 |
ANNA KARINA. LA PRINCESA DE LA NOUVELLE VAGUE. ALBERT GALERA Alrevés Des de la passió, que segurament neix de la necessitat de passar-se hores i hores mirant pel·lícules, repassant filmografies, descobrint nous cineastes, de parlar, debatre i gaudir de l’art cinematogràfic, neix aquest llibre d’Albert Galera, amb col·laboradors d’excepció, que plasma la devoció (més que justificada) que sent ell com a cinèfil, i que segurament,sentirem tots els enamorats del setè art. Per què, qui pot resistir-se a Anna Karina? Redactat de forma amena, és evident que l’equip d’Albert Galera domina la matèria, i el que és gairebé més important, parlen de cinema i de la vida i obra d’Anna Karina des de la humilitat, el rigor, i sí, des de la passió pel cinema. Els que s’emocionin amb el cinema, no se’l poden perdre. Edició sòbria i elegant, selecció d’imatges excel·lent, continguts de nivell…i ANNA KARINA com a protagonista absoluta. |
 |
CÓMO CAMBIAR EL MUNDO. MARX Y EL MARXISMO, 1840-2011. ERIC HOBSBAWM Crítica Va néixer al 1917, l’any de la revolució russa, i és com a mínim, l’historiador marxista més important del segle XX. Autor, entre moltíssims altres títols (poc menys que imprescindibles per aproximar-se a la nostra història) de Industria e imperio (Ariel), La era del capitalismo (Guadarrama), Historia del siglo XX (Crítica), Naciones y nacionalismo (Crítica), Entrevista con el siglo XXI (Crítica), La invención de la tradición (Crítica), A la zaga: Decadencia y fracaso de las vanguardias del siglo XX (Crítica), Guerra y paz en el siglo XXI(Crítica)… és Eric Hobsbawm, i presenta la història intel·lectual del marxisme a l’Europa Occidental a través de 16 assajos escrits entre 1956 i 2009, amb reflexió final. |
 |
EL SONIDO DE LOS BEATLES. GEOFF EMERICK I HOWARD MASSEY Ediciones Urano Geoff Emerick va ser l’enginyer del so dels Beatles a l’estudi de gravació Abbey Road i l’home que va seure darrera de la taula de so des de Revolver fins l’Abbey Road. En aquest llibre ens ofereix un inèdit viatge pels històrics estudis, els quals, per cert, corren el risc de convertir-se en pisos de luxe. El treball d’Emerick ens apropa al dia a dia dels estudis, al tarannà dels quatre beatles, i el més interessant, a la forma de gravar, les innovacions i els canvis que van implantar els Beatles a la indústria, des dels horaris a la revolució musical que varen impulsar a partir, precisament, de Revolver. Avís per navegants: Emerick era un home fidel a McCartney; de fet, va gravar amb els Wings. |
 |
NOU! GUERRAS CLIMÁTICAS. HAROLD WELZER Katz Editores Llegim al web de Katz Editores, sobre el llibre: Como resultado del modelo occidental de explotación del medio ambiente, los recursos naturales se agotan cada vez más en numerosas regiones del mundo. Así, cada vez mayor cantidad de personas dispondrán de menores recursos para su sobrevivencia. El resultado: conflictos violentos opondrán a todos aquellos que pretendan obtener alimentos de un mismo espacio geográfico, o beber de las mismas fuentes de agua. Dentro de poco, la distinción entre refugiados que huyen de las guerras y refugiados que huyen de su medio ambiente, entre refugiados políticos y refugiados climáticos, no tendrá más valor, puesto que se multiplicarán nuevas guerras provocadas por la degradación del medio ambiente. Las guerras provocadas por el clima serán la forma directa o indirecta de la resolución de los conflictos en el siglo XXI. La violencia tiene un futuro promisorio: la humanidad asistirá no solamente a migraciones masivas, sino a soluciones violentas a los problemas de los refugiados, a verdaderas guerras por el acceso a los recursos. |
 |
DESPUÉS DEL ROCK. SIMON REYNOLDS Caja Negra Editora Crític musical a les revistes Melody Maker, The Wire, Spin, Rolling Stone, autor del llibre que ens ocupa i d’altres (sense traduir), com The Sex Revolts. Gender, Rebellion and Rock ‘n’ Roll, Energy Flash. A Journey Through Rave Music and Dance Music i Rip It Up And Start Again. Postpunk. 1978-1984, analitza la música des de la pròpia música, allunyant-se de la lírica excesiva i pompositat d’alguns i de la interpretació sociològica, per centrar-se en sonoritats, textures, timbres i cromatismes del pop-rock i derivats. Aquest volum recull alguns dels seus articles més importants, i tampoc hi falta una reflexió vers algunes inquietuds que tots tenim respecte el futur de la música. |
 |
ESCRITOS SOBRE ORTEGA. MARIA ZAMBRANO Trotta María Zambrano sempre es va considera alumne de l’autor de Rebelión de las masas, tot i que els seus camins, per ideals i pensaments, es van anar distanciant amb el pas dels anys. Ella era alumna predilecta d’Ortega i Gasset a la Facultat de Filosofia a Madrid, i tots dos van anar a l’exili, en diferents anys, i amb retorn, molt distanciat. Amb introducció de Ricardo Tejada, Zambrano analitza les diferents etapes de pensament del seu mestre, així com la relació intel·lectual entre ells. Ell, cartesià vitalista i racional estilitzat, ella, passional, popular (que no populista) i espontània, varen aprofundir en aspectes filosòfiques de formes tan diferents com complementàries. I d’aquí l’interès d’una obra que recull tots els texts de Zambrano sobre el seu mestre, així com cartes al mestre i alguns texts inèdits més, com una carta sobre el silenci d’Ortega i Azorín durant la Guerra Civil. |
 |
ECOCINISMOS. LA CRISI ECOLÓGICA DESDE LA PERSPECTIVA DE LA FILOSOFÍA CÍNICA. J. A. CUESTA Biblioteca Buridán Cuesta afirma que la tradición filosófica no debe ser una pieza inerte de museo, sino que debe servir para reinterpretar nuestro presente con una mirada distinta y para actuar sobre él en consecuencia. L’autor de Filosofía cínica y crítica ecosocial (Ediciones del Serbal), posa a prova el capitalisme actual i la crisi provocada pels que s’han lucrat de la vessant més criminal i irracional d’aquest a través de la filosofia cínica. El lúcid cinisme dels grecs i tot l’espectre i l’argumentació filosòfics que va il·luminar la civilització són els instruments que Cuesta explica i analitza de forma amena per fer-nos entendre que, tot i l’individualisme i alguna que altra insuficiència, la filosofia cínica pot molt bé sacsejar-nos a tots i fer-nos entendre que actualment, la raça humana actua i es comporta de forma estúpida i vergonyant. I així ens va. |
 |
GUERRA O REVOLUCIÓN. EL PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA EN LA GUERRA CIVIL Crítica El PCE fue, no cabe duda, una de las columnas maestras de la movilización de masas para afrontar el esfuerzo bélico en la era de la ‘guerra total’. Se erigió en un puntal básico del sostenimiento del esfuerzo de guerra republicano, contribuyendo a hacer posible lo que ninguna otra nación europea había llevado a cabo con anterioridad: resistir con las armas la imposición del yugo fascista. Mantuvo la lealtad hasta el final al gobierno Negrín, que se propuso llevar a término la contienda salvaguardando la dignidad nacional y las vidas de los combatientes comprometidos. Doctor en Història Contemporània per la UNED, a través d’un rigorós i extens treball d’investigació, Ferndando H. Sánchez, ofereix un valuós anàlisi del paper del PCE durant els anys de guerra civil. |
 |
FREUD. EL CREPÚSCULO DE UN ÍDOLO. MICHEL ONFRAY Taurus Si fa deu anys era Louis Berger a Freud, el genio y sus fobias (Vergara) qui analitzava la vida, obra, personalitat, pors i dubte i Freud, ara és el torn de l’autor, entre d’altres, de Polítca del rebelde. Onfray mira cara a cara la naturalesa humana de Freud, un gran home però no mancat de vicis, defectes, penes i misèries. D’altra banda, Paidós ha reeditat Freud. Vida y legado de un precursor, de Peter Gay, considerada la biografia canònica clàssica i impresicindible per endinsar-se sense rerefons crític a la vida i llegat del metge neuròleg austríac a través de gairebé 100 pàgines. Onfray enllesteix amb Freud amb la meitat, i es mostra més incisiu i inclús, objectiu. |
 |
POEMAS. W.H. AUDEN Visor Selecció i traducció de poemes de l’escriptor britànic a càrrec de Margarita Ardanaz. Aquest recull de 316 pàgines ens mostra a un poeta que mira amb un ull a la realitat i amb l’altre a la literatura, que dubta perquè considera que aquesta és una bona actitud per definir-se, i que plasma una fe per la seva poesia que contrasta per exemple amb l’angoixa artística de Rimbaud. La poesia del segle XX no s’entén sense Auden, de la mateixa manera que no s’entén a Auden sense anar més enllà del que les seves paraules semblen indicar en primera instància. Un gran, definitivament, perquè es va fer cas a sí mateix. |