Si un ha tingut la fortuna de donar un tomb per la península, i més concretament, si ho ha fet per Euskal Herria, estarà del tot d’acord que Donosti és una d’aquelles ciutats a la que vols tornar sí o sí. A San Sebastià tens de tot i ho tens tot a mà. Còmoda, simpàtica, acollidora, no és enorme ni estressant, és oberta i lluminosa, la ciutat és la bomba, i si algú sap d’alguna vacant pel que sigui, si cal fer un Donosticultura, cap allà anirem. Perquè és una ciutat per viure: La Plaça de la Constitució, el Teatre Victòria Eugènia, El Peine del Viento, Els Jardins de Miramar, El Monte Igueldo, L’ïlla de Santa Clara, La Platja de La Conxa, el casc antic,…Passejar-se per les platges a contemplar la ciutat de d’alguna muntanya, el menjar, gaudir dels festivals d’art i cultura, com el jazzaldia, el Donostia Zinemaldia… I aquí ens aturem, perquè tot això val molta pasta, i de moment, estem per informar-nos del proper Festival de Cinema de San Sebastià, que arriba a la 59a edició, consagrat des de fa més dècades com un dels grans certàmens de cinema internacional. I aquest any, qui seran els protagonistes?
A la Secció Oficial competiran per la Urrezko Mazkorra, el màxim premi, la Conxa d’Or al millor film, i també per les tres Conxes de Plata (actor, actriu i director), a més dels Premis del Jurat de foto, guió i l’Especial: Kim Ki-Duk, que arriba amb Amen, Wang Shianshuai amb 11 Flowers, Terecence Davies amb The Deep Blue Sea, Isaki Lacuesta amb Los Pasos Dobles, Arturo Rapstein amb Las Razones del Corazón, July Delpy amb Le Skylab i Sarah Polley amb Take this Waltz, Juan Carlos Fresnadillo amb Intruders, Eric Toledano i Olivier Nakache amb Intouchables, Filippos Tsitos amb Unfair World, Mathieu Demy amb Americano, Björn Runge amb Happy End, Hirokazu Kore-eda amb I wish, Ana Katz amb Los Marziano, Enrique Urbizu amb No habrá paz para los Malvados, Oren Moverman amb Rampart, João Canijo amb Sangue do Meu Sangue, Benito Zambrano amb La Voz Desnuda, Rodrigo García amb Alberto Nobbs, i Asier Altuna amb Bert Solari.
També hi trobem seccions com Zabaltegi-Nuevos Directores, Zabaltegi-Perlas amb les novetats de Terrence Malick, Wim Wenders, Johnnie To, Aki Kaurismäki, Shame d’Steve McQueen,…) , Zabaltegi-Especiales (on destaquen els noms d’Scorsese, Wiseman, Rulfo, un altre cop Lacuesta i Kore-eda, tot i que a mi em posa tot de punta Neil Young Journeys de Jonathan Demme), Zabaltegi-Especiales Medianoche ((una de les eccions noves, juntament amb una on es fusiona cinema i gastronomia, que es dirà Culinary Zinema), Horizontes Latinos, Made in Spain, … Aneu cap a Seccions i us en fareu una millor idea; ara bé, anem a destacar la Restrospectiva d’Enguany, anomenada American Way of Death (Cine Negro Norteamericano 1990-2010). I la selecció de pel·lis és acollonant: Uno de los nuestros, Fargo, El Rey de Nueva York, La Noche es Nuestra, El Americano, Muerte entre las Flores, Reservoir Dogs, Heat, The Underneath: Bajos Fondos, Sospechosos Habituales, Zodiac, Mystic River, Antes de que el Diablo Sepa que Estás Muerto, Cuestión de Honor,… i me’n deixo algunes.
De tots els Jurats, el que més responsabilitat i pressió tindrà és el Jurat de la Secció Oficial, que està presidit per Frances McDormand. L’acompanyen Guillermo Arriaga, Àlex De La Iglesia, Bent Hamer, Bai Ling, Sophie Maintigneux i Sophie Okonedo.
Si t’emociones amb el cinema, apropar-se a l’edició d’enguant de la Donostia Zinemaldia d’enguany és una obligació moral. Ara bé, en aquesta vida, de moment, algun dia canviarà, segur, els que no tenim temps, o el que és el mateix, els que no tenim diners, ens ho mirarem des de casa, des de BCNCultura, o millor encara, des de la completíssima web oficial del festival. No ens oblidem, del 16 al 24 de setembre, a la meravellosa ciutat de San Sebastià, tindrà lloc la 59a edició del festival, que estrena director, José Luis Rebordinos, qui succeeix en el càrrec a Mikel Olaciregui.