Aquesta tarda, al Centre Cívic Goldferichs, serà escenari de la Conferència sobre la filòsofa política Hannah Arendt, pensadora, assagista i personatge fonamental de l’àmbit intel·lectual i del pensament crític del segle XX. De la mà d’ Isabel Morales, investigadora de la facultat d’Humanitats i professora de Filosofia, la qual realitza la seva tesi doctoral sobre la figura de Hannah Arendt, redescobrirem la figura de l’autora de Los orígenes del totalitarismo (1951), La condición humana (1958), Eichmann en Jerusalén. Estudio sobre la banalidad del mal (1961), Entre el pasado y el futuro. Ocho estudios sobre la reflexión política (1963), Sobre la revolución (1963), Hombres en tiempos de oscuridad (1968), Sobre la violencia (1970), entre d’altres.
Testimoni de la Segona Guerra Mundial, exil·liada per culpa del règim nazi, Hannah Arendt (Linden-Limmer, avui, Hànnover, Alemanya, 14 d’ octubre de 1906 – Nova York, 4 de desembre de 1975), va viure una vida marcada pel totalitarisme de Hitler i companyia. La pensadora alemanya considerava que la política s’ havia convertit en la continuació de la guerra, precisament a l’ inrevés del que afirmava Clausewitz, afegint que l’astúcia i la manipulació substituïa la violència emprada durant el nazisme. El poder utilitza camins subtils per convèncer a la població, que passen molt més desapercebuts que la violència. La degradació que viu el món de la política no és una qüestió d’ara. Arendt denunciava la mala praxis dels polítics de la seva època, i els anàlisis que en feia de la falta de diàleg i d’ actituds en temps de pau poc esperençadores són del tot vigents en el món que vivim. L’ inici de segle XXI ha estat desil·lusionant; un altre cop es confirma la cobdícia i la falta d’autocrítica de la condició humana, incentivada per un poder polític obssesionat pel control i per instaurar una política del terror que atempta contra el pensament lliure i el paradigma cartesià kantià, que defensa l’ ús de la raó pròpia com a filosofia de vida individual i conscient a la vegada que no estem sols en aquest món, sense oblidar l’ ús del sentit de l’ humor com a camí per acceptar que som finalment éssers limitats. Els interessos econòmics en un primer terme, els socioculturals en un segon, han instaurat una manera de fer i actuar que consolida el tarannà políticament correcte, és a dir, el que mai parla de la veritat. Part del suposat intel·lectualisme, per la seva banda, viu instal·lat en la comoditat creativa, que és aquella destinada a contentar a qui simpatitza amb la frivolitat i amb la falta de criteri, ambdues qualitats celebrades per les classes altes, poc amigues de posar en perill els seus privilegis. La hipocresia de les relacions personals marca la mateixa falta d’autenticitat i honestedad en les relacions entre països. Política, educació i sistema busquen el pensament únic i un tipus de comportament destinat al conformisme. Empenyen a l’ ésser humà a acceptar una rutina i una inèrcia que satisfà unes necessitats tan superficials com danyines pel futur del món. No valoren el pensament individual i crític, ni el fet de dubtar de la norma i criticar el que està establert com actituds beneficioses per la societat.
Més que mai, és a dir, sempre, una conferència sobre Hannah Arendt ens podrà aclarir una mica més el perquè d’aquest món. Cada dia ens sorgeixen més preguntes, des de la sorpresa per segons quins comportaments, de pares, fills, companys de feina, del perquè acceptem la realitat sense més, i de com és possible que sorgeixin segons quin tipus de propostes polítiques, abrumades per la ignorància, com ho és el racisme i d’altres vomitives reaccions davant dels problemes de la gent. No pensar és tan conformista com destructiu, perquè ens impedeix conèixer, reflexionar i decidir per un mateix, és a dir, ser lliures per actuar, equivocar-nos i ser crítics. Conèixer a figures com Hannah Arendt ens ajudarà a pensar i a conèixer què és la llibertat de pensament i acció.
Conferència sobre Hanna Arendt, al Centre Cívic Goldferichs, a les 19 h.
Us oferim el primer tall del film Pensar apasionadamente de Jocken Kolsch sobre la figura de Hannah Arendt.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=SMbL0_PMjw0]