DOG POISON. THEE OH SEES 
Abans de l’EP Warm Slime i després de Help i la col·lecció de singles Zork’s Tape Bruise, la banda de John Dwyer i Brigid Dawson presenta aquest Dog Poison, un disc que manté l’esperit hipervitamínic de garatge rock arrelat al passat, a la psicodèlia i al Louie Louie de Richard Berry. L’activitat d’aquest grup no minva el nivell dels seus treballs. Amb menys guitarres fuzzy i distorssió, igual simplicitat rock, i més apunts pop, Thee Oh Sees recuperen l’esperit dels 60’s, amb temes curts i directes. Des de 1997, mantenint el llegat de San Francisco.
Sona a… The Creation + Lovin’ Spoonful
El Millor… La immediatesa.
El Pitjor… lineals.
WILD HUNT. THE TALLEST MAN ON EARTH
Kristian Matsson, de Dalarna, insisteix en la fòrmula més clàssica de la música pop: un home i la seva guitarra. Segon àlbum del suec, després de l’EP homònim (2006) i LP Shallow Grave (2008), on trobem composicions que sonen a Bob Dylan per tot arreu, i que trenquen amb el so folk predominant d’avui en dia. Matsson torna al passat, al so de Reindhart, de Guthrie, de Dylan, i ho fa amb gràcia i personalitat. Temes com King of Spain demostren la vàlua de la seva proposta, bàsica i elemental. Una mirada al passat recomanable.
Sona a… Dylan de butxaca
El Millor… l’atreviment.
El Pitjor… la supercialitat.
BROTHERS. THE BLACK KEYS 
En el seu anterior treball, Attack & Release, ja varen posar les mires cap a la música negra posant a Danger Mouse als controls, però el blues sec de garatge seguia marcant el seu discurs. Amb aquest nou treball el duet apunta clarament cap al soul i el funk, i ens entrega un treball molt més net i alhora més ric. Reviuen l’esperit de James Brown,Howlin’ Wolf, Marvin Gaye o Funkadelic, i ho fan amb classe i actitud. El seu millor disc.
Sona a… Blues Explosion + Funkadelic
El Millor… The Only One, She’s Long Gone, Never Gonna Give You Up.
El Pitjor… res
HIGH VIOLET. THE NATIONAL 
Aquest és un treball continuista. The National segueixen el que proposaven a The Boxer, atmosferes fosques amb tocs d’èpica, però aquest cop suavitzant el seu so. A canvi ens ofereixen el seu treball més complert, on la diferència entre els grans temes i la resta no és tant abismal com en les seves anteriors entregues, mantenint l’equilibri durant tot l’àlbum. Això si, comencen a aparèixer petites llums d’stadium band emmig de la foscor.
Sona a... Joy Division + U2.
El Millor… Anyone’s Ghost, Afraid Of Everyone, Vanderlyle Crybaby Geeks.
El Pitjor… l’ombra de Coldplay en algun tema.
NOBODY’S DAUGHTER. HOLE
Més que el nou treball de Hole, això es un disc en solitari de la celebrity Courtney Love. Amb cap membre original a la banda, a excepció d’ella, aquest Nobody’s Daughter és molt poc inspirat, i probablement la millor cançó de tot el treball, Pacific Coast Highway, no deixaria de ser una cara b del seu ja llunyà, i mediocre, Celebrity Skin. Un disc a l’alçada del que és el personatge de Courtney Love avui en dia: molt poca cosa.
Sona a… AOR.
El Millor… Pacific Coast Highway.
El pitjor… tot.
SHAME SHAME. DR. DOG
El sisè LP de la banda de Philadelphia segurament no és tan rodó com l’anterior, Fate, però com més s’escolta, més agrada. Més guitarres, més atrevit (Later té un inici Blondie), més referents (el tema Shame Shame sona a Bowie), més varietat de temes, l’àlbum es comportat com una obra ambiciosa i profunda, i que ens regala moments de lluminositat i positivisme que sempre són d’agraïr.
Sona a… The Beatles + The Band + Wilco
El Millor… Where’d All the Time Go, Jackie wants a Black Eye, Mirror Mirror.El Pitjor… no és el seu millor disc.
WHERE DID THE NIGHT FALL. UNKLE 
El millor dels últims treballs del grup de James Lavelle han estat sempre els noms d’alguns dels musics convidats. Aquest nou àlbum no n’és una excepció i els únics moments realment interessants son els que aporten Sleepy Sun, The Black Angels – amb el millor tema del disc , i un correcte Mark Lanegan, que s’encarrega de tancar el disc. La resta el mateix de sempre: electrònica amb intencions AOR.
Sona a… fòrmula apunt d’esgotar-se.
El Millor… les aportacions de Sleppy Sun i The Black Angels.El Pitjor… amb tenir grans convidats no n’hi ha prou.
PAVEMENT. QUARANTINE THE PAST
Disc de gran èxits on Stephen Malkmus, Scott Kannberg, Mark Ibold, Steve West i Bob Nastanovich reconeixen que Slanted & Enchanted (1992) i Crooked Rain, Crooked Rain (1994) són les seves millors obres. 10 dels 23 temes del recopilatori són dels dos primers àlbums. 2 temes de Wowee Zowee (1995), 4 del seu 3r millor treball, Brighten the Corners (1997), i 1 sol tema del fallit intent de psicodèlia pop que suposa el darrer àlbum, Terror Twilight (1999), completen el disc.
Sona a… una de les millors bandes dels 90’s.
El Millor… la intemporalitat de Gold Sounz, In the Mouth a Desert, Range Life, Two States,…
EL Pitjor… volem material nou.
ERLAND & THE CARNIVAL. ERLAND & THE CARNIVAL
Erland és un cantautor escocès i al capdavant de The Carnival i trobem l’ex-The Verve, Simon Tong. El seu so beu del folk de Fairport Convention i la psicodèlia garatge de 13th Floor Elevator, de la mateixa manera que deixen veure la seva admiració per les atmosferes d’ Ennio Morricone i les melodies pop, com apreciem en alguns dels temes del disc. La seva proposta va més enllà del simple exercici de revival i aconsegueixen dotar amb personalitat pròpia totes les composicions del disc. Per si no n’hi ha prou, són capaços de regalar-nos una joia, en forma de primer single, com Trouble in Mind.
Sona a… 13th Floor Elevators+ Fairport Convention + The Kinks.
El Millor… Trouble in Mind, Love is Killing Thing, You don’t have to be lonley…
EL Pitjor… poca cosa.
CONGRATULATIONS. MGMT
L’ex-Spacemen 3, Sonic Boom es posa als controls d’aquest viatge còsmic que ens proposen MGMT amb el seu nou treball. Tot i que el dics està ple de melodies encertades dotades textures i ambients psicodèlics, aquest viatge sembla més fet per uns turistes que per uns aventurers i no surten del itinerari marcat en cap moment, tornant-se previsible. Tot i així, Congratulations està carregat de grans moments: l’inicial It’s Working ens evoca als Pixies en la seva melodia, i el teclat vintage de Song For Dan Treacy.
Sona a… psicodèlia controlada.
El Millor…It’s Working, I Found A Whistle.
El Pitjor… La portada, al igual que l’àlbum, no passarà a l’història.