TELEPHANTASM. SOUNDGARDEN 
Repàs a la vida de la que va ser una de les bandes més grans de la dècada dels 90. Telephantasm és un viatge per els tretze anys de vida de Soundgarden, des del seus crus inicis amb All your lies, Beyonde The Wheel o Flower, fins als seus dies de glòria dominant la MTV amb Black Hole Sun o Blow Up The Outside World. I com a punt i final al disc, Black Rain, un tema inèdit gravat per l’ocasió, que demana a crits nou material del grup.
Sona a… clàssics.
El Millor… segueixen sonant únics.
El Pitjor… les versions en directe de Pretty Noose i Blow up the outside world.
EPÉS REUNIDOS. THE NEW RAEMON 
La seva ascensió als llocs de privilegi del pop rock nacional ha estat meteòrica, gràcies a la creació d’un univers força personal basat en històries quotidianes. Aquest nou treball presenta un recull dels seus epes, La invasión de los ultracuerpos (2008), Cuaresma (2009) i Líneas convergents (2010), on hi trobem des de versions de Lluís Llach o El Pets, fins a noves lectures de cançons ja conegudes del seu repertori, passant per una petita joia amagada com La Mesa Redonda.
Sona a… The New Raemon.
El Millor… La mesa redonda, Silencio.
El Pitjor… trobem a faltar Madee.
HURLEY. WEEZER 
Diuen que hi ha un internauta que està intentant reunir una gran suma de diners per entregar-li a Rivers Cuomo i els seus perquè separin el grup i no tronin a gravar cap disc com aquest. La veritat ja fa alguns àlbums que el collage rock que practiquen el grup de Los Angeles, ha anat acostant-se cada cop més cap l’AOR.Tot i que Memories, Rulling me i Trainwrecks es mostren com temes força efectius, el conjunt de l’àlbum no deixa de ser una col.lecció de cares b.
Sona a… Pop-AOR.
El Millor… Memories, Rulling Me.
El Pitjor… la versió de Viva la Vida de Codlplay. La pitjor versió de l’any?
MIXED RACE. TRICKY
Tot i que el conjunt és força correcte, aquest Tricky queda lluny de les seves grans obres de la passada dècada. Mixed Races és un treball d’esperit multicultural, que musicalment es mou pels terrenys del funk, l’ electrònica, el jazz, i el rock, però de manera força convencional, venint d’un artista com ell, i sense arribar als nivells de densitat, foscor i inspiració del passat. La col·laboració de Bobby Gillespie no deixa de ser una cara b de Primal Scream.
Sona a… Tricky per a tots el públics.
El Millor… Really Real, Kingston Logic, Early Bird.
El Pitjor… Hakim.
LIFE IS A PROBLEM. MARAH
Aquest disc és obra d’uns autèntics supervivents. Després de la deserció de gran part de la banda, David Bielanko i Christine Smith, han decidit seguir endavant de la millor forma possible. Vist el panorama aquests nous Marah ho tenien força difícil per aconseguir les grans fites del passat, però tot i no estar davant el seu millor treball, el grup aconsegueix entregar bons moments. Menys elèctrics i més abocats al so tradicional, els de Pennsylvania encara respiren.
Sona a … el pitjor disc de Marah.
El Millor… Put’em in the graveyard, Life is a problem Valley from home.
El Pitjor… falta la força del passat.
PENNY SPARKLE. BLONDE REDHEAD
Lo seu ha estat una mutació total. Ni rastre queda de la banda que va debutar apostant per un noise rock ferotge marcat per els canons de l’escola de Nova York. Disc a disc, les guitarres han anat deixant pas a les textures electròniques i la rabia vocal s’ha transformat en delicadesa, acostant-los a la proposta de grups com The XX. Aquest nou treball acaba per convertir-se en un exercici lineal, amb falta de grans temes que destaquin i enriqueixin el conjunt.
Sona a… pop electrònic.
El Millor… Here Sometimes, Love or Prison.
El Pitjor… la falta de grans cançons.
LE NOISE. NEIL YOUNG
Sol davant del perill, sol davant del seu art, però Neil Young, un cop més, emociona. Passió, electricitat i actitud, i com no, uns temes carregats d’una intensitat que pocs podrien igualar. Més de quaranta anys de música, més de quaranta anys sorprenent. Aquest cop, Lenois li ha preparat la seva mansió, i la resposta la tenim en el títol de l’àlbum. Guitarra, veu, textures denses, melancòliques, són unes cançons destinades a formar part del bo i millor del Gran Canadenc.
Sona a… Neil Young sense banda.
El Millor… Angry World, Love and War, Paceful Valley Boulevard.
El Pitjor… no tenir referents musicals com ell en aquest país.
BAND OF JOY. ROBERT PLANT
Alguns diran que és un simple disc de versions. Potser sí, però d’altres ens quedem amb les ganes de reinventar-se del senyor Plant, que sempre haver trobat el registre idoni per projectar uns anys extra de carrera musical. Després de Led Zeppelin, es podria retirar tranquil. No és el cas. Amb Buddy Muller a la guitarra i Patti Griffin als cors, aquest àlbum és un homenatge a la banda que va veure néixer a unes de les veus del rock i als seus orígens, però deixant ben clar que mira cap endavant.
Sona a… Robert Plant + Leadbelly + Felice Brothers.
El Millor… Angel Dance, Monkey, Silver Rider.
El Pitjor… pensar en una improbable reunió de Led Zeppelin.
NO BETTER THAN THIS. JOHN MELLENCAMP
Tretze temes gravats durant les gires amb Bob Dylan i Willie Nelson, T-Bone Burnett a la producció, Marc Ribot a la guitarra, i Mellencamp cantant amb veu i ànima, en una gravació realitzada com en els vells temps, amb una Ampex del 55, i en llocs mítics, com els estudis Sun o l’habitació d’un hotel on ho va fer Robert Johnson. Cançons com Save Some Time To Dream, No Better than This o Love at First Sight ens traslladen a l’ austeritat i intensitat d’un passat etern.
Sona a… Johnny Cash + Bob Dylan + John Mellencamp.
El Millor… Les cançons, l’atmosfera, el so,…
El Pitjor… que hagi trigat tant en recuperar-se.
FIELDS. JUNIP
Primer Lp de la banda formada per José González i segons diuen, dos dels seus millors amics. Pop dolç contaminat de post-folk, on les melodies de González i la densitat de les textures acaben per formar un àlbum gairebé rodó. Cançons amb aires tradicionals, tradició americana, apunts soul, algun detall trip-hop, la immediatesa de les guitarres i dels teclats proporcionen a aquest treball una dimensió que probablement el situarà a l’armari de tresors amagats de l’any.
Sona a… Buffalo Springfield + My Morning Jacket.
El Millor… In Every Direction, Howl, Don’t Let it Pass, Off Point, To the Grain, It’s Alright, Tide.
El Pitjor… no veure’ls al darrer Primavera Sound.