HOMENAJE A ENRIQUE MORENTE. LOS EVANGELISTAS
La influència d’Enrique Morente no la descobrirem pas ara. Ni la màgia d’una ciutat com Granada. Ni la legió de granadins, andalusos, espanyols, nord-americans que adoren l’obra i llegat d’Enrique Morente. Los Planetas i Lagartija Nick, sense anar més lluny, dues bandes punteres, reconeixen que sense Morente, res hagués estat igual. I sorprèn, per la música que executen aquestes dues bandes granadines. Però els horitzons estan per expandir-los, i és així com …continuar llegint
THE STARS ARE INDIFFERENT TO ASTRONOMY. NADA SURF
El setè disc de Nada Surf confirma el que es palpava amb l’excel·lent àlbum de versions publicat fa dos anys, If I Had a Hi-Fi: el trio està passant per un moment dolç, gaudeixen del que fan, i el seu estat de forma, composant i executant cançons és palpa amb cadascun dels dotze nou temes que formen The Stars are Indifferent to Astronomy, possiblement, el seu millor treball publicat fins el moment. Han trobat una fórmula tan coneguda com irresistible a través …continuar llegint
VISIONS FROM ONIRIA. THE LAST 3 LINES
Segon LP de la banda barcelonina, a la que també cal comptabilitzar l’EP Crows, oferint un gir més en la seva curta i intensa trajectòria, per on la banda ha transitat pel pop-rock, el garatge, amb algun que altre apunt d’electrònica i de psicodèlia. En aquest treball s’acosten a un folk rock dens i psicodèlic que no deixa de banda les influències anteriors, però on la presència de la guitarra acústica dota a la banda d’unes arrels tradicionals que permeten afirmar que estem …continuar llegint
FILE UNDER SACRED MUSIC. THE CRAMPS
El nom de The Cramps segueix viu. Més enllà de la mort de Lux Interior, el nom del grup és d’aquells que quedarà per sempre dins la història del rock n’ roll, perquè més enllà de ser una simple grup, The Cramps són tota una llegenda i aquestes mai moren. Lux Interior i Poison Ivy van aconseguir crear una proposta única, senzilla en el seu concepte musical, clàssica en la seva postura, però altament electritzant i visceral en la seva execució. Avui en dia ningú ha ocupat el lloc …continuar llegint
GOODBYE BREAD. TY SEGALL
Publicat a mitjans del 2011, Goodbye Bread suposa el gran salt de qualitat de Ty Segall. Els referents apuntats són tan evidents com intocables, en un disc on apareixen gran part dels clàssics del rock n’ roll que tant venerem els apassionats de la vessant més elèctrica i intemporal del gènere musical més canalla i rebel. El cinquè LP en estudi del músic californià seria un punt d’acord per tots els que senten com se’ls hi posa la pell de gallina amb un riff de guitarra ben primitiu …continuar llegint
THE HORROR. POP. 1280
La veu té quelcom del Bob Mould més emprenyat, la base rítmica evoca als Suicide, sobretot a la bateria industrial binària i primitiva, la qual, a la vegada ens situa en aquelles pantanoses i profundes textures als Gallon Drunk de You, the Night…and the Music o als Swans de Feel Good Now, tot i que també es poden trobar semblances amb bandes punk com Misfits o inclús els Warsaw més viscerals. Foscos, addictius, crus, la dosi de mala baba que acompanya el debut de …continuar llegint
BLUES FUNERAL. MARK LANEGAN BAND
Set anys separen aquest Blues Funeral del seu últim treball en solitari, Bubblegum. Durant aquest llarg període Mark Lanegan ha estat força ocupat treballant i col.laborant al costat de diferent artistes: liderant a The Gutter Twins al costat de Greg Dulli, amb qui també ha participat en els seus The Twilight Singers; acompanyant a Isobel Campbell, formant al seu costat un dels millors duets dels últims anys; posant la veu en les composicions del grup electrònic Soulsavers; …continuar llegint
OLD IDEAS. LEONARD COHEN
El silenciós Leonard Cohen ha tornat i de la millor manera: redescobrint-nos els interrogants, dubtes, incerteses de l’amor, el sexe, la religió, la mort, i en definitiva, tot aquells temes eterns i universals de la vida. Old Ideas és el títol del dotzè treball en estudi del canadenc, a qui ni els temps moderns ni les adversitats li han fet perdre el nord ni la capacitat per traslladar una manera de ser i de pensar que s’allunya del model conductiu basat en la immediatesa, la irreflexió …continuar llegint
BUCK SATAN AND THE 666 SHOOTERS
Al Jourgensen és un dels músics més incombustibles que ha donat el món del rock n’ roll contemporani. Ara fa quatre anys va anunciar que es retirava de l’activitat musical per sempre, i enterrava als seus Ministry. La cosa semblava lògica després de molts anys de carrera, i que el grup tanqués la seva trilogia contra l’administració Bush: Houses of the Molé (2004), Rio Grande Blood (2006) i The Last Sucker (2007); però sempre quedava el dubte de si Al Jourgensen ens estava …continuar llegint
HOSPITALITY. HOSPITALITY
Què passaria si Russian Red fossin d’Austin? I si Triángulo de Amor Bizarro ens haguessin arribat de les Illes Britàniques? Què diríem de Cancer Moon o de Lagartija Nick, o inclús, com parlaríem de Los Planetas si tots ells fossin bandes anglosaxones? Darrera d’aquestes preguntes tan estúpides s’amaga una rerefons potser un pèl més interessant: Perquè ens avergonyim de les ‘nostres’ bandes i en canvi sobrevalorem el ‘producte’ estranger? En altres paraules: No ens passem, per exemple, valorant a grups com, per exemple, Cults, Wavves, Cloud …continuar llegint