LIONS IN THE STREET. LIONS IN THE STREET 
Temes immediats, amb una frescura radiant i l’aglutinador esperit de la música a la que evoquen aquests lleons: només rock ‘n’roll. Publiquen el seu primer àlbum després d’un bon grapat d’anys tocant, i el resultat és un disc amb alguna que altra gran cançó, de guitarres i melodies plagades de referents, des de Chuck Berry fins als més evidents. Directes, sense pretencions, aquesta banda rememora el rock ‘n’roll de tota la vida.
Sona a… It’s Only Rock ‘n’ Roll + Shake Your Money Maker.
El Millor… Already Gone, Lady Blue, Waiting on a Woman, You’re Gonna Lose.
El Pitjor… lineals.
TIME FILES… 1994-2009. OASIS 
Triple disc recopilatori que recull els 26 singles publicats per Oasis al llarg dels 15 anys de carrera. Des de Supersonic, cançó que va canviar tot el panorama musical en la dècada dels 90 i els convertia en els esperats nous herois del pop britànic, fins a Falling Down, el seu darrer single publicat en plena decadència del grup. Al disc l’acompanya l’últim concert del grup a Londres i un dvd amb els vídeoclips.
Sona a… Gallagher.
El Millor…Live Forever.
El Pitjor…la seva separació.
I WILL BE. DUM DUM GIRLS
Sonoritats garatge, indie pop amb aires C-86, la immediatesa dels Ramones i alguna que altra pinzellada a The Jesus And The Mary Chain. Aquests serien els principals ingredients que utilitzen aquest grup de Califòrnia per facturar el seu so. El seu debut sona fresc i directa, i bones cançons no li falten, però no passa d’entretingut.
Sona a… The Pains Of Being Pure At Heart + The Ramones.
El Millor… Bhang Bhang, I’ m Burnout, Rest Our Lives, Jail La La.
El Pitjor… la falta d’un gran hit.
BARBARA. WE ARE SCIENTISTS 
Els californians repeteixen la formula que tant bons resultats els hi va donar en el seu anterior treball, el notable Brain Thrust Mastery, però amb molta menys inspiració. L’obertura amb Rules Don’t Stop, ens recorda als moments més inspirats de la seva anterior obra, però aquí acaba la cosa. La resta de l’àlbum mostra a una banda amb molt poca inspiració melòdica i compositiva. Les idees s’han acabat.
Sona a … Artic Monkeys + The Killers.
El Millor… Rules Don’t Stop.
El Pitjor… avorrit.
THE GHOST WHO WALKS. KAREN ELSON 
La model britànica debuta amb aquest treball, produït per el seu marit, Jack White, en la que és presenta com una cantautora emocional, a mig camí entre el folk i l’americana. Ambients foscos i aires teatrals, en alguns temes; la mà de White es nota en alguns composicions on les guitarres i els ritmes de bateria tenen la seva empremta, però en línies generals aquest debut és força personal i inspirat.
Sona a… Cat Power + Tori Amos.
El Millor… The Ghost Who Walks, Cruel Summer.
El Pitjor… que no se le valori pel disc, sinó pels seus antecedents i circumstàncies.
IF I HAD A HI-FI. NADA SURF
Els de Nova York ens presenten un treball de versions, on porten al seu terreny cançons de Depeche Mode, Spoon, Bill Fox, Kate Bush, Moody Blues o dels espanyols Mercromina, entre d’altres. El trio aconsegueix de forma excel·lent, convertir aquest repertori aliè en autèntiques joies de power pop, mantenint el seu segell en cada una d’elles. If I Had a Hi-Fi és un treball directe i altament addictiu.
Sona a…Teenage Fanclub + The Posies.
El Millor… Electrocution de Bill Fox, Enjoy The Silence de Depeche Mode i You Were So Warm de Dwight Twilley.
El Pitjor… la portada.
SNAKES OF THE DIVINE. HIGH ON FIRE
El trio d’ Oakland ja van per el seu sisè treball i segueixen sense afluixar convertint-se en una de les poques bandes que poden mirar cara a cara a Slayer. Però a diferencia del grup liderat per Tom Araya, ells aposten per temes llargs i densos, plens de riffs poderosos influenciats per la marca d’Tommy Iommi. Els vuits minuts inicials d’Snakes for the Divine són senzillament demoledors.
Sona a... Slayer + Black Sabbath.
El Millor… Snakes for the divine, Ghost Neck.
El Pitjor… els prejudicis cap el Heavy Metal.
NONSTOPEROTIK. BLACK FRANCIS
25 anys de carrera, i Charles Thompson, ja sigui com Black Francis, comandant els Pixies, o com a Frack Black, continua
incorruptible, i a un ritme vertiginós que no afecta la qualitat dels treballs. Al 2010, després de fer una BSO pel film clàssic Der Golem, ens regala 11 temes (14 en l’edició de luxe) on trobem el bo i millor d’un autor fidel a sí mateix.
Sona a… Black Francis + Franck Black
El Millor… Lake of Sin, Dead Man’s Curve, Corrina, Six Legged Man, When I Go Down on You, Cinema Star, Rocket USA.
El Pitjor… no ho sé.
THE DRUMS. THE DRUMS 
Una altra banda disposada a marcar tendències amb uns temes que hem escoltat unes quantes vegades en els darrers anys. Immediats, enèrgics, però poca cosa més. Un àlbum de debut que intenta evocar als primers U2, New Order, The Smiths, per una banda, i d’altra, sona a The Killers, Franz Ferdinand, Phoenix, We Are Scientists, etc.
Sona a… déjà vu.
El Millor… comentar, tema per tema, a qui recorden.
El Pitjor… quan s’acaba el joc.
WAKE UP NATION. PAUL WELLER
El Modfather està en plena forma, i ens presenta un treball a base de potent rock i soul, executat amb el seu estil i la seva classe habitual, recuperant la força que havien perdut els seus últims treballs. Wake up Nation es un autèntic manual de rock intemporal que ja està entre el millor que ha gravat mai Paul Weller. Una auténtica lliço per les noves generacions.
Sona a… Curtis Mayfield + The Beatles + The Jam.
El Millor… tot.
El Pitjor… li sobren dos temes.