BOB MARLEY. KEVIN MACDONALD
Un documental centrat en una figura com Bob Marley és sens dubte un projecte complex i ambiciós pels que el volen tirar endavant i una autèntica llaminadura pels amants de la música i de la cultura en general. Director i productors han d’estar al càrrec del que tenen entre mans, perquè la de material que es pot reunir i oferir envers Bob Marley ha de donar per un film que es correspongui a les expectatives creades. Música, societat, política, salut, vida, obra, llegat, anècdotes, vessant més humana, dones, futbol i algun que altre tema que ens deixem són alguns dels temes que ens venen al cap quan pensem en Bob Marley. Es parlarà de Ghana i de Trench Town a fons? Què va aportar a la música? Qui és abans: Marley o el reggae? Serà objectiu o només es recordarà el mite? Rita Marley es quedarà tan ample com al llibre No Woman, No Cry? Entendrem qui era Bob Marley i què va significar pel seu país, per Àfrica, per la cultura, i perquè el seu nom és etern? El director de La Sombra del Poder, El Último Rey de Escocia i del documental Touching the Void, Kevin MacDonald ofereix una aproximació tan veraç com apassionada del rei del reggae, sense carències, potser sí amb algun que altre clixé propi del gènere, però des d’una panoràmica tan àmplia com la que permet el gran protagonista d’una pel·lícula destinada a ser un treball més que recurrent per entendre qui va ser Bob Marley i el perquè de tot plegat.
Produïda pel poderós Steve Bing, pel que va ser sant i senya d’Island Records, Chris Blackwell, i pel fill de Robert Nesta Marley Booker, és a dir, l’hereu més conegut de Bob Marley, el també músic Ziggy Marley, les intencions del grandiloqüent i efectiu Marley no són altres que el·laborar un document gairebé definitiu que dibuixi un complet retrat del músic des de l’admiració absoluta cap a ell. Els pensadors, creadors i autors del documental tenen tots els drets sobre Bob Marley. I aquesta és la primera virtut per encarar un documental capaç d’aglutinar gran part del que va donar de sí els 36 anys de vida del músic; a través d’imatges de super 8, videos de tot tipus, fotografies, entrevistes (Rita Marley, Jimmy Cliff, Lee Perry, Cedella Marley, Cindy Breakspeare, The Wailers,… i es podria que tots aquells que varen ser presenta al vida del músic), unes quantes actuacions cosa que s’agraeix i que donen forma al relat de 225 minuts, el dibuix a Bob Marley es traça unint diferents punts claus: el record als esclaus africans i el castell de Cape Coast, fundat per portuguesos, i exprimit després per holandesos, suecs i anglesos durant el colonialisme i des d’on sortien 10.000 humans l’any convertits en esclaus, com ho eren els seus avantpassats; els pares de Marley: una noia de família pobre de Santa Anna i un oficial anglès gairebé invisible; la infància, a Santa Anna, i el record del Marley nen, i les primeres aproximacions a la música; el trasllat a Kingston, a Trench Town, on va forjar la seva identitat, sobretot a través del contacte amb la religió Rastafari, Haisse Selassie, la reencarnació del Jah, i la marihuana; el reggae, orígens i origen, naixement i eclosió del moviment, el chaca, chaca, chaca de la guitarra, la importància de la base rítmica, el rocksteady, l’ska, la influència del blues, funk, jazz i primer pop nord-americà; la història musical de Marley, des de Judge Not, després de que el seu company de feina a una fàbrica, Desmond Dekker, tingués una oportunitat per gravar, repassant la relació amb Coxsone Dod, Don Taylor, Chris Blackwell, els primers Wailers, el perquè de l’adéu voluntari de Bunny Wailer i després de Pete Tosh, arribant a l’èxit esperat però massiu als EUA després de ser teloners dels The Commodores, únic racó del món que encara no havien conquerit; amor, sexe, dones, descendència, actitud davant del tema del propi Marley i el testimoni d’algunes de les seves dones, recordant que va tenir 11 fills amb set dones diferents; la seva influència en la política del seu país, les guerres de poder a Jamaica, l’atac a a trets que va patir, el concert per la pau; la malaltia, el càncer que el va atacar i que un cop estès el va matar l’11 de maig de 1981;… Marley engloba bona part del que va donar de sí la vida d’aquest mite, d’aquest amant de la vida i la llibertat, d’aquest impressionant músic, tot talent, tot passió, amb una visió del món ben lluminosa i increïble: No tinc cap altra ambició que veure com blancs, negres, xinesos, àrabs i tots el món en general viu en pau.
Formalment, el treball de MacDonald es pot situar entre documental sobre els The Doors de Tom DiCillo i el que ha realitzat Martin Scorsese centrat en la figura de George Harrison. Impactant, visualment potent, amb un muntatge brillant, que va endavant i enrere en el temps amb coherència temàtica, respectant els temps, les emocions i records que es van generant i suggerint. Amb nostàlgia individual i també amb objectivitat universal, Marley enfoca la vessant humana i mística del rei del reggae, i també la de l’ésser humà creador de cançons, intencions i idees eternes, amb claredat, honestedat i les dosis excessives i vitals de passió que generen algú com ell.
Concebut des de l’admiració i amb la intenció de reivindicar per enèsima vegada a algú que no cal reivindicar, Marley està a l’alçada de la dimensió del personatge. Tan gran i poderós que no li cal res per seguir sent-ho, el record que ha deixat Bob Marley és del tot inesborrable. Ara bé, mai està de més posar èmfasi , i més, si és fa amb el respecte, extensió, profunditat i brillantor de Kevin MacDonald. Bob Marley va ser, és i serà un dels més grans artistes del segle XX: llàstima que avui en dia, els referents de bona part de la joventut són altres.
Al Nivell de… When Your’re Strange.