Arriba una nova edició de l’In-Edit, el Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona, que es celebrà del 25 d’octubre al 4 de novembre. Com cada any, la graella és de traca, amb 58 títols que faran les delícies del públic més heterogeni, eclèctic i musicòleg de la ciutat. A la secció d’enguany hi trobem un total d’ 11 seccions, i us recomanem que estudieu amb atenció total la informació que trobareu al web del festival.
Hi ha un munt de documentals interessants, com us podeu imaginar, i de tots els colors i textures. Per exemple l’homenatge a l’Apolo i als seus 75 anys, Apolo. La juventud baila, de Marc Creuhet, on hi tindran cabuda molts dels moments i noms propis que han passat per la mítica sala barcelonina; una alegoria envers el consumisme i la soledat, Beautiful things, de Giorgio Ferrero i Federico Biasin, un retrat cru de la relació home-màquina; la biografia a una de les reines del punk-rock, Bad Reputation. A documentary about Joan Jett, de Kevin Kerslake; Blue Note Records: Beyond The Notes, de Sophie Huber, és a dir, la història del segell independent de jazz més important de la història; Carmine Street Guitars, de Ron Mann, documental dedicat al lutier que construeix les guitarres amb edificis enderrocats de NY, i amb Dylan o Patti Smith entre els seus clients; el documental maleït de Robert Frank sobre els Stones, Cocksucker Blues, de la gira de 1972; Descent into the Maelstrom: The Untold Story of Radio Birdman, de Jonathan Sequeira, de la sempre poc reivindicada banda australiana; Desolation Center, d’ Stuart Swezey, la història d’uns promotors de concerts entregats per la causa del rock més autèntic i transgressor dels 80, per tal que bandes com Einstürzende Neubauten, Sonic Youth o Swans oferissin concerts a les localitzacions més inaudites; Dream It and Do It, de Mercedes González, on ens aproparem a la figura de Ramon Mirabet; Future Language: The Dimensions of Von LMO, de Lori Kelker, que ens convidarà a compartir durant 90′ amb un dels pocs homes que poden defensar que viuen a una dimensió paral·lela. Per acabar, destacar també els títols Grace Jones: Bloodlight and Bami, de Sophie Fiennes, L7: Pretend We’re Dead, de Sarah Price, Ryuichi Sakamoto: Coda, d’ Stephen Nomura Schible, Studio 54, de Matt Tyrnauer, Yo soy la rumba, de Paloma Zapata, com no, dedicat a Peret, i The King, dirigit per Eugene Jarecki i coproduit per Steven Soderbergh, on el protagonista és Elvis Presley, vist com a metàfora del somni americà.
Per tant, no tenim excusa. Ja tenim tota la info necessària per anar preparats a l’In-Edit. Que no ens passi per alt, del 25 d’octubre al 4 de novembre, a Barcelona! Entrades ja a la venda!
First Man, de Damien Chazelle
