Cinema, cartellera, estrenes de la setmana

	BLITZ. ELLIOTT LESTER Adaptació de la novel.la policíaca del mateix títol del britànic Karen Bruen, on narra la caça i captura d’un assassí en serie d’agents de la llei, per part d’un policia malcarat i mètodes poc ortodoxes,Tom Brant (Jason Statham). Tot i que el director Elliott Lester intenta facturar un thriller clàssic, s’allunya del cinema d’acció més convencional,i s’apropa més a un telefilm que de les obres de Don Siegel. Un guió previsible i poc funcional, ja que ràpidament es mostra la identitat de l’assassí, i un grup d’actors que no aconsegueixen crear personatges atractius, alguns per no tenir recursos interpretatius (Jason Statham i Paddy Considine) i d’altres per mostrar-se força desmesurats (Barry Weiss, en la pell del serial killer, intenta imitar sense èxit a Gary Oldman), fan que poc a poc el film perdi el poc interès que desperta en les seves primeres escenes. Al Nivell de… El cuarto ángel.
	EL VIAJE DEL DIRECTOR DE RECURSOS HUMANOS. ERAN RIKLIS El director de Los limoneros, ens presenta una road movie on ens narra el viatge que ha de fer el director de recursos humans del forn de pa més important de Jerusalem, fins a Romania, per traslladar el cadàver d’una de les seves empleades d’origen romanès, assassinada en un atemptat suïcida. En el seu viatge transportant el taüt l’acompanyaran: el fill de la morta, un periodista, una cònsol força peculiar i un conductor un tant singular. El que en principi és una feina imposada, es convertirà en personal, ajudant-lo a reconduir la vida personal del director. Força influenciada pel cinema de Kusturika, el film es mostra força ben intencionat i honest, però el director no acaba de donar-li l’emotivitat necessària, ni el pols narratiu adient, perdent força en la seva part central. El millor: el seu actor principal, Mark Ivanir. Al Nivell de… Los Limoneros.
	INSIDIOUS. JAMES WAN James Wan torna amb una pel·li de terror ambientada a una casa encantada on res és el que sembla, i que farà les delícies dels incondicionals del gènere, gràcies a que aconsegueix arribar a on vol arribar. L’ inici del film és una lliçó de terror pur; des de la seqüència inicial, queda clar que el creador de Saw mira descaradament als clàssics de terror de sèrie b, en un film ben atapeït de moments que evoquen a clàssics com Poltergeist, El exorcista i El Ente. Ara bé, els actors i de la direcció passen factura, així com el ritme narratiu. Patrick Wilson, el gir final i la narració dels darrers minuts limiten l’efecte d’un film amb una inqüestionable capacitat per crear horror amb pocs mitjans i una solvent posada en escena. Al Nivell de… Poltergeist.
	HANNA. JOE WRIGHT El nou film del director d‘Orgullo y Prejucio, Expiación i El Solista recorda massa a Nikita de Luc Besson. Amb un context diferent, la trama deixa una sensació de déjà-vu. Tot i fer gala d’una bona realització, el guió firmat per Seth Lochhead i David Farr és massa previsible; d’inici desperta un interès que poc a poc es va perdent a ritme de la banda sonora firmada per The Chemical Brothers. L’agent dolent de la C.I.A. (una sempre efectiva Cate Blanchett), l’agent renegat (un sempre insípid Eric Banna) i un experiment amb la genètica humana, aquest cop en forma de nena entrenada per ser una assassina letal, són tòpics que sinó són acompanyats d’una trama inspirada, és queden en això: tòpics. Al Nivell de… els últims James Bond.
	ALMAS CONDENADAS. WES CRAVEN Probablement és un dels pitjors films que ha entregat mai el creador de Freddy Kruger. Wes Craven factura un film que sembla una fotocòpia dolenta del seu Scream. El film que va donar peu a un dels seus més grans èxits no era res de l’altre món, però l’ajuda d’un grup d’actors efectius per aquell tipus de pel.lícula li donava una punt d’entreteniment, a Almas condenadas els actors són senzillament nefastos. El guió és força insubstancial i fins i tot peca de ridícul, i si això no és suficient, Craven tira dels mateixos girs i dibuixa un assassí pràcticament igual. El gran mèrit de Wes Craven ha estat ser el creador dos títols com La última casa a la izquierda i Las Colinas tienen ojos, que han servit per filmar els millors remakes dels últims temps. Al Nivell de… Vuelo nocturo o Scream 4.
	EL ÁRBOL. JULIE BERTUCCELLI Charlotte Gainsbourg interpreta a una mare que ha de superar la mort sobtada del seu marit. Al costat dels seus fills haurà de superar la tragèdia; no serà fàcil, ja que la filla petita assegura que l’esperit del seu pare està en l’enorme arbre que hi ha al costat de la casa. Història de superació i lluita per acceptar que la felicitat forma part del passat, i encaminar-se en una nova recerca d’aquesta. Una notable fotografia (firmada per Nigel Buck), i una correcta Charlotte Gainsbourg (protagonista absoluta del film en un paper a mida per lluir-se) són el més destacable d’un film en massa moments reiteratiu, i de narració irregular, víctima d’un guió previsible; el que ens vol explicar ja ho hem vist un munt de vegades. Al Nivell de… Atando cabos.
	EL EXTRAÑO CASO DE ANGÉLICA. MANOEL DE OLIVEIRA Una nit de pluja, Isaac, un jove fotògraf, és contractat amb urgència per una família burgesa per fotografiar per última vegada a Angèlica, una jove que acaba de morir. El que sembla un treball senzill acabarà per condemnar l’existència del fotògraf ja que el que ell veu a través de la seva càmera és una figura carregada de vitalitat, marcada per un gran somriure en els seus llavis, i de la qual no podrà evitar enamorar-se. El director més veterà en actiu (i segurament amb més ofici de tots), ens regala un dels films més hipnòtics de l’any, carregat d’anacronismes, imatges fantasmagòriques i metàfores; i on demostra amb cada un dels seus enquadraments, que als seus 102 anys manté la seva passió cap el cinema intacte. Passat i present, vida i mort, Oliveira juga constantment amb aquests contrasts, aconseguint un film ric i captivador. Al Nivell de… Manoel de Oliveira.
	UNA MUJER, UNA PISTOLA Y UNA TIENDA DE FIDEOS CHINOS. ZHANG YIMOU El director de Hero ens presenta un encertat remake de l’òpera prima dels germans Coen, Sangre Fácil, ambientat el la Xina medieval. Yimou dota l’inici del film d’un humor grotesc pròpiament xinès, per poc a poc anar entrant als terrenys del thriller més fosc, que marcava el film original, aconseguint un revisió que per moments supera el firmat per els Coen. Com és habitual en els films del director la fotografia és un dels elements més destacats, sobretot en la part final on recorda la utilitzada a La Linterna Roja, i és on el film cobra més força. Amb un parell d’escenes que ja formen part del millor que ha filmat mai (la preparació de la pasta d’unes tallarines i l’escena final amb l’assassí disparant a la parella d’amants) aquest film, sense ser una obra major dins la seva filmografia, el consolida com un dels millors directors de l’actualitat. Al Nivell de… Sangre Fácil.
	MIDNIGHT IN PARIS. WOODY ALLEN La nostàlgia és el leitmotiv del director de Nova York en el seu nou, i notable, film. El viatge que fa una família americana, formada per una parella a punt de casar-se (Owen Wilson i Rachel McAdams) i els pares d’ella a París, serveix a l’autor Annie Hall per fer un apassionat homenatge a un grup d’artistes i creadors que amb la seves potents personalitats van crear les bases de tot l’art contemporani, i de pas, per reflexionar sobre l’autenticitat de l’art. De Dalí a Cole Porter, passant per Heminway, Buñuel o Picasso, el personatge d‘Owen Wilson entrarà en contacta amb tots ells per trobar les respostes que l’ajudin a encarar el seu present com a escriptor. Allen demostra que el seu talent segueix intacte, per molt que alguns el donin per mort, a base de grans diàlegs i una perfecta direcció d’actors, on destaquen un esplèndid Owen Wilson i una irresistible Marion Cotillard. Al Nivell de… Dias de Radio o La Rosa Purpura del Cairo.
	TOURNÉE. MATHIEU AMALRIC L’actor Mathieu Amalric, dirigeix, escriu i protagonitza aquest film que narra la gira d’un grup performers de bourlesque americanes que recorren França, amb una actuació a Paris com a punt culminant, de la ma d’un promotor francès (Mathieu Amalric) que va abandonar el país temps enrere i que en aquest grup de dones ha trobat una nova oportunitat en la vida. El promotor haurà de fer el possible perquè l’actuació de Paris es faci realitat i així complir la promesa feta a les actrius, aquest fet obrirà velles ferides del seu passat. Amb un estil proper al de John Cassavetes, Amalric és serveix del món del New Burlesque per explicar-nos una historia de personatges solitaris que troben en el grup la família que no han pogut formar mai. Tot i l’hipnóntic i interessant inici, el film decau en la seva part final per culpa de la seva excessiva durada, malgrat això la proposta manté l’interes gràcies a les actuacions de tots els seus protagonistes i la passió d’Amalric. Al Nivell de… Corazón rebelde.