El 19 de maig de 1939, el dictador Franco va presidir a Madrid la desfilada de la victòria del bàndol feixista vers les tropes republicanes. Una victòria que es va recolzar en l’ajuda rebuda per part d’Itàlia i Alemanya, estats que també van estar sota les ordres de ments criminals obsesionades per acabar amb la llibertat del poble. També van col·laborar en enderrocar la República les democràcies més importants del moment, com a tàctica per tranquilitzar la dictadura nazi.
Gairebé 70 anys després de la derrota de la República i més de 30 anys després de la mort de la dictadura feixista, encara hi ha debat sobre la memòria històrica. Van ser 40 anys de repressió i assassinats, i malauradament, hi ha jovent que té més dades sobre altres guerres que sobre la Guerra Civil Espanyola. És encara més preocupant escoltar algunes declaracions de polítics i de representants de l’esglèsia mostrant el seu interès per oblidar la història i no aprendre dels errors del passat.
Aprofitant el 70è aniversari de la derrota de la República, seria realment interessant crear espais públics amb exposicions sobre la República, la Guerra Civil i la dictadura feixista, per poder entendre reflexions com la de l’ historiador Jaime Cervera Gil: “Franco era consciente de que dirigía una España ideológicamente diversa aunque conservadora casi por entero, y él logro que todos fueran franquistas”.