Clàssics per la vida, de Nuccio Ordine

Clàssics per la vida (Quaderns Creman, 2017) és el nou llibre de Nuccio Ordine, autor del manifest La utilitat de l’inútil, obra que posava sobre la taula la necessitat de recuperar un estil de vida menys pendent de la productivitat i més pendent de l’enriquiment personal per tal d’incentivar la voluntat de ser millors persones. El seu estil, didàctic, entenedor, divulgatiu i relaxadament acadèmic, converteixen a Ordine en una de les veus pròpies més escoltades i llegides de la del món acadèmic. Professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria, l’italià és un rebel amb causa, un home que defensa uns valors i una manera de fer, pensar i viure que xoquen pacíficament contra la visió mercantilista de la societat actual.

Clàssics per a la vida és un recull de fragments de llibres clàssics comentats, els quals va escriure entre setembre de 2014 i agost del 2015 a un dels setmanaris més prestigiosos d’Itàlia (Sette, suplement del Corriere della Sera), els quals, prèviament, havia comentat amb els alumnes. Els autors convidats són entre altres, Shakespeare, Hipòcrates, Plató, Thomas Mann Goethe, Dickes, Bocaccio, Rilke, Maupassant, Pessoa o Einstein. Són texts que Ordino utilitzava setmanalment a classe per tractar algun tema a estudiar o per reflexionar envers quelcom, sense cap necessitat utilitarista, i amb tota la intenció didàctica. Perquè segons l’autor, en les págines dels clàssics, fins i tot a segles de distància, és possible sentir encara el batec de la vida en les seves formes més diverses. Ara bé, no hem de considerar aquest Clàssics per a la vida una col·lecció de petits assajos. És senzillament un homenatge als clàssics, sent ells els autèntics protagonistes de l’obra, en la qual Ordino únicament afegeix unes paraules d’acompanyament a tall de divulgador.

Clàssics per a la vida és una declaració d’intencions ben explícita, amb la qual Ordino suggereix la importància dels béns i sabers culturals considerats sovint com inútils i prescindibles per formar les noves generacions de ciutadans. Ordino considera oportú i necessari frenar la deriva utilitarista i empresarial, per tal d’ajudar als estudiants a entendre millor que el coneixement no s’abraça per guanyar diners, sinó sobretot per ajudar-nos a fer-nos dones i homes lliures, capaços de rebel·lar-nos contra els egoismes del present, per intentar que la humanitat sigui més humana.

La vida és molt més que ser advocat, empresari o economista, és a dir, que les persones som molt més que un individu que ha d’estudiar per tenir la feina més ben pagada possible? Ordine explica a través dels seus referents literaris perquè el seu sí és rotund. Ell entén, finalment, que l’ensenyament i l’educació constitueixen una forma de resistència a les lleis omnipresents del mercat, a la mercantilització de les nostres vides i al temible pensament únic.

L’autor considera la literatura clàssica com un camp que ens obre un món de novetats i nous horitzons. Sense curiositat i sense voluntat de veure més enllà del que està establert no estem vius del tot. Clàssics per a la vida és un homenatge sentit i sincer a uns autors que entenien la literatura com el bé cultural idoni per obrir els ulls, ampliar la panoràmica i els punts de vista, i per tant, per entendre la vida.