Com es tractésd’una novel·la de Richard Yates, Kim Gordon esprem els seus 60 anys de vida i els gairebé 40 com a estrella del rock i artista a través de la magnífica biografia La chica del grupo, publicat en castellà per Contra Ediciones. Àgil, addictiva i intensa, l’artista californiana, coneguda per la seva etapa amb els imprescindibles Sonic Youth, dibuixa la seva vida a través dels pilars de la seva vida: l’art, Sonic Youth, la família i Nova York. Sense l’estridència de la seva música i amb la transparència que no ens podíem imaginar pel dolorós tràngol del recent divorci, Kim Gordon ens convida a una pausada i completa panoràmica de la seva vida, a través de més de 300 entretingudes i sucoses pàgines ben acompanyades per un selecte grapat de curioses fotografies.
Ben aviat un es troba amb la sensació d’estar llegint una novel·la, pel tracte literari i pel ritme narratiu. La història esdevé realista i creïble. No es detecten cortines de fum ni crits al cel fora de lloc, ni anècdotes típiques i tòpiques d’extravagant estrella del rock. El relat és madur i assossegat, diàfan i accessible, i el més important, esdevé un mapa cultural dels EUA des dels anys 60 fins l’actualitat. Kim Gordon va viure el hippisme, el punk, el punk intel·lectual, el no wave, el grunge … Va viure primer a Los Àngeles i posteriorment a Nova York des de la seva adolescència, amb algun parèntesi. Si alguns es pensen que Barcelona és una ciutat de la cultura, i espera que alguns ens hem d’aguantar el riure, què pensaran quan (re)descobreixin la Nova York dels vuitanta i dels noranta a través de les paraules de Gordon.
És apassionant somiar amb un viatge en el temps i seguir les passes donades per ella fins a trobar-se amb Thurston Moore i donar forma els primers Sonic Youth. Cróniques de la vida d’una noia que es converteix en artista podria ser el títol d’unes memòries que ens permeten tafanejar en els dies de Gordon com a cambrera, emmarcant il·lustracions, o tot allò que calgués per no dependre massa econòmicament dels seus pares. Des dels 18 anys s’ha buscat la vida, com és habitual al seu país, amb la idea de viure de l’art. Sense tenir molt clar cap a on tirar, sí tenia clar com es guanyaria les garrofes. Evidentment se li van riure a la cara en el seu moment, va sobreviure a base d’arròs i magdalenes, però, el talent, la sort, l’esforç i perquè les coses generalment cauen pel seu propi pes, Kim Gordon es va sortir amb la seva.
Més incòmode resulta llegir les paraules dedicades a la seva família. Gordon no s’amaga de res, o almenys, aquesta és la sensació que ens deixa. Si bé de portes enfora ser Kim Gordon i formar part de Sonic Youth és l’hòstia, i segur que ho ha de ser, la vida també guarda putades per les estrelles del rock. Ni els pares són perfectes ni la salut és impecable. Haver aconseguit ser qui has volgut ser, o millor dit, barallar-te per ser autosuficient i per viure com tu vols viure i sortir guanyador no et fa immune a altres problemes. I el panorama familiar que ens presenta no és gaire amable, sobretot per part del seu germà, a qui els anys de hippisme extrem li van passar factura.
Tots estem exposats a les travetes de l’existència. La qüestió és com s’afronten. Gordon ho fa amb dos ovaris i sense victimismes. On es mostra sorollosa com la seva música és a la part del divorci i quan descobreix que Moore l’enganya amb una altra. S’entén la rancúnia i dolor que transmeten les seves paraules. No us espereu moments de telenovel·la, no, però es queda ben ampla. El que semblava el matrimoni perfecte, ja que resulta que no ho era. I per cert, també sobta la hipersensibilitat de l’autora, qui es defineix com una persona insegura i opaca. Tot plegat ajuda a entendre la seva actitud a l’escenari. Potser és cert quan es diu allò de ‘si veus algú molt segur de si mateix és que realment no ho és’. Misteris de la humanitat.
Si us interessa l’art, els EUA, Nova york, el rock ‘n’ roll, la vida d’una artista, la moda, i també, les anècdotes i comentaris sobre Johnny Thunders, Kurt Cobain, Madonna, Michael Stipe i un llarg etc., o el naixement, creixement, supervivència i final de Sonic Youth, tot ho trobareu a La chica del grupo, l’autobiografia de Kim Gordon. És ni més ni menys que un llibre sobre la vida d’una noia nord-americana que volia ser artista i ho va aconseguir. L’única pega és que ja saps com acaba, i a sobre és un final trist. Ella s’ha quedat sense marit i nosaltres sense Sonic Youth.