NORTHERN AGRESSION. STEVE WYNN AND THE MIRACLE 3 
El primer àlbum d’ Steve Wynn and the Miracle 3 en cinc anys sona més cru del que mai havia sonat abans l’ex-Dream Syndicate. Des de l’ excel·lent i incendiària Resolution, amb la tornada Everything tha rises must resolve, l’homenatge als 70 a We don’t talk about it i On the Mend, les demostracions de rock americà sublim com No one ever drowns i Colored lights, el mig temps arrastrat Consider the Source, el blues delicat de The Death of Donny B, el country-rock de The other side, el hit pop-rock que és St. Millwood, fins el sensacional tancament amb Ribbons and Chains… senyores i senyors, STEVE WYNN.
Sona a… el millor rock americà.
El Millor… TOT.
El Pitjor… arribar tard i perdre’s el concert del Sidecar.
BORN RUNNING. GLEN MATLOCK AND THE PHILISTINES 
L’ex-Pistol, com ja va fer amb l’ únic disc de Rich Kids, banda en la que hi havia el Damned Robert Gordon i Steve New (aquest ha participat a Born Running i va morir poc després de gravar l’ LP), li troba el punt al punk-rock. El més que probable baixista en la futura reunió de The Faces, aposta pels temes directes, amb bones melodies, i guitarres directes i musculoses; el resultat. Matlock demostra la seva vàlua en un treball on fusiona, de forma addictiva, influències britàniques i nord-americanes.
Sona a… Social Distorsion + The Undertones
El Millor… el creuament d’ influències punk-rock.
El Pitjor… es fa repetitiu.
THE BLACK DIRT SESSIONS. DEER TICK
Tercer disc de John McCauley Jr. III, on el de Nova York posa de manifest el talent per crear composicions melancòliques, repletes de profunditat i sensibilitat, i de referents folk i country. Moments notables, com Twenty Miles, Blood Moon, Hand in my hand i When she comes home, on McCauley demostra la facilitat per crear interessants melodies. Destacar també Mange, tema on els arranjaments i matisos incrementen el nivell d’intensitat i de recursos d’un àlbum potser massa continuista.
Sona a… Sparklehorse + Uncle Tupelo.
El Millor… els referents.
El Pitjor… linealitat.
BLACK LIGHTNING. THE BELLRAYS 
Lisa Kekaula i Bob Vennum són tota una garantia, formant un binomi infal·lible. Ell injectant energia electrificada amb els seus riffs de l’escola Ramones i AC/DC, i ella desprenent energia i passió amb la seva veu al més pur estil Aretha Franklin. Aquest Black Lightning és una altre bomba de punk-rock-soul, que ja des del primer tema t’enganxa i et comença a fer moure els peus al seu ritme, i el millor de tot és que quan es posen més descaradament soul encara són millors. Amb els temps que corren, un disc com aquest es tant necessari com l’aire que respirem.
Sona a… Aretha Franklin + MC5.
El Millor… la passió que hi posen en cada un dels temes.
El Pitjor… No poder destacar un tema per sobre de l’altre… tots són brutals.
THE WÖRLD IS YOURS. MOTÖRHEAD
Lemmy Kilmister i el seu baix rickenbaker segueixen intractables, demostrant un cop més que poques bandes els poden igualar quan es tracta de tocar rock ‘n’ roll directament sortit de l’entrecuix. El nou treball del trio londinenc torna a ser una demostració de que el rock es porta a la sang, només així podem entendre que una grup amb tants anys en aquest negoci sigui capaç encara de sorprendre’ns amb cançons tan directes i incendiàries, autèntiques bombes que farien aixecar fins i tot a un mort.
Sona a… MOTÖRHEAD.
El Millor… són demolidors.
El Pitjor… res.
LONG LIVE… THE DUKE AND THE KING
Un altre disc d’ americana, però no un més ni un qualsevol. El segon treball de la banda liderada per Simon Felice, acompanyat de Bobby Burke, Nowell Hoskins i la violinista Simi Stone, és encara més soul que l’ excel·lent Nothing Gold Can Stay, resultant una fusió de textures, melodies i arranjaments entre diferents estils, des del citat, passant per rock amb totes les connotacions dels seixanta, el blues i gospel. Allà on la tradició de música nordamericana es concentri, allà estarà Simone Felice. Long live The Duke and the King.
Sona a… Neil Young + Marvin Gaye.
El Millor… toca, emociona, enganxa,…
El Pitjor… ?
SEEING EYE DOG. HELMET
Durant la dècada dels 90 van ser la banda que tothom admirava i respectava, i Page Hamilton va tenir gran part de culpa en l’evolució del so del metal, introduint uns riffs tallats i secs, que combinats amb una veu melòdica i agressiva a parts iguals, van fer que tothom volgués sonar com ells. Peró el temps no va tenir compassió i el seu so va anar perdent força i adeptes. Seeing Eye Dog no arriba als gloriosos discs del passat, però segueix demostrant perquè Helmet van ser uns dels grans.
Sona a… Helmet amb una marxa menys i sense els grans hits del passat.
El Millor… Welcome to Algiers, Seeing Eye Dog,
El Pitjor…la versió de And Your Bird Can Sing de The Beatles.
F.R. & T.O. FRANKIE ROSE & THE OUTS
Després de passar per Vivian Girls i Crystal Stilts, Frankie Rose debuta amb aquest treball, que recorda força a la música de les seves anteriors bandes, però que trenca amb el passat quan s’endinsa cap a terrenys més ambientals, convertint-se en un híbrid entre Cocteau Twins i les bandes de garatge dels 60 . Puntejats de guitarra que poden recordar als d’una Poison Ivy domesticada, distorsió i veus al més pur estil shoegazer, marquen aquest disc, que no canvia res, però entreté un bona estona.
Sona a… Cocteu Twins + Dum Dum Girls.
El Millor… Candy, Must be nice, Girlfriend Island.
El Pitjor… té data de caducitat.
THE INEVITABLE PAST IS THE FUTURE FORGOTTEN.3MP
Després de tretze anys de silenci, durant els quals els seus líders, Paul Jenkins i Armisted Burwell Smith IV, han tingut temps de desenvolupar els seus projectes personals (The Black Heart Procession i Pinback, respectivament), els de San Diego tornen a la primera línia del panorama musical per la porta gran, entregant un disc d’ambients foscos i carregats de melancolia, que ens poden fer imaginar a uns Joy Division líderats per el David Bowie de Scary Monsters.
Sonen a… Joy Division + David Bowie + The Black Heart Procession.
El Millor… Still Alive, Left In Vain, Same Mistake.
El Pitjor… que hagin trigat tant en tornar.
OMEN. SOULFLY
Després de co-liderar amb el seu germà Cavalera Conspiracy, Max Cavalera i els seus Soulfly publiquen el seu setè àlbum. Des de Prophecy, la banda manté unes constants que s’ allunyen dels tres primers discs de Soulfly, i que van ser consolidades amb l’ excel·lent Dark Ages. Només hi ha lloc per riffs i bateries a tota pastilla, amb la veu de Cavalera en plena forma, recordant que després de Sepultura hi ha molta vida. L’edició especial ve amb temes extres, destacant les versions de Refuse/Resist i Four sticks.
Sona a… Arise + Dark Ages + Conquer.
El Millor… Bloodbath & Beyond, Rise of fallen, Lethal injection, Off with their heads, Vulture culture.
El Pitjor… No confiar en Soulfly.