“No crec en res” era una de les seves sentències. James Graham Ballard serà recordat per ser el paradigma d’escriptor que anticipa el procés degeneratiu del planeta a mans de la raça humana, presentant l’autòpsia d’un futur tan incert com depriment. És un autor que crea distopies, com feien Wells, London o Orwell, per mostrar el costat més amarg, apocalíptic i denunciable de l’existència a partir d’una societat opressiva i buida, creant sovint simils i metàfores amb la societat del moment.
Ballard és conegut per El imperio del sol, però es pot dir que aquesta és la seva obra menys representativa. La llista de llibres de Ballard parla per sí mateixa: El mundo sumergido, La sequía, El mundo de cristal, The Atrocity Exhibitions, Crash, Noches de Cocaína, Millenium People, Super-Cannes, Kigdom Come, serien algunes de les obres més representatives de la novel·la de ciència ficció. Sempre amb un enfoc crític i hiperrealista, Ballard és un escriptor que convida a reflexionar sobre la condició humana i la seva falta d’imaginació per refer el món.
Poc amic de la fama, el seu sentit crític no era benvingut ni sinònim de vendes en segons quin tipus de societats. Per posar un exemple, a la seva última novel·la, Kingdom Come, aquí traduïda com Bienvenidos a Metro-Center, relaciona la ideologia nazi amb la ideologia dels centres comercials i dels seus clients, en un món autodestructiu, violent en el que la repressió forma part del dia a dia.
La seva obra sempre ens recordarà el patetisme del present i la incertesa del futur.
Recordem l’exposició sobre J. G. Ballard al CCCB del 2008 amb aquest vídeo