Si a El último suspiro, el mateix Luis Buñuel (Calanda, 1900-Ciutat de Mèxic, 1983) i Jean-Claude Carrière van escriure a quatre mans unes memòries tan entretingudes com pulides del director de Los olvidados, i a Los años rojos de Buñuel, Roman Gubern i Paul Hammond reescrivien la historiografia del director de El triste encanto de la burguesía per tal de deconstruir i examinar la seva relació amb el comunisme, al recentment publicat per Tres Fronteras Ediciones El ermitaño errante. Buñuel en Estados Unidos, de Fernando Gabriel Martín, explica de manera exhaustiva i dedicada les dues etapes en les que Luis Buñuel va treballar, romandre i viure als EUA.
Luis Buñuel va arribar als EUA per primer cop després d’estrenar La Edad de Oro i després d’estar cinc anys a París, en els que va treballar, per exemple, amb Ramón Gómez de Serna i amb un dels companys de Residència d’Estudiants de Madrid, Dalí. El director de El perro andaluz va acceptar de bon grat un viatge a terres americanes que ell es prenia com una experiència cinematogràfica i personal a tots nivells, sense oblidar que eren els anys en els que el director de La ilusión viaja en tranvía es movia en un cercle d’amistat on es trobaven Paul Éluard, Max Ernst, André Breton i la resta dels autors surrealistes, qui havien rebut El perro andaluz amb gran entusiasme. Després de canviar la seva percepció del cinema amb Der Müde Tod de Fritz Lang, de viure a París, Buñuel arribà als EUA contractat per la Metro. Durant un any es trobà a gent com Chaplin i Eisenstein, i figurà en el departament francès de la productora, treballant com a supervisor de versions i doblatges.
Al setembre del 36 marxà de Madrid per anar a París. Al 37 va treballar a l’Exposició Universal de París i al 38 tornà als EUA. El director de Abismos de pasión arribà per treballar a l’equip del MoMA i al de l’ Office of the Coordinator of Inter-American Affairs (OIAA), contractat pel govern i Nelson Rockefeller, per refer el muntatge de documentals nazis (per exemple, El triunfo de la voluntad, de Leni Riefenstahl), i crear les versions espanyoles d’aquests.
El ermitaño errante. Buñuel en Estados Unidos ens apropa a la realitat de les vivències del director de Ensayo de un crimen, a qui se li han atorgat feines i mèrits que no s’ajusten a la realitat. Tan gran director com hàbil i perspicaç per anar sortir ben parat del que li deparava el present més immediat, ara més que mai podem conèixer qui era l’autor de El ángel exterminador, Luis Buñuel.
En el següent vídeo d’Aragón Televisión podreu veure alguns pósters de les pel·lícules de Buñuel:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=z7IXBGU032o]