FURTHER. THE CHEMICAL BROTHERS
Probablement aquest és el seu millor treball des del ja llunyà Surrender. Després de les seves fallides dos últimes entregues (Push The Button i We Are The Night), el duet britànic recupera el que millor els hi va funcionar en el passat per entregar un disc més directe i vital, que recupera l’efectivitat dels temps passats en moments com Horse Power (un nou Hey Boy, Hey Girl) o la psicodèlica Swoon. No obstant, en conjunt sona a moments ja viscuts.
Sona a… Chemical Brothers 7.0
El Millor… Horse Power, Swoon.
El Pitjor… no deixa de ser el mateix de sempre.
END TIMES. EELS
Enèsima baixada als inferns del subconscient del músic. Un disc introspectiu i magnífic que recupera l’essència més trista i embaucadora d’Everett, amb temes del nivell d’ On My Feet i Walking Clouds, un dels bonus tracks. El disc és del tot rodó, perquè tot i el dolor que hi trobem, els temes són magnífics, i com les grans obres, audició rere audició es van apreciant més matissos, i per tant, amb el temps, el disc acaba per atrapar-te.
El Millor… In my younger days, Mansion of los feliz, A line in the dirt, High and lonesome, On my feet.
El Pitjor… És cruel i exigent; i el fet de descobrir tard el disc.
SHADOWS. TEENAGE FANCLUB
Després de cinc anys sense presentar noves cançons, els escocesos tornen a la càrrega i demostren que estan en plena forma. El bo i millor del pop-rock es concentra en Shadows, un disc amb aromes 60 i 70, on les melodies, les guitarres i la base rítmica sonen tan cuidades que només queda treure’s el barret. Estem davant d’un nou àlbum d’una de les millors bandes de pop dels darrers 20 anys, i en aquest disc, ho tornen a demostrar.
Sona a… The Byrds + Big Star + R.E.M
El Millor… Tot…i què bona és Baby Lee, i Sometimes I Don’t Need to Believe in Anything, i Dark Clouds, i…
El Pitjor… Res.
RENMIN PARK. COWBOY JUNKIES
Més de vint anys després de The Trinity Session, els Timmins segueixen al peu del canó. I de quina manera. Country-blues pausat i profund, toc trip-hop, amb algun matís de la cultura xinesa que han viscut d’aprop per una adopció (Renmin Park és un parc públic de Zhengzhou) fan d’aquest treball un viatge existencial i ple força que els allunya de l’AOR i de balades nyonyes de darrers treballs. Aquest àlbum inicia de forma brillant les Nomad Series. Sense frivolitats ni comoditats compositives.
Sona a… Marianne Faithfull + Tom Waits + Soulsavers
El Millor… Renmin Park, Sir Francis Bacon at the Net, Stranger Here, I Cannot Sit Sadly By Your Side, My Fall, Little Dark Heart
El Pitjor… la meva ignorància respecte la cultura xinesa.
I AND LOVE AND YOU. THE AVETT BROTHERS
Blue Grass, Country, Folk, americana, això sí, aromatitzats amb algun detall pop i rock ‘n’ roll, aquesta hiperactiva banda (gairebé disc per any des del 2000) ofereixen un so que va a les arrels de la música americana. Produït per Rick Rubin, els elements més pop doten al treball d’una melodia i èmfasi que, juntament amb un piano protagonista i les textures citades, situen a I and Love and You en el camí dels treballs de Felice Brothers, My Morning Jacket, Monsters of Folk, etc.
Sona a… Townes Van Zandt+Dr. Dog.
El Millor… Tot.
El Pitjor… Ni idea.
4. THE BAMBOOS
Seguint la línea de Sharon Jones & the Dap-Kings, la banda liderada per Lance Ferguson practica una música que beu directament del funk i del soul de tota la vida. El descobriment de Kylie Auludist com a cantant, ja com un membre més de la banda, confirma els australians com un combo ideal per revitalitzar l’ànima i donar llum i vida als dies més grisos. Quart disc, i segurament el més rodó, perquè trobem el bo i millor dels seus predecessors. Entren de meravella.
Sona a… Funk i Soul d’alta escola.
El Millor… Gairebé tot.
El Pitjor… encara no ho sé.
MOJO. TOM PETTY & THE HEARTBREAKERS
El veterà músic ha fet del seu darrer treball un recorregut per diferents tonalitats rock dels últims 50 anys. Des de blues, la gran font d’inspiració del disc, algun apunt de rock sinfònic, rock ‘n’roll, algun matís més dur, i en definitiva, un disc llarg en extensió i ambiciós en la seva proposta. Els més puristes i els amants del rock més clàssic, tècnic i/o pur el disfrutaran. Aromes John Lee Hooker, Bob Dylan i Led Zeppelin, entre d’altres, desfilen per Mojo.
Sona a… Diccionari del Rock.
El Millor… fa el que li agrada i el que li dóna la gana.
El Pitjor… es fa un pèl llarg.
HEAVEN IS WHENEVER. THE HOLD STEADY
El nou treball dels de Minneapolis no passa de ser un disc correcte. Sense la cruesa d’ Almost Kill Me ni Separation Sunday, ni la maduresa en el seu so que va suposar Boys and Girls in America, que va trobar continuació a Stay Positive, amb Heaven is Whenever perden definitvament el punt Replacements que emfatitzava una proposta de rock americà més pla i previsible. Estan bé, sí, però a un el deixen fred i sense ganes de punxar el disc masses vegades.
Sona a… Blues Traveler + Bruce Springsteen.
El Millor… The Sweet Part of the City, The Weekenders, We Can Get Together.
El Pitjor… són monótons.
TRAVELLERS IN SPACE AND TIME. THE APPLES IN STEREO 
Tants discs a les esquenes i que encara sonin tan eclèctics no sabem si és perquè encara busquen quin és el seu so o és que
definitvament estem davant d’una banda que el que busca és el pupurri pop, basant-se en influències 60’s fins a referents més actuals. De les seves diferents vessants, el més interessant apareix quan en el seu horitzó apareixen (a compte gotes)
els Beatles i Beach Boys, i es deixen d’efectes i tonalitats tan infantils com desesperants.
Sona a… Animal Collective + Of Montreal.
El Millor… Dignified Dignitary.
El Pitjor… abarcar massa precedeix patinades.
THREE KINGS. DEAD MEADOW
Old Growth, cinquè àlbum en estudi, i segurament, el seu millor treball, ha posat en òrbita a aquests trio de de Washington D.C. Aquest disc en directe posa de manifest la varietat de temes abarrotats de psicodèlia rock amb una base rítmica contundent i melodies hipnòtiques que han donat a la banda la dimensió que mereixen. Autenticitat, essències 60’s, contundència stoner, so compacte, Dead Meadow fan broma, però potser sí són els reis de la psicodèlia.
Sona a… Pshychedelic music fills the air.
El Millor… At Her Open Door, The Old Temple, The Narrows, Seven Seers, What Needs Must Be.
El Pitjor… en algun tema hi manca una guitarra més.