THE PEOPLE’S KEY. BRIGHT EYES 
Conor Oberst ha decidit distanciar-se del so amricana que va caracteritzar les seus anteriors treballs i endinsar-se cap a terrenys més descaradament pop. Els teclats amb aires 80 fan acte de presència en moltes de les noves composicions i les guitarres acústiques deixen pas a les elèctriques, i tot i que firma algun que altre tema efectiu com Shell Games o Triple Spiral, el conjunt es mostra un pèl desdibuixat i avorrit, com en les seves anteriors obres, tot sigui dit. Oberst ha declarat que aquest serà l’últim treball de Bright Eyes, deixant un llegat amb bones cançons però en global irregular, com aquest treball.
Sona a… pop-folk.
El Millor… Shell Games i Triple Spiral.
El Pitjor… situar-lo a l’alçada del millor Ryan Adams.
PREACHING TO THE PERVERTED. THE FUZZTONES 
Tres dècades després del seu debut, The Fuzztones segueixen mostrant la mateixa passió per el rock n’ roll. Les coordenades segueixen intactes, i el que ens trobem en aquesta nova obra és el que millor saben fer: garatge rock carregat de psicodèlia, construït a base de teclats sinistres i guitarres crues i directes,. La veu de Link Protudi segueix sonant igual de tenebrosa, intimidant i enèrgica com ens els temps passats. Flirt, Hurt & Desert, Between The Lines o Set Me Straight, segueixen mostrant el grup força vigent, tot i els joves competidors que els hi han sortit en els últims anys.
Sona a… The Seeds + Count Five + The Cramps.
El Millor… Don’t Speak Ill of the Dead, Set Me Straight, My Black Clound.
El Pitjor… que hagin passat a un segon pla.
III / IV. RYAN ADAMS
A finals del 2010, després del prescindible treball de hardcore, Orion, l’ex-Whiskeytown va rescatar unes cançons que havia gravat amb els The Cardinals al 2005. Tot i algun que altre moment notable, estem parlant de l’autor de Heartbreaker, Gold, Demolition, Love is Hell i Cold Roses, entre d’altres. Aquesta recopilació de temes antics ocuparia els llocs de descens directe si féssim una lliga amb tots els seus treballs. I per cert, el coer, indiscutible, seria Orion.
Sona a… descarts de descarts.
El Millor… Breakdown Into the Resolve, Ultraviolet Light, Lovely and Blue.
El Pitjor… que a sobre, és doble.
THE BABIES. THE BABIES
La frontwoman de Vivian Girls, Cassie Ramone, i el baixista de Woods, Kevin Morby, juntament amb el bateria de Bossy, Justin Sullivan, formen aquest trio, del qual ens podem fer ràpidament una idea de per on van els trets: pop enèrgic, amb influències sixtees, condimentat amb algunes textures pròpies de la banda de Morby, més influenciada pel folk més clàssic i bucòlic. No obstant, les cançons no tenen ni la immediatesa ni la força que tenen les que presenten amb les bandes titulars.
Sona a… cares b de Vivian Girls o de Best Coast.
El Millor… Meet me in the City, Breakin’ The Law, Caroline.
El Pitjor… es fan repetitius.
CONTENT. GANG OF FOUR
Andy Gill i Jon King no es rendeixen. Després de reunir-se la banda original al 2005, amb el baixista Dave Allen i el bateria Hugo Burnham, presentant Return the Gift, on tornaven a gravar temes d’Entertainment!, Solid Gold i Songs Of The Free, ara tornen amb nova base rítmica i nous temes, on demostren mantenir les constants vitals del grup, tot i afegir matisos més harmònics. Franz Ferdinand i Bloc Party, per citar-ne dues, tenen un deute amb ells.
Sona a… Joy Division + Talking Heads
El Millor… She said ‘you meda a thing of me’, You don’t have to be mad, You’ll never pay for the farm, Do as I say, Secon Life.
El Pitjor… It was never gonna turn out too good, I can see from far away.
10 MILLES PER VEURE UNA BONA ARMADURA. MANEL 
Els barcelonins Arnau Vallvé, Martí Maymó, Roger Padilla i Guillem Gisbert, des del primer àlbum, Els millors professors europeus, van assaborir l’èxit gràcies a un folk bàsic, de melodies lineals, i instrumentació simple. La proximitat del missatge, per qui se senti identificat amb les lletres, va fer la resta. Aquest segon LP segueix el mateix patró, però amb més instrumentació, arranjaments, cors, i amb lletres potser més literàries. Recullen i actualitzen la influència de la tradició musical del país i de la Nova Cançó Catalana.
Sona a… Guillermina Motta + Joan Manel Serrat + Els Pets.
El Millor… Flor groga.
El Pitjor… (res a veure amb Manel) el menyspreu, sota el meu punt de vista, al gran Pau Riba, músic que té temps i ganes d’ opinar sobre el món en el que vivim.
EXPANDING ANYWAY. MORNING TELEPORTATION
Amb producció d’Isaac Brock de Modest House i del seu segell discogràfic, arriba aquesta banda de Portland que es presenta en societat com un complex multivitamínic en el que hi trobem de tot, fins al punt que cada peça mira cap a un estil. Guitarres nervioses, ritmes ballables, melodies contagioses, finalment, el disc mostra a un grup que ha intentat que hi càpiguen totes les intencions i referents, i tot i que no se’ls hi pot negar passió, dóna la sensació que els hi falta un punt de pausa i de claredat d’idees.
Sona a… Vampire Weekend + Toy Dolls + The Maccabees.
El Millor… Cristalline.
El Pitjor… Snow Frog vs. Motor Cobra, Daydream Electric Storm, Just a Figment, Foreign Planes, Coldweather Sunshine, Banjo Disco, Treble Chair.
SMOKE RING FOR MY HALO. KURT VILE 
El quart treball en solitari de l’ex-War on drugs, el segon amb Matador Record, es distancia del folk-pop Chidish Prodigy, i ofereix un àlbum de textures crues i clàssiques de pop-rock. El de Philadelphia sembla retratar la melancolia i sarcasme a través de cançons de transcendència aspra i afectada, on el protagonisme recau en un so sec de guitarra i unes arrastrades melodies que suggereixen un determinat status quo; però per damunt de tot, el que torna a demostrar és que és un excel·lent compositor.
Sona a… Syd Barrett + Kevin Ayers + Stephen Malkmus.
El Millor… Baby’s Arms, Jesus Fever, Puppet to the Man, Peeping Tomboy, Smoke ring for my halo Ghost Town.
El Pitjor… res.
RED BARKED TREE. WIRE
Autors del llunyà i magnífic Pink Flag, un dels discs més eclèctics de l’època punk britànic, els londinencs han evolucionat cap a un pop amb apunts del passat (obviant Mandscape i The First Letter). Possiblement, des del retorn al 2003, amb el recopilatori-nou àlbum que era el notable Send, i el posterior Object 47, irregular però amb grans temes, aquest Red Barked Tree resulta menys impactant; però després de 34 anys de carrera i 12 discs, demostren que encara poden firmar grans cançons.
Sona a… 154 + A Bell is a Cup until it is Struck.
El Millor… Adapt, Two Minutes, Clay, Smash.
El Pitjor… Bad Worn Thing.
…AND YOU WILL KNOW US BY THE TRAIL OF DEAD. TAO OF THE DEAD
Una banda que combina rock dur, psicodèlia, rock simfònic, apunts stonians, d’altres més actuals, i surt victoriós, poca broma. Per complicar-ho més, el setè àlbum dels d’Austin és una obra conceptual, influenciat pel Tròpic de càncer de Henry Miller. Poderosos i melòdics a parts iguals, els texans tornen a donar guerra amb un treball que desprèn rock ‘n’ roll per tot arreu, i apuntant cap a moltes direccions a la vegada de forma ambiciosa i rotunda.
Sona a… Porcupine Tree + At the Drive-in.
El Millor… Introduction: Let Us Experiment, Pure Radio Cosplay, Summer of All Dead Souls, Weight of the Sun.
El Pitjor… No tenir paciència amb el disc.