THE ETERNAL. SONIC YOUTH 
Fa anys que Sonic Youth és un clàssics intemporal del rock. Al marge de modes i tendències, Gordon, Ranaldo, Moore i Shelley segueixen amb la mateixa energia i creativitat dels seus inicis. The Eternal és el millor que han gravat des de Dirty, sense desmerèixer per res els seus anteriors àlbums. Obra mestra.
Sona a…Sonic Youth.
El millor…Tot.
El pitjor… Res de res.
THE HIGH END OF LOW. MARILYN MANSON
Fa temps que Marilyn Manson van deixar de ser un grup i van passar a ser el personatge. La creativitat artística ha anat desapareixent fins arribar a ser una caricatura de sí mateix. The High End of Low és un disc medirocre sustentat pels tòpics de sempre: les esvàstiques, el cuir negre, Twiggy Ramírez i l’etern riff de guitarra “made in Manson”.
Sona a… imitadors de Marilyn Manson.
El millor… que es pot fer, és recordar l’Antichrist Superstar.El pitjor…que ja no sonen com els autèntics Marilyn Manson.
OUTSIDE LOVE. PINK MOUNTAINTOPS
Aquests Pink Mountaintops són el grup paral·lel de Stephen McBean, líder de Black Mountain. Si aquests últims els caracteritza un so d’arrels hard rock i d’esperit progressiu, amb Pink Mountaintops aposta pels sons acústics, mantenint els aires psicodèlics de la seva banda titular.
Sona… Jefferson Airplane + Phil Spector + Bob Dylan.
El millor… Tot.
El pitjor…que McBean s’hagi de decantar per un dels dos grups.
YONDER IS THE CLOCK. THE FELICE BROTHERS
Aquest grup de Nova York practica un rock d’arrels clàssiques, que recorda en molts moments a Bob Dylan amb The Band, al Tom Waits del The Heart of Saturday Night o als The Faces més descarat, però sonant amb personalitat. Un dels millors treballs del any.
Sona a… Bob Dylan + The Faces.
El millor… Tot.
El pitjor…que no es converteixin en uns nous Wilco.
JOURNAL FOR THE PLAGUE LOVERS. MANIC STREET PREACHERS 
Recuperant part del llegat literari del desaparegut Richie Edwards i produits per Steve Albini, els Manic Street Preachers es presenten amb el seu treball de vocació més rock des del seu aclamat The Holy Bible.
Sona a… The Holy Bible.
El millor… Marlon J D i Jackie Collins Existencial Question
El pitjor… la seva poca repercussió.
HOREHOUND. THE DEAD WEATHER
Allisson Mosshart (The Kills) i Jack White (The White Stripes) estan al capdavant d’aquests The Dead Wheather. Un grup d’entretemps que no deixa de ser un exercici fred de blues rock i funk que no passa de ser una nova revisió del so dels dos grups dels protagonistes.
Sona a… uns fluixos The White Stripes + The Kills.
El millor… Bone House
El pitjor…que es un disc anecdòtic.
OCHTAEDRON. MARS VOLTA
En el seu nou treball els d’ El Paso deixen enrere els excessos de Bedlham in Goliath a favor dels sons acústics i temes més reposats, aconseguint el seu millor treball des del seu debut.
Sona a…Led Zeppelin III + Whish you Were Here.
El Millor… l’inicial Since We’ve Been Wrong.
El pitjor…massa lineal i en alguns moments els jocs de veus.
EMBRACE. SLEEPY SUN
Aquest jove grup els hi agrada per igual els sons hard rock de Black Sabbath com les jams elèctriques de Sonic Youth, per això el seu disc de debut està carregat de musculosos riffs de guitarres, melodies psicodèliques i grans quantitats de distorsió.
Sona a… Hard Rock + Noise + Psicodèlia.
El millor… Tot.
El pitjor… que no vinguin en concert.
DARK WAS THE NIGHT. VVAA
Els membres del grup The National, han estat escollits per l’organització Red Hot per confeccionar aquest disc benèfic per la lluita contra la sida. Com tot disc recopilatori hi trobem de tot, destacant uns inspirats Bon Iver, Arcade Fire o The New Pornographers.
Sona a…recull d’algunes de les bandes més interessants.
El millor… The New Pornographers+The National+Bon Iver.
El pitjor…Antony.
AROUND THE WELL. IRON AND WINE 
Recull de temes inèdits, amagats o perduts, del que podríem considerar un dels cantautors més productius de l’actualitat. Des de temes acústics a gravacions amb la seva banda passant per la seva particular versió de The Postal Service.
Sona a… Nick Drake.
El millor… Such great he.
El pitjor… és un disc per fans.