MARIO BENEDETTI, UN MITO DISCRETÍSIMO. HORTENSIA CAMPANELLA Alfaguara Crítica literària i directora del Centre Cultural Espanyol de Montevideo, presenta una biografia de l’escriptor que se sentia compromès amb la literatura. Agradarà… a qui s’emocioni amb versos com “Estoy lleno de sombras de noches y deseos de risas y de alguna maldición” o senzillament a qui vulgui conèixer a Benedetti. No agradarà… a qui busqui escriptors menys subtils ni a personatges retrògrades. |
|
AHORA Y SIEMPRE. RAY BRADBURY Minotauro Dues novel·les curtes. Un periodista amb males notícies arriba a una mena de país de les meravelles… Una nau capitanejada per un cec busca un enfrontament amb l’eternitat i amb Déu. Agradarà… als seguidors del gènere literari. No agradarà… als que detestin les metàfores sobre la societat contemporània, ni a persones massa optimistes. |
|
DERIVA. ALBERTO MARINA CASTILLO Metropolisiana Ediciones Novel·la en clau d’humor que vol apropar-se a la tradició als grans escriptors de ciència ficció des del respecte, per un escriptor que té com a obres preferides 1984, Un món feliç i Farenheit 451. Agradarà… als que tinguin gustos literaris similars a Marina Castillo. No agradarà… als que no sàpiguen a quina temperatura crema el paper, ni als que el tema de les realitats paral·leles li soni fatal. |
|
PROMETO SER BUENO: CARTAS COMPLETAS. ARTHUR RIMBAUD Barril & Barral Considerat per Patti Smith com el primer poeta punk, aquest llibre ens presenta les memòries de Rimbaud en forma de cartes escrites per l’artista irascible de Charleville, que amb 18 anys va escriure Una temporada en el infierno i ja va tenir prou. Agradarà… pels que vulguin saber que es ser políticament incorrecte sense portar tattoos o pírcings. No agradarà… als organitzadors de dinars familiars o a subversius analfabets. |
|
NO HAY NADIE EN CASA. DUBRAVKA UGRESIC Anagrama Conjunt d’articles i d’assajos d’aquesta escriptora croata que va exiliar-se a Holanda al ser acusada d’antinacionalista, bruixa i enemic públic per oposar-se a la guerra entre Sèrbia i Croàcia. Agradarà… pels que tinguin debilitat per l’esperit crític. No agradarà… als fans d’Stieg Larsson ni als fans dels anomenats llibres d’autoajuda. |
|
ENGLAND’S DREAMING. JON SAVAGE Mondadori El més gran dels especialistes en punk, per criteri, oïda i vivències, relata els anys de punk des d’un punt de vista social, artístic i demolidor. Agradarà… a qui es vulgui fer amb una mena d’enciclopèdia del punk i als que van quedar-se amb ganes de més després de veure The Filthy and The Fury. No agradarà… als fans de Miguel Bosé ni als seguidors d’Eurovision. |
|
TODO POR UNA CHICA. NICK HORNBY Anagrama Esperant que es confirmi l’adaptació al cinema de A long Way Down (En Picado), de la qual Johnny Depp ha comprat els drets, ens retrobem amb les reflexions sobre l’amor i desamor, aquesta vegada amb adolescents. Agradarà… a qui vulgui passar la bona estona que sempre fa passar Hornby. No agradarà… als que busquen metafísica o profunditat existencial o als que no busquen res. |
|
LA PANTALLA GLOBAL. GILLES LIPOVETSKY Anagrama Lipotvesky desemmascara el cinema comercial, posant en evidència que ha evolucionat de tal forma que és una expressió més de la societat consumista i banal d’avui en dia. Agradarà… a qui maleeixi la llista de pel·lis més vistes, o la pròpia cartellera. No agradarà… a qui pugui anar al cine cada dia i gaudeixi amb totes les pel·lis o a qui li sembla bé l’excés de publicitat i series de TV. |
|
LA VIRGEN DE PLÁSTICO. PASCAL RABATÉ Norma Editorial Un avi comunista, professor jubilat. Una àvia catòlica. Tots dos, matrimoni, conviuen amb els seus fills i néts, formant una família de classe proletària. La verge de plàstic que compra l’avia canviarà el seu futur. Agradarà… pels que els hi agrada barrejar crònica social amb humor subtil. No agradarà… a qui busqui un còmic amb dibuix clàssic o a qui li agradin els dibuixets naïfs. |
|
LA GENTE PARECE FLORES AL FIN. CHARLES BUKOWSKI Visor Libros Escriptor sobrevalorat que sempre ha escrit el mateix i no ha evolucionat o escriptor políticament incorrecte i despietat, divertit i amarg alhora? Aquí tenim els seus darrers poemes. Agradarà… a qui somriu quan en Hank diu “Sólo hay una manera de vivir/ y es solo, / y sólo una manera de morir, y es esa misma”. No agradarà… a qui veu la vida de color de rosa o a pseudo-intel·lectuals amb sabates noves. |