The Beatles. Eight Days a Week

Si ens pensàvem que amb The Beatles Anthology ja ho havíem vist tot, The Beatles. Eight Days a Week ens sorprendrà amb noves imatges remasteritzades que serviran per emocionar-nos i per rememorar la història del nostre grup favorit. El documental es centra en els seus anys de gira mundial, des de 1962 al 1966, quan van fer gairebé 900 concerts en 90 ciutat de 15 països. Són els anys en els quals els Fab Four varen conquerir el món i es van fer més importants que Jesucrist. No només varen obrir nous camins al rock n’ roll cap al pop i la psicodèlia. A la millor música pop-rock hem de sumar lluminositat, caràcter, actitud, intel·ligència, classe… els Beatles varen irrompre en la societat occidental per mostrar als joves una nova cultura i una nova forma de ser i estar en societat. Ron Howard s’endinsa en l’univers de Paul, John, George i Ringo, concretament en els anys ens el quals varen construir la seva llegenda.

D’ençà que es va donar el tret de sortida al projecte dirigit per Ron Howard, són incomptables el nombre de persones i de fonts que han col·laborat per omplir de material l’arxiu amb què Howard i el seu equip havien de treballar i donar forma al film. Evidentment, no era una tasca senzilla. Amb la col·laboració de Paul McCartney, Ringo Starr, de les famílies Lennon i Harrison i de Yoko Ono, Howard havia de realitzar l’enèsim documental envers la banda que va canviar el rock n’ roll. És arriscat atrevir-se amb els Beatles, la banda que va fer de la música popular un dels moviments artístics més importants del segle XX. Howard se’n surt gràcies a un muntatge vertiginós, una remasterització impecable i evidentment, la màgia, talent, carisma i magnetisme dels quatre de Liverpool, així com les tones de frescura i canalleria honesta i divertida.Què més podem dir? Veure els Beatles en directe amb un so immaculat no té preu. I de traca és la mitja hora que ve de regal amb el visionat del film, l’històric concert al Shea Stadium. Gallina de piel.

The Beatles. Eight Days a Week explica la la història de quatre xavals que estaven disposats a passar per qualsevol dificultat només per tocar i tocar. I és aixói com varen marxar a Hamburg, dormint tots quatre en una habitació sense bany, durant mesos i mesos, perquè volien fer concerts i la ciutat alemanya en aquell moment era el centre neuràlgic de la cultura del continent. I a còpia de tocar durant deu o dotze hores cada nit varen consolidar la base del grup que eren quan varen tornar a casa seva i varen iniciar la conquesta del món a partir de 1963. Howard posa èmfasi en aquells inicis i en els anys posteriors fins al 1966, any del seu darrer concert a San Francisco, a Candlestick Park. El paper de Brian Epstein, de George Martin, el procés creatiu, la relació amb la premsa, la gira pels EUA, assimilar l’èxit mundial, l’evolució en el seu so,… Un dia a dia d’un grup que no es va aturar mai. Cap grup a la història del pop-rock va canviar tant com havien canviat els Beatles en aquells quatre anys,, en els quals varen gravar 7 discs. Rubber soul i Revolver són els discs que marquen la frontera entre la primera i la segona etapa de la banda, anys en els quals Howard només fa ràpides pinzellades. I és aquí on l’espectador trobarà a faltar una segona part d’aquest documental, centrada en els anys de canvis i en què les diferències entre els quatre beatles es varen accentuar fins a acordar la separació el 1970.

The Beatles. Eight Days a Week és la història ja coneguda del grup de Liverpool centrada en els anys de gira contínua entre 1962 i 1966. Ara bé, el documental és especial per la qualitat de les imatges i per l’oportunitat de veure nous documents audiovisuals i sobretot de poder gaudir de talls de concert del grup amb una qualitat extraordinària gràcies a la feina de l’equip tècnic, format entre d’altres per Giles Martin, el fill de George Martin. En definitiva, una pel·lícula sensacional per tornar-se a enamorar de la banda que va canviar la cultura del segle XX. Els Beatles varen ser els més grans entre d’altres motius perquè sempre sorprenien. I sempre ens sorprendran.