Llibres

DEMOCRACIA ECONÓMICA. VVAA

Icaria
Cap a finals del Segle XX, la idea de que el sistema no podia subsistir sense el mercat com a eix imprescindible per la prosperitat econòmica va provocar que es considerés el capitalisme com la única via per estimular la productivitat i l’eficiència de la societat. Ara bé,el capitalisme pot acabar per convertir el planeta en un immens taulell de Monopoly. I si econòmicament és un fracàs, què dir de la vessant social del capitalisme? Avui en dia, amb les retallades, imposades pel mercat, decisió que minva l’estat de benestar, i que confirma que vivim un sistema cada dia més deshumanitzat, en mans de governants que passen de tot menys del negoci, qui no posi en dubte aquest sistema, serà per falta d’informació o per falta de ganes. Motius, els tenim tots. Aquest llibre, d’autoria col·lectiva i coordinat per Antoni Comín i Oliveres i Licas Gervasoni i Vila, es panteja si podem trobar una alternativa econòmica, quin ha de ser el no model social que canviï la realitat, i si les cooperatives, banca ètica, moviments socials, empreses democràtiques… són suficients per acabar amb les injustícies del capitalisme. La nostra prioritat segueix sent trobar un sistema econòmic que ens permeti construir una societat on tots els seus membres tinguin una vida digne.

LA CONQUISTA DE LO COOL. THOMAS FRANK

Alpha Decay
Un altre títol per apuntar-se de la col·lució Héroes Modernos de l’editorial barcelonesa Alpha Decay, on el protagonista és el crític cultural Thomas Frank, qui explica el poder la publicista, poderosa erina que s’escampa per tot arreu, i que ens afecta a tots, incloent a aquella que consideren que estan al marge de tot. I d’aquí parteix Frank, de la capacitar del màrqueting per crear tendències, com va ser, segons ell, la contracultura. Els anys seixanta varen ser el trampolí idoni per posar al mercar una estètica rebel que cridés l’atenció a un sector del públic que tot i creure’s que vivien gairebé fora del sistema, objectivament, no és així. “Inestimable ensayo para todo aquel que alguna vez se haya burlado de la contracultura que nos legaron los años sesenta. […] Análisis apasionado y exhaustivo de la era de la publicidad. […] La conquista de lo cool no sólo hace callar a viejos hippies canosos que recuerdan sus viajes en furgoneta Volkswagen convencidos de que fueron transgresores, sino que además vacuna al público contra el capitalismo moderno que está hoy por todas partes, incluso en estas páginas.” diu Brad Wieners, de Wired Magazine.

UNIVERSOS OCULTOS. LISA RANDALL

Acantilado
Catedràtica de Física en la Universitat de Harvard, investigadora de física de partícules i cosmologia i un dels científics més influents dels nostres dies, primera dona titular de la càtedra de física de Princeton i les càtedres de ciència teòrica a Harvard i l’ MIT (Instituto Tecnológico de Massachussets). Ha obtingut nombrosos premis i honors pels seus esforços científics, a més d’haver estat membre de la Societat Americana de Física. El 2003 va rebre el Premi Caterina Tomassoni e Felice Pietro Chisesi, de la Universitat de Roma La Sapienza; el 2006 el Premio Klopsteg de la Societat Americana de Professors de Física (AAPT) per les seves classes; i el 2007 va rebre el Julius Lilienfeld de la Societat Americana de Física pel seu treball en física de partícules elementals i cosmologia i, vital, per la capacitat per traslladar i comunicar el seu treball al públic. Aquest és el currículum de Lisa Randall que podem llegir al web de l’Editorial Acantilado, que ha publicat en castellà (amb traducció d’Eugenio Jesús Gómez Ayala) el seu llibre del 2005, Universos Ocultos: Un Viaje a las Dimensiones Extras del Cosmos (Acantilado, 2011), elogiat, per exemple, per David J. Gross, Premi Nobel de Física.

EL CALLEJÓN DE LAS ALMAS PERDIDAS. W.L. GRESHAM

Sajalín Editores
Segons la revista Time, la novel·la de William Lindsay Gresham (1909-1962), combina espellussant món de Freaks, de Todd Browning, i l’implacable cinisme d’una novel·la de Jim Thompson. El Chicago Reader inclús diu que la novel·la es menjaria amb patates algunes de les novel·les de Cormac McCarthy. Ens trobem amb un jove protagonista, Stan Carlisle, qui treballa en una fira ambulant, però que no vol seguir la vida incerta i pobra que li ofereix. Aviat se n’adona que amb cap fred i ment lúcida pot controlar els altres, i es converteix en un vident de primera, convertint-se en una de les estrelles de la fira ambulant. Però no té prou, i posant en evidència la cobdícia pròpia de l’individu que es deixa endur per la fama i l’èxit, pensant-se que ho té tot controlat i que pot controlar-ho tot, s’estableix com a predicador que ofereix als rics la possibilitat de connectar amb els morts. Un dels millors escriptors nord-americans d’aquells anys, amb un honest coneixement dels terrenys més pantanosos de la condició humana, com el de Twain o London.

EL ENORME TIEMPO. GIUSEPPE BONAVIRI

Sajalín Editores
Giuseppe Bonaviri (1924-2009) va estudiar medicina a Catània, per tornar al seu poble natal, Mineo, un inhòspit i apartat racó de Sicília, ja de per sí, prou arraconada. No podem oblidar el context soci-històric, els anys posteriors a la Segona Guerra Mundal. Bonaviri, quan va tornar a Mineo, es va trobar amb el mateixos prejudicis, supersticions, i en definitiva, amb la mateixa mentalitat que impregnava aquest petit indret de tot allò que cal per obrir la ment. L’aspredat del relat, l’emotivitat i frontalitat amb la que afronta aquells anys, on va compaginar la seva feina de metge amb la de redactor, donen forma i fons i a un commovedor relat, de bell llenguatge i de profundes reflexions, no mancat de subtil sentit de l’humor, on l’autor recrea uns temps de canvi, crítica, dubte, i de descobriment d’altres vies per ser i esdevenir un individu capaç de pensar per sí mateix. L’Enorme tempo, publicada originalment al 1976, va enamorar, entre d’altres, Italo Calvino.

Eutelequia
El narrador i poeta Vicente Muñoz Álvarez va rendir homenatge a Bukowski amb l’antologia Resaca/Hankover, en una mostra de l’admiració i atracció que sent l’autor lleonès per l’antiheroi i per les actituds més allunyades del concepte lluminós que acompanya la paraula triomf. Descriu la seva fascinació, al bloc on promociona el seu llibre sobre pel·lis maleïdes, amb les següents paraules: “lo epatante, lo crítico, lo atípico, lo raro, lo provocador, lo grotesco, lo perverso, lo magnético, lo desinhibido, lo incómodo, lo hiriente, lo hipnótico, lo fascinante, lo arrebatador”. Cult Movies: Películas para llevarse al infierno està format per 100 ressenyes dels films que ell admira, per atrevir-se amb el costat més fosc de la condició humana, un atreviment compartit per grans cineastes que han donat lloc a títols com El asesino de muñecas, Crumb, Los amantes de Montparnasse, Días sin huella, The Trip, Angustia, Freaks,… que són alguns dels films que formen part de l’obra, que a més consta de 32 il·lustracions de Julia D. Velázquez que fan referència a algunes de les pel·lis.

POR EL BIEN DEL IMPERIO. JOSEP FONTANA

Pasado & Presente
Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945, de la nova editorial Pasado & Presente, és la darrera obra de l’historiador Joan Fontana, qui revisa l’evolució d’Occidente des del final de la Segona Guerra Mundial fins la crisi sistèmica actual. Qui es pregunti què ha passat al món durant els darrers 50 anys i com han estat les hostilitats fins arribar al present, aquest enciclopèdic volum de més de mil dos-centes pàgines segurament respondrà a molts dels interrogants. Fontana entén, amb una actitud idèntica a la de Vincens Vives o Josep Termes, que la història ha de servir per aprendre dels errors (com també afirmava Hobsbawm), per actuar, despertar consciències i ajudar a que les coses funcionin, sense obviar la importància dels moviments socials, que amb actitud constructiva i mentalitat oberta, conceptes no continguts en el sistema, poden donar una empenta definitiva per canviar l’horitzó sociopolític. Ara bé, la història, els referents, la raó i saber d’on venim és un primer pas.

LOS CANÍBALES. IVÁN HUMANES

Libros del Innombrable
Des de l’humor negre i amb el fantàstic instal·lat en la quotidianitat, als relats que conformen Los Caníbales es dóna cita el canibalisme evident i carnal, així com altres formes de canibalisme…La família, el govern, l’empresa, el passat, les relacions sentimentals, etc. són caníbals. “…Todos bendecimos en silencio. Las máscaras antigás puestas. Los cuatro sentados en la mesa. Bendiciendo. Con las máscaras apropiadas. Luego, comer es una tarea de chinos. Es cuestión de meter rápido los dedos entre la máscara y pasar la comida a la boca. Sin respirar. Sería mejor meter los trozos directamente en el estómago. Pero habría que cortar. Habría que cortar piel. Cortar estómago. Y no. Cuando bendecimos los alimentos pensamos en los otros. Porque aquí dentro todo es paz y silencio. Pero afuera no hay paz. Ni silencio. Digamos que no hay nada. O si hay algo ese algo estará muerto. O condenado.”

ESTÉTICA DEL APARECER. MARTIN STEEL

Katz Editores
Llegim al web: Dado que la capacidad para encontrar una realidad estética es la forma central de la percepción humana, el significado existencial y cultural de la experiencia estética sólo puede ser comprendido si se unifican la estética y la filosofía del arte, separadas en las últimas décadas tanto por la filosofía continental como por la filosofía analítica… La estética no comienza con los conceptos de ser o de apariencia sino con el de aparecer. El aparecer -señala- revela la realidad que comparten todos los objetos estéticos, por muy diferentes que puedan ser en otros aspectos. Desde esta perspectiva, percibir las cosas y los acontecimientos momentánea y simultáneamente, tal como aparecen ante nuestros sentidos, representa un medio genuino de experimentar el mundo. Y la conciencia que así emerge es una facultad antropológica central: al percibir la insondable particularidad de algo dado a los sentidos se obtiene una percepción del presente indomeñable de nuestra existencia. La atención al aparecer es por tanto al mismo tiempo una atención hacia nosotros mismos.

EL REY PÁLIDO. DAVID FOSTER WALLACE

Mondadori
Jonathan Franzen (el celebrat autor de Llibertat (Columna, 2011), Chuck Palahniuk, Lorrie Moore, A. M. Homes, Jonathan Lethem o Dave Eggers formen l’anomenada Next Generation, segons crítics i altres amants de les etiquetes. David Foster Wallace era considerat el número ú de la generació, fins que al 2008 va suïcidar-se. Arriba la novel·la pòstuma de l’autor de llibres de relats com La niña del pelo raro, Hablemos de langosta i Entrevistas breves con hombres repulsivos, i de la novel·la, La broma infinita, on reflexiona, indaga i exprimeix l’avorriment i la felicitat, a través dels funcionaris del Centre Regional de l’Agència Tributària d’una localitat d’Illinois. L’autor deixa entreveure el fàstic i cansament que li provoca la quotidianitat més esclava i indiferent, a través de les voltes i voltes que dóna als personatges, situacions i sentiments que semblen turmentar-lo, o com a mínim, l’impedeixen trobar una sortida al seu propi laberint emocional. Obra inacabada, segurament és l’obra menys imprescindible de l’escriptor.