EMRYONIC. THE FLAMING LIPS
Segurament un dels treballs més esperats de l’any. The Flaming Lips és presenten més progressius que mai en un àlbum pràcticament instrumental, que agradarà als fanàtics del grup i poca cosa més.
Sona a… Emerson Lake and Palmer sota els efectes d’un tripi.
El millor… després de varies escoltes encara no ho sé.
El pitjor…que molts encara els hi riuran la gràcia.
TRUELOVE’S GUTTER. RICHARD HAWLEY
L’ex-guitarra de Pulp presenta el seu sisè disc en solitari. Com un autèntic crooner, amb aromes 50’s, Hawley segueix fidl al seu estil pausat, reflexiu, amb composicions denses i cuidades. Aquest cop, com indica el títol, és un punt més melancòlic.
Sona a… Johnny Cash+Scott Walker+Burt Bacharach.
El millor… Ashes on the Fire, Remorse Code i Soldier On.
El pitjor…no poder-te’l posar abans d’anar a currar; “depre” total.
BLACK GIVES WAY TO BLUE. ALICE IN CHAINS
La mort de Layne Staley va posar fi al grup de heavy més influent de l’escena rock dels noranta. William DuVall, el seu substitut, fa el que pot, la seva veu té un aire a la d’Staley, certament, i els riffs de Cantrell continuen sent contundens, però són una altra banda que vol sonar com abans.
Sona a… grup nou que vol sonar a Alice in Chains.
El millor… Check my brain, Your decision.
El pitjor…que es continuen dient Alice in Chains.
DEAD MAN’S BONES. DEAD MAN’S BONES
Àlbum de debut de la banda formada pels actors Ryan Gosling, veu i piano, i Zach Shields, bateria. Gravat amb The Silverlake Conservatory of Music Children’s Choir, defineixen el seu so com gothic folk gospel.
Sona a… (The Arcade Fire+The Good The Bad and The Queen+Roy Orbison) versió amateur.
El millor… la portada, l’atmosfera i les veus.
El pitjor…sembla un caprici amb certa gràcia i res més.
DIMENSIONS. THE LOVETONES
Amics d’Anton Newcome, aquests quatre australians sonen com els Beatles del Rubber Soul, amb alguna mirada a Bowie i als Pink Floyd més ambientals, com en el seu tema inicial. Aquest és el seu quart àlbum, cosa que obliga a recuperar urgentment els seus anteriors treballs.
Sonen a… Rubber Soul+…And this is our music (BJM)
El millor…no tenen res a veure amb el Shoegazer.
El pitjor…descubrir-los ara.
THE FINEST PRINT. DRIVE BY TRUCKERS
Gràcies a un so musculós i potent, i a unes grans melodies vocals, Drive By Truckers s’han convertit en la millor banda de rock americà de l’actualitat. En aquest nou treball desenterren un grapat de cançons inèdites, que podrien haver encaixat perfectament en qualsevol disc anterior de la banda.
Sona a… The Band+Flying Burrito Brothers.
El millor…. George Jones Talkin’ Cell Phone Blues.
El pitjor… és un disc per fans.
IN AND OUT OF CONTROL. THE RAVEONETTES
Amb un so més net i electrònic es presenten aquest nous Raveonettes, perdent gran part de la seva poca personalitat. Tot i que el disc té un parell de temes efectius, la resta sembla un híbrid entre The Primitives i New Order, sense massa encert.
Sona a… The Primitives+New Order.
El millor… Bang! i Heart of Stone.
El pitjor… que han perdut el poc encant que tenien.
JOSEPHINE. MAGNOLIA ELECTRIC CO.
Jason Molina torna més afectat que mai en aquest nou treball al capdavant dels seus Magnolia Electirc Co.. Disc de tall baladístic que acaba fent-se monòton i avorrit, això sí, amb grans moments, però que troba a faltar el potent so de guitarres dels seus anteriors treballs.
Sona a… Magnolia Electric Co. sense gas.
El millor… Little Sad Eyes.
El pitjor… massa lineal.
TOWNES. STEVE EARLE
El cantautor americà torna amb una col·lecció de versions del cantant de country Townes Van Zant, marcades amb el to aspre que el caractertiza. Segueix sent un dels millors.
Sona a…Country Rock.
El millor…l’emprenta d’ Steve Earle.
El pitjor…no conèixer l’obra de Townes Van Zant.
NEVER CRY ANOTHER TEARS. BAD LIEUTENANT
El cantant de New Order, Bernnard Summer, i el bateria engeguen aquest nou projecte després de que Peter Cook abandonés la banda. El resultat és nefast, gravant un disc sense cap mena de gràcia. Sonen a grup que imita a New Order.
Sona a…Bros.
El millor… aquest serà, segurament, el seu únic disc.
El pitjor… que no tenen vergonya.