Del 18 de desembre a l’11 d’abril del 2010 el Centre d’ Arts Santa Mònica oferirà una exposició sobre la figura de l’escriptor Quim Monzó, dissenyada pel crític i assajista Julià Guillamon. La mostra, que s’inaugura el 17 de desembre a les 19 h, és un exhaustiu repàs a l’obra d’aquest autor traduït a dotze idiomes, des dels seus temps com a corresponsal al seu darrer llibre, Mil Cretins, passant per la seva etapa com a dissenyador, col·laborador de televisió i ràdio; Exposició Monzó és una original aproximació a l’univers de l’escriptor nascut a Barcelona l’any 1952.
Des de la publicació de la seva primera novel·la L’udol del griso al caire de les clavegueres al 1976 fins a la mencionada Mil Cretins, les mans i la ment de Monzó han creat 22 llibres. Dividint la seva obra en novel·les, contes i articles, des de la primera novel·la i Uf, va dir ell, el primer llibre de relats de 1978, fins la reedició d’alguns dels seus contes, Mil cretins, revisats i corregits, la seva trajectòria suma més de 30 anys de llibres, pensaments, opinions, personatges i de tonelades d’humor negre.
Els dos personatges que van d’artistes moderns amb molta retòrica però sense obra que deambulen i divaguen per una ciutat similar a Nova York que no pinten res, en tots els sentits, els reculls d’articles de la seva etapa de col·laborador a diferents diaris, l’ individu que gaudeix fa gaudir a les seves amants gràcies a una erecció permanent que finalment descobreix que realment és el senyal del final dels seus dies, el coitus interruptus del protagonista mai acaba de disfrutar per culpa de les mil-i-una interrupcions que pateix durant un coit tan anhelat com impossible, i acabant amb la visita d’un adult al seu pare transexual al geriàtric…; l’obra d’aquest barceloní és una autèntica caixa de sorpreses ben enriquidores i divertides.
Persona que es considera pessimista, perquè pensa que sempre passarà el pitjor, que no li agrada anar al cinema perquè no aguanta el comportament sorollós de la gent, i amb un sarcasme i escepticisme amb gairebé tot a prova de bombes, Monzó sempre ens fa veure el món d’una forma que perverteix tota lògica, i que ens fa avançar per situacions evidents fins que ell decideix invertir-les o simplement canviar de terç i anar-se’n de la història. La seva etapa al Vietnam, on va anar com a peridodista durant la guerra, així com a la caiguda de Ceaucescu, el Síndrome de Tourette, que marca la seva vida i obra, les col·laboracions a la premsa, així com facetes més desconegudes, com la de cineasta amateur o la d’humorista gràfic, els seus referents, entre els que destaquen Woody allen, Frank Zappa, Samuel Beckett, Julio Cortázar, Boris Vian, Franz Kafka i Pasolini, que els podrem veure en un moral de la retrospectiva, són alguns dels atractius de l’ Exposició Monzó a Arts Santa Mònica, al carrer Santa Mònica nº 7.
Aquí teniu una entrevista del programa Página 2 que li van fer en motiu de la publicació de Mil cretins a aquest hiperresponsable que detesta “l’obssesió de convertir-lo tot en una mena de festival d’Eurovisión, sobretot l’art i la cultura”:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=AeRJwQUrbyk]