En aquest món hi ha gent que falla i gent que no. Posant-nos en situació, hi ha bandes que fallen i n’hi ha que no. Teenage Fanclub forma part del grup dels que no fallen. Més de vint anys de carrera, i els escocesos no perdonen. El nou àlbum en estudi situa a la banda de Glasgow a aquest nivell. Melodies rodones, guitarres envolvents, base rítmica idònea, Shadows adquireix aromes més folk-rock i s’apropen més que mai a Big Star i a R.E.M, si és que ja no ho estaven prou, sense oblidar els aromes Byrds i Beatles que sempre defensen amb una personalitat, melodia i bon gust a prova de qualsevol crítica, bomba i tendència. Un tema com Baby Lee només pot fer que convèncer als més incrèduls i sords que el pop-rock pot oferir moments sublims. Exagerant i parafrasejant a Kurt Vonnegut, direm que quan un escolta música del nivell del citat tema, o fins i tot de Dark Clouds i When I Still Have Thee, un pot arribar a pensar que Déu existeix, perquè la sensació immediata que dóna la bona música és indescriptible.
Després d’aquest exercici de fanatisme, dir que Shadows està al nivell de qualsevol treball de la banda, els quals tots tenen com a mínim un notable. Des dels llunyans A Catholic Education (1990) i Bandwagonesque (1991), als exercicis perfectes de pop que són Gran Prix i Songs From Northern Britain, arribant als notables Howdy! (2000) i Man-Made (2005), davant de la discografia de Teenage Fanclub només es pot dir que poca broma. Estem davant d’una de les bandes imprescindibles de pop-rock dels darrers 20 anys. I ja està.
El nou treball de la banda liderada per Norman Blake, Gerard Love i Raymond McGinley ha estat publicat pel segell Merge Records. El llistat de cançons el formen:
01 Sometimes I Don’t Need To Believe In Anything 
02 Baby Lee
03 The Fall
04 Into The City
05 Dark Clouds
06 The Past
07 Shock And Awe
08 When I Still Have Thee
09 Live With The Seasons
10 Sweet Days Waiting
11 The Back Of My Mind
12 Today Never Ends
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=YYFRl1F0AIM]