies a les pel·lícules, algunes d’elles mítiques i inoblidables. Hem llegit notícies en les que es relacionava a polítics i a gent de les altes esferes de la societat amb la màfia. Veiem la màfia com quelcom sòrdid i perillós, però també com quelcom mitificat i allunyat. Ens sentim atrets per ella, i no sabem perquè. O bé, si ho sabem, perquè l’aura de misteri, mitificació i hàbits perillosos que ostenta i practica el crim organitzat de la Península Itàlica resulta embriagadora i èpica. I també hem tingut l’oportunitat d’apropar-nos a uns quants llibres, ara bé, cap com aquest, Crónicas de la mafia (Libros del KO, 2014). Íñigo Domínguez és l’autor, el corresponsal de El Correo a Roma. Excpecionalment documentat, notes a peu de pàgina una rere l’altre per completar informació i amb abundant bibliografia recomenada, i sobretot, escrit amb diligència, humor, veracitat i ritme addictius, estem davant d’un llibre vibrant i actiu, on la màfia cobra vida davant dels nostres ulls, a través de la seva història, crims, anècdotes i context sociopolític. Obra trepidant, entretinguda, didàctica i activa, qui s’ho hagi passat bé amb El Padrino, amb Los Soprano, o qui gaudeixi del bloc de l’autor o de les notícies de Berlusco, o simplement tens ganes de saber d’on ve i on va la màfia, no es pot perdre el llibre.
Des dels inicis de la màfia, passant per alguns dels capítols més sinistres i horripilants, submergint-nos en les seves connexions polítiques, arribant als cops i atemptats més sonats o menys coneguts, Domínguez ens ofereix una temptadora i completa panoràmica del crim organitzat italià. Com si es tractés d’un reportatge de gairebé 300 pàgines, el periodista, fincat a Itàlia des del 2001, recorre la història de la màfia amb la seguretat i aplom que dóna viure al país i haver llegit llibres sobre el tema que no han sortit d’Itàlia o d’altres obres mai traduïdes al castellà, que en són un bon grapat i que anirem coneixent a través de les citades i magnífiques notes a peu de pàgina. Tot plegat l’ajuda a compondre un retrat pletòric i imprevisible. Pletòric perquè la quantitat d’informació denota l’excel·lent treball de documentació de l’autor; i imprevisible, perquè qualsevol que se les doni de mafiòleg haurà de descobrir-se davant de les novetats que descobrirà. El llibre és una extensió del treball de Domínguez al llarg d’aquests anys, una obra construïda a partir dels articles que ha anat escrivint. Els orígens de la màfia, l’etimologia del mot, l’epistemologia de la màfia, la vida dels principals capos, la Cosa Nostra, les cinc branques, les guerres entre clans, els màxims exponents, les relacions, negociacions i pactes amb polítics i altes esferes, la corrupció, els contactes amb instàncies judicials, la constant i quixotesca lluita d’alguns policies, sindicalistes, jutges, polítics i fiscals honrats i disposats a netejar la història del seu país… Crónicas de la mafia s’atreveix amb tot i tothom, posant de manifest que la seva història és una cronologia del terror que ha infectat les institucions d’un país de dalt a baix des de que Garibaldi i els mítics camises roges, el 1860, varen invadir la illa de Sicília per unificar-la al país italià. És precisament en aquest moment quan comencen les cròniques mafioses. La segona meitat del segle XIX és el principi de l’imperi mafiós. El periodista d’ El Correo inicia el seu recorregut, sense ser estrictament en ordre cronològic, perquè en algun moment hi ha salts en el temps, en els primers dies d’una màfia que neix amb l’Estat Italià, i el buit de poder d’aquest i potser també la idiosincràsia d’un país que es va deixar infectar per l’organització criminal.
El llibre ens ajuda a comprendre el perquè, quan i com de la influència de la màfia, així com els personatges i moments clau. No hem d’oblidar que en 2 anys, de 1981 a 1983, només les guerres entre clans de Palerm van deixar més de mil morts. Domínguez ens apropa als noms propis de l’organització i el seu entorn. Els Badalamenti i Amoroso (primeres famílies en lluitar pel control de Palerm al finals del segle XIX), l’assassinat del primer polític, l’alcalde Nortarbartolo, el 1893, la importància de Corleone, les famílies Genovese, Bonanno, Gambino, Lucchese i Profaci o el que és el mateix, la Cosa Nostra; la relació d’El Padrino amb la màfia; la relació amor-odi de Mussolini amb la màfia; la comunicació Sicília-Nova York-Chicago; el paper de la màfia a la Segona Guerra Mundia i a la Guerra Freda; la dolorosa història d’un heroi caigut com Placido Rizzotto; Las Vegas, Cuba i la màfia com a governants; noms propis de la història de la màfia com Lucky Luciano, Vito Genovese, Totó Riina, Piersanti Mattarella, Giulio Andreotti, Giovanni Falcone, Paolo Borsellino, Marcello Del’Utri, entre molts altres, i com no, Silvio Berlusconi, qui es mereix un punt i a part, i de qui coneixerem el seu complet i irresponsable currículum així com els seus treballs més sòrdids a través del capítol més extens del llibre.
Estem davant, sí, d’un excepcional llibre, de la història més completa i documentada sobre la màfia. No li donem més voltes: Íñigo Domínguez és un periodista de la vella escola que ha arrodonit una obra clau per entendre què és la màfia i quina és la seva história. Llegiu el seu llibre i entendre perquè ho dic. Ah! I no us perdeu l’extensa, comentada i recomanada filmografia sobre el tema, on any a any, l’autor repassa i ressenya les pel·lícules sobre el tema. No perdeu més el temps i tireu-vos de cap a aquestes increïbles Crónicas de la mafia (Libros del KO, 2014).