La setmana en la que s’estrena al nostre país una de les pel·lícules més aplaudides del Festival de Cannes 2008, com va ser Two Lovers, de James Gray, s’inaugura el Festival de Cannes 2010, que es celebra a la ciutat de la Costa Blava del 12 al 23 de maig. La Croisette d’aquest any estarà tant concorreguda com és habitual, gràcies a un cartell de qualitat. Tot i que s’ha fet alguna concessió amb el ‘cinema fast food’, recordem que la pel·li que inaugura el certamen és el Robin Hood de Ridley Scott i Russell Crowe, el Festival de Cannes d’enguany manté el to que el confirma cada any com el festival de cinema més prestigiós i cinèfil del món.
A primer cop d’ull destaca la poca presència de cinema del nostre país, per tant, toca, primer de tot treure’s el cartellet de “No em respecten”, fer autocrítica i deixar de banda els exercicis d’ autocomplaença a base de programes de televisió que actuen d’aparador i de gales de premis poc afortunades. Els gruix dels representants del cinema espanyol són: Víctor Erice i Marc Recha en els jurats del festival, Javier Bardem (a qui veurem a Biutiful, de Alejandro González Iñarritu, que participa a la Secció Oficial Competició), Pilar López de Ayala (O estranho caso de Angélica, de Manoel de Oliveira, qui amb més de cent anys segueix al peu del canó, aquest cop a a la Secció Un Certain Regard), Antonio Banderas (You Will Meet a Tall Dark Stranger, de Woody Allen, produïda un altre cop per Jaume Roures, participa a la Secció Oficial Fora de Competició), i algunes productores com la mateixa Media Pro, a més de Mod Producciones i Eddie Saeta.
Per damunt de tot, és just destacar el bon nivell del cinema francès. A part de Jean Luc Godard, qui presentarà la que finalment rep el nom Film Socialisme (Un Certain Regard), qui segurament, amb 80 anys, tornarà a soprendre’ns, parafrasejant la frase amb la que van aplaudir la premiada Une Femme est une 
Femme al 1962, amb la juventut, originalitat, atreviment i impertinència del seu cinema etern o etern cinema, sempre fresc i diferent. Film Socialisme es podrà descarregar el mateix dia que es presenti a Cannes, gentilesa de Jean Luc Godard; un altre cop de puny d’aquest venerable autor a la mentalitat empresarial que clama al cel per les descàrregues. Mathieu Almalric, de qui es parla i molt bé d’alguns dels seus treballs com a director, per exemple Le Stade de Wimbledon (2001), presentarà Tournée (Secció Oficial Competició); Xavier Beauvois (Secció Oficial Competició) presentarà Des Hommes et des Dieux; Bertrand Tavernier, qui no era sel·leccionat a la Secció Oficial Competició, des de Daddy Nostalgie, competirà amb La Princesse de Montpensier; i fora de competició, entre d’altres, trobem a Olivier Assayas, qui presenta Carlos (Secció Oficial-Sessons especials), i a Fabrice Gobert, qui arriba amb el thriller Simon Werner a disparu… (Un Certain Regard), que s’estrenarà com Lights out als països anglòfons.
Dels més de 80 films que es veuran a Cannes, destaquem, a més dels ja citats, la presència dels següents noms a la Secció Oficial. En competició, trobem: Abbas Kiarostami, Palme d’Or amb El sabor de las cerezas al 1997, torna a la Secció Oficial Competició amb Copie Conforme; Takeshi Kitano, qui presentarà Outrage; Another Year, del britànic Mike Leigh, triomfador a Cannes amb Naked i Secretos y Mentiras, amb la que va guanyar la Palme d’Or al 1996; Rizhao Chongqing, de Wang Xiaoshuai, Ós de Plata i Gran Premi del Jurat a la Berlinale 2001 amb La bicicleta de Pekín; el premiat a Cannes amb Ojos Negros i Quemado por el sol, Nikita Mikhalkov, presentant Utomlyonnye Soltsem 2. Fora de competició: a la secció on trobàvem a Woody Allen, participen Tamara Drewe, d’Stephen Frears, en forma com va demostrar amb Cheri, i Oliver Stone, amb la 2a part de Wall Street, Wall Street-Money Never. A la Secció Un Certain Regard, trobem també Aurora de Cristi Puiu, I Wish I Knew, de Jia Zhang-Ke, Chatroom, de Hideo Nakata, Les Amours Imaginaires, de Xavier Dolan, i Blue Valentine, de Derek Cianfrance, entre d’altres. Dins de la 49a Setmana Internacional de la Crítica, que obrirà amb Le Nom des Gens, de M. Leclerc, trobem Sound of Noise, d’ Ola Simonsson i Johannes Stjärne Nilsson, Bi, dung so!, de Phan Dang Di, Sandcastle, de Boo Junfeng, Bedevilled, de Jang Cheol So, Armadillo, de Janus Metz, Belle Épine, de Rebecca Zlotowski, entre d’altres, a part de sessions especials. Per acabar aquest previ, destacar la presència, dins de la Quinzena dels Realitzadors, el passi del nou documental dels Rolling Stones, Stone in Exile, de Stephen Kijak, qui comptarà amb la presència de Jagger, Richards, Wood i Watts, per presentar un documental sobre la gravació d’Exile on Main Street. Hi haurà trobada Godard-Stones?
Els jurats estan plagats de noms destacats. El Jurat Oficial, presidit per Tim Burton, està format per Kate Beckinsale, Giovanna Mezzogiorno, Alberto Barbera, Emmanuele Carrere, Benicio del Toro, Victor Erice, Shekar Kapur i Alexandre Desplat. L’anomenat oficialment Jurat de Cinefondation and Short Film, està presidit per Atom Egoyan, i en ell hi participa Marc Recha, entre d’altres. El Jurat Un Certain Regard està presidit per Claire Denis.
Cine, cine i més cine a Cannes, en un festival, com pot suggerir la foto del póster oficial d’enguany, reclama una artesania i espontaneïtat que sembla ser que no estan de moda, però que realment són virtuts imprescindibles per escriure amb imatges històries lluminoses, fresques i que arriben a l’espectador amb una immediatesa que només l’art passional aconsegueix.
Qui vulgui tota la informació en castellà sobre el festival de Cannes, pot anar a la web oficial.