AMERICANA. NEIL YOUNG & THE CRAZY HORSE
Dins de la música popular encara tenim la sort de comptar amb noms propis que per sí sols, marquen un abans i un després. Un d’ell és Neil Young, un dels artistes més importants que ha donat el rock n’ roll mai. Vuit anys després de Greendale, Neil Young s’ha reunit amb els seus estimats Crazy Horse, o el que és el mateix, amb Poncho Sampedro, Billy Talbot i Ralph Molina. El motiu ha estat gravar una sèrie de covers de cançons de tota la vida, que van des de la música tradicional americana a murder ballads, passant per cançons de protesta, himnes de tota la vida, …continuar llegint
OFF! OFF!
El cantant de Circle Jerks i Black Flag, Keith Morris, el guitarra i cantant de Burning Brides, Dimitri Coats, el baixista de Redd Kross, Steven McDonald, i el bateria de Rocket From The Crypt i Hot Snakes, Mario Rubalcaba, formen OFF!. Situats, i més si recordem el seu primer treball, l’adrenalític i immediat First Four Ep’s, toca fer front al seu segon llarg, que es podria considera el seu primer LP com a tal: OFF!. Què ens trobem? Més del mateix, i no per això, serà menys. Ben bé el contrari. Hardcore de la vella i visceral escola, a través de 17 punxades d’electricitat espasmòdica …continuar llegint
NOU! MERMAID AVENUE. THE COMPLETE SESSIONS. BILLY BRAGG i WILCO
Estem davant dos treballs senzillament excepcionals. Els dos mostren un rigor i una passió indiscutibles. Mermaid Avenue és conegut per tots. Tot i els problemes que van haver entre Billy Bragg i Jeff Tweedy, que es van intentar silenciar, no descobrirem ara el pes específic de peces com Walt Whitman’s Nieces, California Stars, She Came Along To Me, The Unwelcome Guest, Hot Rod Hotel, Against the Law o All you Fascists, en un treball liderat per Bragg, on Tweedy actua de perfecte comparsa …continuar llegint
NEW MULTITUDES. VVAA
I de virtuts tampoc en falten al meravellós New Multitudes. El treball de Farrar, Yames, Johnson i Parker està al nivell de Mermaid Avenue, tot i que particularment, em resulta encara més fascinant. Els motius: Només cal punxar l’inici del primer disc amb Hoping Machine, Flying High i My Revolutionary Mind per entregar-se definitivament a la causa. Farrar i Yames porten la veu cantant, i el resultat és demolidor. En el primer disc ens trobem amb el classicisme de Hoping Machine, Talking Empty Bed Blues, Careless Reckless Love, el toc més My Morning Jacket de …continuar llegint
TEMPLE BEAUTIFUL. CHUCK PROPHET
Si fa uns anys li diuen a l’ex-Green on Red Chuck Prophet que gaudiria del reconeixement que ara mateix té, no s’ho creuria ni ell ni la seva àvia. Però el món de la cultura popular, generalment injust, populista i amb un caràcter capritxós i hedonista que regala èxit i fama a més d’un que altre vòmit creatiu, ha estat just amb ell, i sobretot, amb la seva música. Treballs com No Other Love (2002), Age of Miracles (2004) van fer que el seu nom sigués considerat com quelcom més que un compositor decent i pirrat per Ray Davies, Tom Petty, Lucinda …continuar llegint
STANDING AT THE SKY’S EDGE. RICHARD HAWLEY
Carisma,autenticitat,honestedat,talent,ofici,actitud macarra des d’un punt de vista elegant, i, el que més transcendeix, una trajectòria i una discografia que el situa ben a prop de les estrelles, són alguns dels pilars sobre els que es sustenten els seus mèrits artístics. Richard Hawley és segurament un dels noms propis a seguir dins del panorama musical actual per uns quants motius, i a part dels nomenats, particularment em quedo amb els motius que l’han dut a gravar …continuar llegint
BORN VILLAIN. MARILYN MANSON
Ni Marilyn Manson era tan excepcional a l’època de l’incendiari Antichrist Superstar ni els darrers discs són tan lamentables com alguns diuen. El fanatisme tenyeix de mentida i absurditats per allà on passa, i si bé és cert temes com Dried Up, Tied and Dead to the World, Mr. Superstar, Angel with the Scabbed Wing o The Reflecting God són clàssics indiscutibles dels noranta, tampoc hem de perdre el nord, sense que es pugui discutir que el seu disc més important és excepcional. Marilyn Manson ha publicat el seu vuitè treball, Born Villain, un treball …continuar llegint
DE VERMIS MYSTERIIS. HIGH ON FIRE
La banda de thrash-stoner-doom o l’etiqueta que més us agradi liderada per Matt Pike acaba de publicar el seu sisè treball, produït aquest cop per Kurt Ballou, guitarra de Converge i conegut per la seva tasca als darrers treballs de Black Breath, que els consolida com la proposta de nova fornada més pròxima a les excel·lències d’Slayer, als primers Metallica, o als Anthrax i Megadeth més inspirats. Amb un so a mig camí entre els Slayer de World Painted Blood, els Entombed de Wolverine Blues i als Cathedral de The Ethereal Mirror, …continuar llegint
ROYAL HEADACHE. ROYAL HEADACHE
Des d’Austràlia amb amor i els deures ben fets, Royal Headache s’estrenen amb un debut homònim que recull l’herència del garatge rock del seu país. Després d’un esperançador EP publicat l’any passat, el primer llarg ha convençut a propis i estranys, i sobretot als nostàlgics que enyoren els anys gloriosos d’atmosfera garatge, rock de guitarres afilades, velocitat rítmica, adrenalina elèctrica i immediatesa punk. …continuar llegint
SWEET HEART, SWEET LIGHT. SPIRITUALIZED
Les voltes que dóna la vida. Quin descobriment. Jason Pierce i el seu amic i compatriota Peter Kember a.k.a Sonic Boom varen colpejar amb els seus Specemen 3 l’escena de la psicodèlia rock a la dècada dels vuitanta des d’un remot municipi anglès, Rugby, a Warwickshire. El ball de músics que hi va haver fins que Pierce va posar punt i final al projecte no va impedir, ni molt menys, que els recordem com una de les grans aparicions de la deformada dècada dels vuitanta, …continuar llegint
SPINE HITS. SLEEPY SUN
Els californians Sleepy Sun, banda formada per Bret Constantino, els guitarres Matt Holliman i Evan Reiss, el baixista Jack Allen, i el bateria Brian Tice, acaben de publicar el seu tercer LP: Spine Hits. Si en el seu debut amb Embrace apostaven pel un rock psicodèlic en clau densa i gruixuda, a Fever varen ampliar horitzons, apostant per textures de soul còsmic i blues-rock més expansives. Aquesta aposta ha quallat, i així s’entén amb el recent Spine Hits, …continuar llegint
THIRD EYE SURGERY. BABY WOODROSE
La família Woodrose segueix en plena forma. La meravellosa portada del seu darrer LP ho diu tot. El seu rock de garatge passat per un filtre de psicodèlia i al·lucinògens ha passat potser massa desapercebut valorant la sòlida i fructífera discografia que posseeixen. Des del 2001, quan es van presentar Blows Your Mind!, que a donar lloc a Mindblowing Seeds and Disconnected Flowers (2011), els trio danès ja porta, amb aquest Third Eye Surgery, sis àlbums ens estudi i un directe, consolidant-se com una proposta a valorar …continuar llegint
BLUNDERBLUSS. JACK WHITE
El músic de Detroit té temps per tot: per formar bandes tan sòlides com The White Stripes, o no tant com els esporàdics The Racounters i Dead Weather; per produir discs, i no només els dels seus projectes, també, per exemple, ho ha fet amb gent com Soledad Brothers, Loretta Lynn, Smoke Fairies, Wanda Jackson o Karen Olson, entre d’altres; per divorciar-se i intentar superar-ho; i per composar temes, i quins temes, i recollir-los en el que és el seu primer LP en solitari, …continuar llegint