OWN SIDE NOW. CAITLIN ROSE 
Va debutar amb un ep titulat, Dead Flowers. Allà la cantant ens enamorava amb una emotiva versió del tema firmat per Jagger/Richards. Aquest és el seu primer llarg, on aquesta fan dels Stones i Gram Parsons explota com a gran compositora i es posiciona dins de les més grans promeses d’ aquest nou mil.lenni. La seva proposta sedueix, i molt. Counrty-folk lluminós que t’atrapa, gràcies a una veu càlida i a un discurs sense cap més pretensió que reivindicar el millor de la tradició americana.
Sona a… Cat Power + Gram Parsons.
El Millor… cada una de les cançons que formen el disc.
El Pitjor… un cop t’ atrapa, estàs perdut.
BXI. BORIS & IAN ASTBURY 
Després d’escoltar aquest EP, la col.laboració entre la banda de metal experimental japonesa Boris (responsables de la banda sonora de l’últim film de Jim Jarmusch) i el cantant de The Cult, Ian Astbury, demana a crits un treball conjunt en tota regla. La veu d’ Astbury s’adapta perfectament a les capes de distorsió dibuixades pel grup, a mig camí entre el shoegazer més ambiental i el metal més pesat i contundent. Sonen personals i únics, com ho demostren en la versió de Rain de la banda d’ Astbury
Sona a… Metal + Shoegazer.
El Millor… el seu so.
El Pitjor… que aquesta col.laboració quedi en un simple ep.
SEX WITH AN X. THE VASELINES 
Han trigat gairebé 20 anys en gravar la continuació de Dum-Dum. El resultat és aquest treball que segueix les pautes marcades per aquell; power pop enèrgic amb algunes gotes de punk. Recordant els temps que corren i l’ obsessió de moltes bandes per adaptar-se a les tendències del present, els escocesos no s’arruguen, demostrant que el seu discurs es valid més enllà del temps. Només cal escoltar el tema que obre el disc per adonar-nos que el seu ha estat un bon retorn.
Sona a… Power pop de la bona escola.
El Millor…Ruined, It wasn’t all Duran Duran.
El Pitjor…els 20 anys que separen les dues obres.
SEE MY FRIENDS. RAY DAVIES 
Els que sigueu admiradors de The Kinks, millor que passeu per alt aquest treball del seu ex-lìder. Ray Davies es dedica a destroçar alguns dels temes més emblemàtics de la seva mítica banda, al costat de Jon Bon Jovi, Richie Sambora, Metallica, Mando Diao, Bruce Springsteen o Billy Corgan. Ni la col.laboració de la gran Lucinda Williams o del desaparegut Alex Chilton salven aquest treball que no és més que una forma de recaptar diners. Penós.
Sona a… broma de mal gust.
El Millor… per dir alguna cosa les aportacions de Lucinda Williams i Alex Chilton.
El Pitjor.. no té vergonya.
BE BRAVE. THE STRANGE BOYS
El disc de debut d’ aquesta banda de Texas era una autèntica explosió de música garatge i blues. La seva continuació, segueix el mateix camí però afegint-ne una visió més folk. Sonen crus i directes, com una explosiva barreja entre el Dylan més jove i els Stones més viscerals de la primera època. El seu debut per la discogràfica Rough Trade no podia sonar millor i s’afiancen com una de les grans promeses de la música americana. No inventen res, però cada cop son més irresistibles.
Sona a… Black lips + The War On Drugs
El Millor… cada cop apunten més alt.
El Pitjor… el disc es fa molt curt.
EVERYTHING IN BETWEEN. NO AGE
Dean Spunt i Randy Randall, un cop tancada l’ aventura amb Wives, formen No Age. Weirdo Rippers (2007), on recopilen singles, és el primer avís. El terratrèmol que suposa el debut Nouns (2008), confirma un interessant projecte de noise pop. El nou treball és una demostració d’ autèntica banda indie: energètics i melòdicament punks, amb intensitat, guitarres a tot volum, i unes melodies que evoquen als millors moments del pop-rock. Els de Los Àngeles brillen tant en els moments més pop com els de més distorsió i cruesa.
Sona a… My Bloody Valentine + Dinosaur Jr.
El Millor… Fever Dreaming, Depletion, Common Heat, Skinned, Valley Humo Crash, Shred and Trascend, Chem Trails.
El Pitjor… perdre-se’ls.
AS I CALL YOU DOWN. FISTFUL OF MERCY
Supergrup format per Ben Harper, Joseph Arthur i Dhani Harrison (fill de George Harrison). La seva proposta es mou per terrenys acústics, entregant una col·lecció de cançons que viuen del folk i el country-blues, amb unes harmonies vocals que els situen com uns Crosby, Still and Nash moderns, i que floten per sobre les textures de guitarra i els arranjaments de corda. Sonen compactes, sense que cap de les tres personalitats s’imposi per sobre de les altres.
Sona a… Folk artesanal de la Costa Oest.
El Millor…Fistful of Mercy, Restore Me.
El Pitjor… la seva linealitat.
LISBON. THE WALKMEN
El sisè àlbum dels de Noya York, després d’ obres notables com Bows + Arrows i You & Me, manté la línea d’aquests treballs: pop-rock melòdic i amb un component d’ afectació i preciosisme on hi podem trobar un bon grapat d’ influències, que van des de Bruce Springsteen als Smiths, sense oblidar la importància que atorguen a les sonoritats pròpies dels anys 50. Sonen compactes, dinàmics, i el resultat és un conjunt de cançons que recull la essència del seu espectre musical.
Sona a… Dr. Dog + Band of Horses
El Millor… Juveniles, Angela Surf City, Woe is me, Lisbon.
El Pitjor… inferior a You & Me.
THE FOOL. WARPAINT
Les californianes varen debutar fa un any amb l’EP Exquisite Corpse, produït per John Frusciante. Després d’una minigira pels EUA, Rough Trade ha publicat el seu primer LP. El grup liderat per Emily Kokal i Theresa Wayman tenen un so a través del qual s’identifiquen referents i sonoritats diverses, on predominen les guitarres denses i tenebroses, veus llunyanes, detalls electrònics, formant una atmosfera densa i estranyament càlida que evoca al post-punk i al dream pop.
Sona a… Siouxsie and the Banshees + Wild Nothing
El Millor… Set Your Arms Down, Untertow, Bees.
El Pitjor… esperem-nos al segon LP.
MASTERMIND. MONSTER MAGNET 
El retorn de Dave Windorf i els seus Monster Magnet sona a grup estancat. El seu so ha perdut els matisos psicodèlics que van fer d’ells un grup més enllà del metal. Ara Dave Windorf és limita a seguir la fòrmula del fluix Monolithic Baby!, i entrega un disc que no aporta res nou al seu discurs i viu d’una fórmula gastada que ja no té la inspiració dels vells temps. Algun que altre tema efectiu, però la sensació final és que el monstre ha perdut el seu magnetisme.
Sona a… cares B, de cares B, de Monster Magnet.
El Millor… All Outta Nothin, Ghost Story.
El Pitjor… Powertrip queda molt lluny.