JULY FLAME. LAURA VEIRS 
El setè disc de la cantautora folk, presentat a principis del 2010, ofereix un sensible retrat de la de Colorado: mesurada, gràcil i tendre. Lletres senzilles, atenta a emocions i detalls que se’ns passen per alt per prejudicis o per viure presoner d’una filosofia de vida ‘x’. Veirs dóna pausa amb una veu lluminosa, unes melodies tan simples com esplèndides, i unes harmonies vitalistes i cuidades. La guitarra, piano i arranjaments sonen radiants, i bona part de culpa tindrà Tucker Martine…i els referents que controlen.
Sona a… Joni Mitchell + Feist.
El Millor… I can see your tracks, July Flame, Summer is the Champion, Carol Kaye,…
El Pitjor… descobrir el disc un any més tard…
RUSH TO RELAX. EDDY CURRENT SUPPRESSION RING
Els australians ho tenen clar. Base rítmica trepidant, rememorant el so dels 60, creant melodies que evoquen als primers Wire i a Mark E. Smith, estimulant oïdes i les neurones des del primer moment. En el que és el seu tercer LP s’atreveixen amb temes més llargs, l’energia i passió amb la que afronten cadascun dels temes segueix intacte, i els recurrents puntejats del propi Current conviden mirar a la psicodèlia pop de bandes com Count Five i de pas, donar un bany a tots els que intenten inventar sense coartada artística. A l’aigua.
Sona a… The Sonics + Wire + Radio Birdman.
El Millor… Anxiety, I got a Feeling, Second Guessing, Rush to Relax,…
El Pitjor… no incloure’l entre el millor del 2010.
REFORM SCHOOL GIRL. NICK CURRAN
Ho ha superat tot. Un càncer, l’oblit de la premsa, el menyspreu del públic, però aquí està, posant sobre la taula tot el que té, que no és poc, amb un disc en el que hi trobem unes memòries del que són les arrels del rock ‘n’ roll. El de Maine, un addicte a les textures del passat, deixa el costat més punk de l’altra banda que lidera, The Flash Boy, oferint una lliçó de pop-rock clàssic, d’actitud i de bon gust. En un encomiable retorn al passat, Curran es passeja triomfador per un territori de clàssics intocables.
Sona a… Little Richard + Eddie Cohran + Jerry Lee Lewis.
El Millor… reciclatge impecable.
El Pitjor… els prejudicis.
SO RUNS THE WORLD AWAY. JOSH RITTER 
El sisè del d’ Idoho transita per itineraris recorreguts pels seus apreciats referents, on al capdamunt hi trobem els inevitables Bob Dylan, Johnny Cash i Elliott Smith, i també a través d’ àlbums com Golden Age of Radio, Hello Starling i The Historical Conquests od Josh Ritter. No obstant, aquest LP mostra a un músic més pausat, delicat i atent a matisos i detalls que s’aprecien al llarg dels tretze talls. Ritter abraça influències, tradició i oients a través de melodies i textures pop, folk i rock.
Sona a… Cat Stevens + Tim Buckley + Andrew Bird.
El Millor… Rattling Locks, The Remnant, Orbital, Long Shadows.
El Pitjor… no supera anteriors àlbums.
BLACK COUNTRY COMMUNION 
Glenn Hugues, Joe Bonamassa, Dereck Sherinian i Jason Bonham formen el darrer supergrup de hard rock de tota la vida. El so robust a base de guitarres musculoses no mancades de groove, d’una base rítmica poderosa a mans de Hugues i Bonham, i un destacable Hammond, són les cartes que hi ha darrera d’un projecte que és el que és i no pretén res més que oferir una dosi enèrgica de rock dur clàssic. Per molta tècnica, nostàlgia i grans records, si les cançons no funcionen…
Sona a… revival fallit.
El Millor… la producció.
El Pitjor… (…)
PLAY IT STRANGE. THE FRESH & ONLYS
Com sortits d’un dels Nuggets, els de San Francisco són un dels màxims exponents de la nova generació de bandes de la costa oest, amb Thee oh Sees, The Nodzzz i Brilliant Colors, per citar-ne tres. El tercer disc d’aquests únics i refrescants addictes al psych-pop, el més rodó dels tres, confirmen a la banda de Tim Cohen com un dels noms a seguir de l’escena. Elegants, melòdics i lluminosos, amb propostes d’aquest calibre, els referents queden del tot salvaguardats.
Sona a… Incredible String Band + Dandy Warhols.
El Millor… Summer of love, Waterfall, Be my hooker, gairebé tot.
El Pitjor… que algun dia no apareguin bandes així.
BLURRY BLUE MOUNTAIN. GIANT SAND
Howe Gelb tira pel dret. 25 anys després de Valley of Rain, l’any en el que ha participat en un disc d’americana i flamenc, en un de gospel, i en el que ha col·laborat amb Calexico, el de Tucson reuneix els seus grans danesos per crear el disc més íntim i dòcil dels darrers temps. Temes nous i temes antics s’alternen en una obra que relaxa i que torna a confirmar la categoria de l’hiperactiu músic.
Sona a… Howe Gelb + Thoger T. Lund, Peter Dombernowsky i Anders Pedersen.
El Millor… Fields of green, Thin Line Man, Lucky Star Love, Loving cup, Blanket of Stars, Monk’s mountain, Better man than me.
El Pitjor… ni idea.
PAUPERS FIELD. DYLAN LEBLANC 
Nascut a Lousiana, fill de James Leblanc, un compositor de Contry / Americana i músic de sessió dels Fame Studios de Muscle Shoals d’ Alabama, un títol d’ àlbum que fa referència a les terres utilitzades per la gent més pobre per enterrar a familiars i amics… Dylan Leblanc, músic de vint anys, que es presenta en societat amb un debut, que el situa a l’òrbita de Justin Townes Earle, Ray Lamontagne i Deer Tick, entre d’altres. Retorn al passat amb personalitat, classe i autenticitat.
Sona a… James Taylor + Crosby, Stills & Nash…& Young.
El Millor… TOT.
El Pitjor… Primer disc. Paciència.
FIRST FOUR EPs. OFF!
Super-combo format per membres de Circle Jerks, Redd Kross i Rocket from the Crypt, entre d’altres, que firmen un treball de setze temes i disset minuts. Hardcore en majúscules, sense res a descobrir, però sense res a dir. A tota pastilla, aquests quatre veterans liderats per Steve McDonald i Keith Morris es prenen aquest retorn als vuitanta amb tanta agressivitat com bon humor. El dubte és si aquest trepidant treball tindrà continuïtat…de moment, a gaudir-ho.
Sona a… Bad Brains, Dead Kennedys, Black Flag, Minor Threat,…
El Millor… Quatre paios a pit descobert.
El Pitjor… Per quan el nou disc de Redd Kross?