LA DIMENSIÓN DESCONOCIDA. THE NEW RAEMON
Ramon Rodríguez perfecciona el que ja plantejava en el seu primer treball al marge de Madee. Aquesta dimensió desconeguda sona més enèrgica i compacta que el seu debut, i està plena de lletres sinceres i quotidianes. Un disc enorme, del que probablement és ara mateix, el millor compositor del nostre país.
Sona a… disc de consagració.
El millor… La siesta, Dramón Rodríguez, Sucedáneos.
El pitjor… res.
GLITTER & DOOM LIVE. TOM WAITS
El magnetisme i l’autencitat de Tom Waits queden patents en aquest Glitter & Doom Live, un disc doble enregistrat en directe durant la seva última gira. Un total de 17 temes que en directe agafen noves dimensions i sonen monumentals. Una obra mestre de dalt a baix.
Sona a… al que mai sonara ningú que no es digui Tom Waits.
El millor… tot.
El pitjor… res.
THREADBARE. PORT O’BRIEN
Menys elèctrics i enèrgics que en el seu anterior treball, Port O’ Brien és confirmen com una de les bandes a tenir en compte, encara que aquest Threadbare no sigui el seu millor treball. Els californians és mostren més introspectius, i un pel monótons, que en les seves anteriors gravacions, encara que ens segueixen deixant autèntics hits d’indie-folk.
Sona a…Arcade Fire+Blind Melon+Bon Iver.
El millor… les enormes My will is good i Sour milk_ salt water
El pitjor… la tristor que desprèn.
WORLD PAINTED BLOOD. SLAYER
Fa temps que Slayer no tenen rivals en el món del heavy metal, i amb aquest nou treball encara els hi queden menys. Segueixen denunciant les misèries del món actual, un món pintat de sang com el títol del disc indica. Agressius, brutals, demolidors i per sobre de tot creatius. Segueixen sent únics i intractables.
Sona a…la III Guerra Mundial.
El millor…Americon, Psychopathy Red, Hate World Wide
El pitjor…que per molts només son un grup de heavy.
THERE IS NO ENEMY. BUILT TO SPILL
El retorn de Built to Spill després de tres anys torna a col·locar a la banda d’Idaho en el mateix punt que l’havia deixat el seu anterior You in Reverse. Les influències dels Beatles, Neil Young, Beach Boys i Grifters vehiculades per lider del grup, Doug Martsch, també productor del disc, dota a Built to Spill el so i esperit de bandes amb les que va reinventar l’escena indie (Dinosaur Jr., Pavement, Sebadoh…).
Sona a…Beatles+Neil Young+toc indie.
El millor…La barreja de so 60’s amb l’esperit indie de finals del 80’s principis dels 90’s.
El pitjor…no hi ha novetats en el seu so.
WHAT WILL WE BE. DEVENDRA BANHART
El primer disc de Devendra Banhart amb Warner s’allunya de l’orquestració de Smokey Rolls Down Thunder Canyon i recupera en certa manera l’esperit dels inicis, on les gravacions amb un quatrepistes li donava una aire encara més lisèrgic. Les influències de Syd Barret, Os Mutantes, Caetano Veloso i Tim Buckley es fonen per fer una obra simpàtica però prescindible.
Sona a… Caetano Veloso+Syd Barrett de butxaca.
El millor… l’atmosfera que que crea en alguns moments i que Rats és un ‘temarro’.
El pitjor… la lleugeresa de la música.
MONSTERS OF FOLK. MONSTERS OF FOLK
Aquest supergrup format per M. Ward, Jim James de My Morning Jacket i Coner Oerst i Mike Morris de Bright Eyes, debuten amb un disc realment notable, de factura folk i amb aromes soul i pop en alguns dels seus temes. La personalitat de casdcú d’ells es manté intacta, convertint Monsters of Folk en un disc tant recomanable com addictiu.
Sona a… My Morning Jacket+M. Ward+Bright Eyes.
El millor…tot.
El pitjor…que no tingui continuació.
LOGOS. ATLAS SOUND
El líder de Deerhunter es presenta en format experimental, en un treball carregat d’ambients estranys i abstractes, adornats amb melodies fosques. Un treball difícil que l’allunya de la immediatesa del seu grup titular.
Sona a...Deerhunter+Animal Collective.
El millor…Walkabout, Quick Canal.
El pitjor…que no deixa de ser un passatemps.
IN THIS LIGHT ON THIS EVENING. EDITORS
En aquest nou treball, Editors intenten recuperar les textures electròniques que en el seu moment varen portar a New Order a ser una de les bandes més importants. Tot queda en un intent fallit, oferint un treball avorrit i sense cap mena de força. Totalment prescindible.
Sona a… New Order+Joy Division de tercera divisió.
El millor…uns euros que ens podem estalviar.
El pitjor… el disc es monòton i pretenciòs, i la portada és horrible.
MY WAY. IAN BROWN
L’ex-líder de The Stone Roses grava el seu millor disc des del seu llunyà debut en solitari ara fa 11 anys. Un treball carregat de textures electròniques i de lletres crítiques amb la realitat que ens està tocant viure. Contundent i melancòlic a parts iguals, Ian Brown segueix firmant bones cançons. Gran retorn.
Sona a… Primal Scream sense guitarres.
El millor… Stellify, Just Like You, Always Remember Me.
El pitjor…. que sempre s’espera més d’ell.