BLOOD/CANDY. THE POSIES 
Gran retorn de Jon Auer i Ken Strignfellow al capdavant de The Posies, amb un inici que està a l’alçada de les seves millors obres. Segueixen sent una màquina imparable de power pop, elegant i sorprenent, com demostren amb Plastic Paperbacks (amb la col.laboració de l‘Strangler Hugh Cornwell), o amb Licenses To Hide (amb participació de la Broken Social Scene, Lisa Lobsinger), un tema en la millor tradició The Kinks. Els de Seattle han tornat amb força.
Sona a… Power pop majestuós.
El Millor… Plastic Paperbacks, So Caroline, Licenses To Hide i The Glitter Prize.
El Pitjor… la part final del disc.
AMERICAN SLANG. THE GASLIGHT ANTHEM
Els de New Jersey Ho tenen tot per convertir-se en una de les grans bandes de rock del moment. Aquest és el seu tercer disc, culminant de forma brillant el que proposaven en les seves dues anteriors obres, amb un treball carregat de cançons amb vocació d’himnes generacionals,. Temes plens d’energia i urgència, executats amb autentica passió i vitalitat, que els situen en un punt mig entre la tradició del Boss i la mirada punk de Mike Ness.
Sona a… The Replacements + Bruce Springsteen + Social Distortion.
El Millor… Orpahns, Boxer, Stay Lucky, Bring It On, American Slang.
El Pitjor…l We Did It When We Were Young.
THE SECRET CARNIVAL. VINILA VON BISMARK & THE LUCKY DADOS 
La tatuada Vinila Von Bismark, s’allunya de les sonoritats gòtiques que practicava amb la seva anterior banda, Krakovia, per reinventar-se com a pin up rockera. Peró el resultat final acaba per deixar-te força indiferent, mostrant un discurs més aviat inocent basat amb la forma exterior i amb poca coartada musical. Tot i que ho intenta a ritme de rock n’roll, swing o rockabilly, al disc li falta la força i energia, i li sobra vestuari.
Sona a… rock n’ roll descafeïnat.
El Millor… Oh Baby.
El Pitjor… al costat d’Imelda May no té res a fer.
HALCYON DIGEST. DEERHUNTER
Aquest nou treball del grup de Bradford Cox, li passa el mateix que a les seves anteriors obres: millora i enganxa amb les escoltes. A partir d’aquí descobrim tot el que s’amaga darrera del críptic inici amb Earthquake; un disc d’artesania pop que mira a la factoria Velvet Undeground i el Bowie més glam. Don’t Cry, Memory Boy, Helicopter o Desire Lines, s’afiancen com alguns dels millor temes firmats per el grup. El repte de l’efecte Microcastle, superat.
Sona a… The Velvet Underground + David Bowie + Bradford Cox
El Millor… el final de Desire Lines.
El Pitjor… Atlas Sound.
IT’S A SHAME ABOUT. GEMMA RAY
Des de la grandiosa Put the bolt in the door de Gallon Drunk, passant per la penetrant Ghost in the highway de The Gun Club, la clàssica I’d rather be your enemy del gran Lee Hazlewood, la profunda Swampsnake de l’Alex Harvey Band, la deliciosa Everyday de Buddy Holly, l’híbrid entre Rosemary Baby’s i Drunken Butterfly, en homenatge a Polanski i a Sonic Youth, el joganer Just Because de Lloyd Price, i per acabar, no amb el disc, i sí amb la ressenya, la sensual versió de Touch Me I’m Sick (sick o sexy?), Gemma Ray podria haver titulat el disc Mort a les princesetes.
Sona a… Patti Smith + PJ Harvey
El Millor… Passió, actitud, personalitat…
El Pitjor… confondre amb Gamma Ray.
13 MOST BEAUTIFUL SONGS FOR ANDY WARHOL’S SCREEN TESTS. DEAN i BRITTA 
L’ex-líder de Galaxie 500 Dean Wareham i la seva dona Britta, inspirant-se en els curts d’Andy Warhol, han renovat el cançoner del DVD publicat per la parella l’any passat, 13 Screen Tests. La mà de Sonic Boom es nota, i l’efecte narcòtic de la proposta funciona des de la inicial Silver Factory Theme i el segon tall, I’ll Keep it With Mine de Dylan, on Britta evoca el Chelsea Girl de Nico. El segon CD ofereix noves remeescles, on destaca Not a Young Man Anymore de la Velvet. Aquells meravellosos anys…
Sona a… The Velvet Underground and Nico
El Millor… fa honor als homenatjats.
El Pitjor… la nostàlgia.
PHOSPHENE DREAM. THE BLACK ANGELS 
Els de Texas semblen haver trobat el seu lloc en un punt entre la mística psicodèlica de The Doors i l’electricitat crua de The Velvet Undergound. Un lloc on conflueixen l’obscuritat dels clubs de Nova York i els festivals d’àcid al aire lliure de San Francisco. Pletòrics en la composició, mostrant noves formes pop amb Sunday Afternoon, o de desafiant hipnosi amb River of Blood. Amb aquest nou treball fan un pas endavant, i els converteix en la millor banda de psicodèlia garatge de l’actualitat.
Sona a… The Velvet Underground + The Doors + The Rolling Stones
El Millor… Bad Vibrations, Entrance Song, True Belivers…
El Pitjor… ?????
NOU! BURNING YOUR HOUSE DOWN. THE JIM JONES REVUE
Produït pel grinderman, Jim Sclavunos, el segon treball d’aquests anglesos segueix sent igual d’incendiari que el seu debut. Amb un so menys estrident, l’aposta per el rock ‘n’roll clàssic i primitiu de Jerry Lee Lewis i la contundència sonora d’ MC5 funciona a la perfecció. Intensos i passionals, el grup es mostra imparable durant els onze temes que formen l’àlbum, amb un Jim Jones totalment posseït per l’esperit del rock més autentic. High Voltage.
Sona a… Jerry Lee Lewis + MC5
El Millor… Big Len, Burning Your House Down, Righteous Wrong.
El Pitjor… res.
NOU! INVENTED. JIMMY EAT WORLD 
Més a prop de la seva última obra, l’irregular Chase the Light, que del seu sagnant Bleed America, els d’Arizona es decanten per entregar la seva obra més pop. Tot i que l’encerten amb My Best Theory (primer single), Coffee and Cigarettes (el millor del disc) i el tema que dóna nom al disc, Evidence, al disc li falta la força de les seves anteriors entregues. Segueixen tant èpics com sempre però és troba a faltar la seva cara més furiosa.
Sona a… indie-pop épic per tots els públics.
El Millor… Coffee and Cigarettes, My Best Theory.
El Pitjor… cada cop queda més lluny Bleed America.
NOU! WILDERNESS HEART. BLACK MOUNTAIN
Tercer treball del prolífic Stephen McBean al capdavant dels poderosos Black Mountain. Wilderness Heart segueix mantenint el discurs del grup intacte, mostrant-se igual d’imparables quan mostren la seva cara més hard rock (Let Spirits Ride, Old Fangs), o quan s’endinsen pels terrenys de la psicodèlia i del folk (Radiant Hearts). Menys rocosos que el seu anterior treball, l’impacte que produeixen és el mateix. La muntanya negra es fa més gran.
Sona a… Led Zeppelin + Jefferson Airplane.
El Millor... Let Spirits ride, The Hair Song, Wilderness Heart, Rollercoaster.
El Pitjor… que no hi hagin més Stephen McBean.