El fet que el Victoria & Albert Museum de Londres (V&A pels amics) obtingués el permís per accedir a The David Bowie Archive va donar peu a què es fés realitat una de les exposicions més esperades i celebrades a la nostra ciutat. El Museu del Disseny de Barcelona presenta David Bowie Is, un embriagador i apassionant recorregut per la vida i obra de David Bowie. A través de més de 300 objectes, s’explora l’univers creatiu i l’obra de l’artista que durant 50 anys va ser capaç de copiar, inspirar-se, reciclar, reinventar-se i influenciar contínuament en el món de la música, el de la moda i el del disseny. Copiar i endur-se al seu terreny i genialitat allò que copiava va ser la inesgotable fórmula creativa d’un dels músics cabdals de la història del pop-rock. David Bowie, nascut com David Robert Jones el 8 de gener de 1947, és el protagonista d’una exposició que tancarà les seves portes el 25 de setembre, una oportunitat única per submergir-se en la vida i obra del geni a través de discs, fotos, pel·lícules, vídeos, lletres manuscrites, vestuari original, instruments i molt material inèdit. Una delícia que no ens podem perdre. Perquè, efectivament, David Bowie Is Everything.
El dia que va morir Bowie és el dia en el qual va morir bona part de la cultura pop-rock. L’home que va posar al mateix sac des de Dylan a Krafwerk, dels Beatles a Nine Inch Nails, d’ Elvis a Tricky, de Jacques Brel a Lonnie Donegan, i de (podríem estar així fins demà-passat) Lindsay Kemp a la Velvet, abandonava el planeta Terra i es convertia en Major Tom per iniciar l’Odissea espacial anunciada ara fa 50 anys. David Bowie Is Everything… doncs sí i no. Fonamentalment, és música. Hi haurà qui el recordarà pel vestuari que duïa, pels dissenys de Kansai Yamamoto, de Derek Morton, de Peter Hall o de Freddie Burretti, per citar alguns dels noms de la moda vinculats al nom del Duc Blanc. Ara bé, Bowie és Space Oddity. O Ziggy Stardust. O Sound & Vision. O Cat People (Putting out the Fire). O Blackstar. David Bowie és Berlín. Marc Bolan, Iggy Pop, Brian Eno, Tony Visconti, Carlos Alomar, Mick Ronson, Trevor Bolder, Earl Slick, Sterling Campbell, Robert Fripp o Tony Levin. O bé, Hunky Dory, Station to Station, Heroes, The Next Day, Tin Machine. Aquests són els noms que tenim present quan parlem de David Bowie. I tants altres, però sempre vinculats al món del quart art. La moda, escenografia i disseny eren un complement a la seva música. Un complement perfectament alienat amb el seu art, sí, però David Bowie és la seva música. David Bowie és els seus discs. L’excepcional parafernàlia que sempre l’ha acompanyat és indispensable per entendre aquest gran geni. Però hem de recordar que ell sempre va voler ser com Elvis Presley. Pocs, molt pocs músics poden defensar una trajectòria artística tan influent i extensa com la seva. Evolució constant, inconformisme incorruptible, unes cançons meravelloses, una elegància, carisma i magnetisme únics. I com vestia… Ara sí, ho diré, David Bowie Is Everything.
Aquests i altres reflexions i debats interns sorgiran després de visitar aquesta impressionant exposició. Els amants de la música, i evidentment, els fans de David Bowie, tenen una cita ineludible al Museu del Disseny i l’exposició David Bowie Is. Durant hores passegin, llegeixin, escoltin, gaudeixin de tot el material de l’artista londinenc. L’exposició és una invitació a enamorar-se i a reenamorar-se d’ell i la seva obra, i també, una invitació a debatre perquè hem de recordar a Bowie com una de les persones més importants dins del món de l’art i la cultura pop dels darrers 50 anys. David Bowie Is Music. David Bowie Is Everything. O senzillament David Bowie Is el que cadascú senti. Precisament, per sentir-ho, no us la perdeu.
