 |
CONVIVIR PARA PERDURAR. SANTIAGO ÁLVAREZ CANTALAPIEDRA (coord.) Icaria Llegim al dors del llibre: Aquest llibre aborda els conflictes que sorgeixen entre els diferents grups socials derivats de la desigual apropiació de la naturalesa. Els conflictes socioecològics són així mateix conflictes culturals en la mesura que mostren diferències en les formes de valorar les mateixes coses. Aprendre a conviure és també aprendre a resoldre’ls. A més, introdueix elements per construir un coneixement i una saviesa orientats cap al concepte sostenible. En aquesta obra s’aborden conflicte eco-socials i es reflexiona amb saviesa ecològica, reflexionant per trobar solucions per la crisi de civilització i per crear una societat sostenible. |
 |
VIOLENCIA DE ESTADO, GUERRA, RESISTENCIA. POR UNA NUEVA POLÍTICA A LA IZQUIERDA. JUDIT BUTLER Katz Editores “Cualquiera que sea la libertad por la que luchamos, debe ser una libertad basada en la igualdad. En efecto, no podemos encontrar la una sin la otra. La libertad es una condición que depende de la igualdad para realizarse.” Juditt Butler és catedràtica de retòrica i literatura comparada a la Universitat de Califòrnia, Berkely. Autora de Vida precaria i Vulnerabilidad, supervivencia, entre d’altres, Butler reclama una nova política d’esquerres capça d’oposar-se amb resistència als efectes de la guerra i de la violència d’estat. |
 |
LAS TRIBUS DE ISRAEL. ANA CARBAJOSA RBA Amb pròleg d’Enric Fernandez, l’obra de la periodista és un viatge a través d’Israel, dels seus habitants i de les tensions internes que viu el país, fent èmfasi en les tensions entre les grans minories que hi conviuen. L’autora reflexion sobre les diferències entre jueus ultra-ortodoxes i la població laica, cada cop més distanciada per l’acumulació de poder dels primers. D’altra banda, suggereix que el desconeixement entre israelites i palestins és una de les grans causes que provoquen la tensió entre ells. Una obra essencial per entendre millor la situació a Israel. |
 |
LA IMAGINACIÓN SONORA. EUGENIO TRÍAS Galaxia Gutenberg Johann Sebastian Bach, Franz Joseph Haydn, Giuseppe Verdi, Wolfgang A. Mozart, Ludwig van Beethoven, Richard Wagner, Anton Bruckner, Gustav Mahler, Giacinto Scelsi, Arnold Schönberg, György Ligeti… aquest seria l’onze de gala, entre tots els músics pels quals l’autor de El canto de las sirenas recorre més d’un mil·lenni de creació musical lligada a la mentalitat judeocristiana. Estem davant d’un conjunt d’assajos ben diferenciats, on l’autor recull alguns dels moments més emblemàtics i inoblidables de la música clàssica. |
 |
AL INFIERNO CON LA CULTURA. HERBERT READ Cátedra Poeta, editor, teòric de l’educació, reformista social, outsider i avantguarda de la vida cultural del segle XX, anarquista convertit en nom intocable del panorama cultural britànic durant el seus darrers anys de vida, Herbert Read (1893-1968) juga de forma severa, provocativa i profunda a posar a prova diferents formes d’expressió artística. Desafiant i lúcid, Read recorre per diferents tipus d’arts, posant en dubte el valor creatiu que ostenten. Ell considerava que només a través d’una valoració ben crítica de l’art es pot apreciar l’art que neix de la manifestació no política de l’esperit humà. Què diria de l’actual panorama cultural? |
 |
JESÚS FRANCO. CARLOS AGUILAR Cátedra Més de 150 pel·lis a les esquenes, i el seu propi país el té gairebé oblidat. I així ens va. Carlos Aguilar ens endinsa de ple a l’obra del cineasta Jesús Franco, en una obra que es divideix en tres capítols. La primera part explica el camí que ha seguit el director; la segona ens analitza el seu cinema, punt per punt, forma i fons; la tercera realitza un recorregut cronològic, des de que es va iniciar com ajudant de càmera, i el seu primer llarg, Tenemos 18 años, protagonitzada per Antonio Ozores i Terele Pávez al 1959. Apuntar que la mateixa editorial ha reeditat el volum dedicat a Eric Rohmer, de Carlos F. Heredero i Antonio Santamarina, actualitzat fins la darrera pel·li que va filmar el francès, Les Amours d’Astrée et Céladon. |
 |
RICHARD YATES. TAO LIN Alpha Decay Els xavals d’avui en dia fan un ús d’Internet a l’alçada de les seves inquietuds. Ells han nascut amb un ratolí d’ordinador sota el braç, i Tao Lin, a través dels xats de gmail, crea un document tan esfereïdor com addictiu, convertint-se en un retrat de la generació Iphone amb aromes a Douglas Copeland i David Foster Wallace. Haley i Dakota són els protagonistes, dos adolescents enamorats a distància, i es converteixen en els representants d’aquesta generació, que pateix i que encara no han acabat d’aterrar, potser per educació, però que són el futur, i per tant, necessiten l’ajuda dels adults. |
 |
ZIZEK PRESENTA A ROBESPIERRE. VIRTUD Y TERROR. SLAVOJ ŽIŽEK Akal Diu Robespierre: Si el principal instrumento del Gobierno popular en tiempos de paz es la virtud, en momentos de revolución deben ser a la vez la virtud y el terror: la virtud, sin la cual el terror es funesto; el terror, sin el cual la virtud es impotente. El terror no es otra cosa que la justicia rápida, severa e inflexible; emana, por lo tanto, de la virtud; no es tanto un principio específico como una consecuencia del principio general de la democracia, aplicado a las necesidades más acuciantes de la patria. Zizek analitza al revolucionari francès, en una reflexió que relaciona a Robespierre amb un món obsessionat pel terrorisme. |
 |
CONSIDERACIONES DE UN APOLÍTICO. THOMAS MANN Capitán Swing L’editorial madrilenya, amb una reedició crítica i ampliada, recupera aquesta mena de diari filosòfic convertit en una excèntrica llista d’encàrrecs anti-democràtics de desfermada passió patriòtica amb la que l’autor de La muntanya màgica defensa l’esperit bèl·lic del II Reich contra els aliats durant la 1a Guerra Mundial. Les Betrachtungen eines Unpolitischen s’aturen sobretot en Nietzsche, a qui Mann critica, tot i que el viatge intel·lectual també passa per Dostoievsky, Schopenhauer, Lagarde i Wagner, entre d’altres. |
 |
¿QUÈ VOL DIR INTEGRACIÓ? NORBERT BILBENY La Magrana Llegim al dors del llibre: De què parlem quan parlem d’immigració, de nouvinguts, d’establerts, d’integració? Què passa quan un ajuntament vol posar restriccions a l’empadronament de la població estrangera en situació irregular? Com podem treballar perquè no s’associï immigració i delinqüència? Pot un jutge de l’Audiència Nacional prohibir l’ús del mocador islàmics en un jutjat?. Una obra per vèncer la ignorància i prejudicis que sempre ho compliquen tot, i per reflexionar sobre uns corrents migratoris tan necessaris com imparables, per un món divers, tolerant, respectuós i obert. |