Una jove britànica de 23 anys, després d’estalviar durant uns anys, va fer realitat el seu somni. Marxar cap a l’Àfrica i estar en contacte amb la natura, deixant enrere el treball d’oficinista que havia realitzat únicament per poder costejar-se el viatge. No estem parlant d’una noia burgesa ni de cap nena rica. Parlem d’algú que no es podia permetre anar a la universitat, i que per aquest motiu va fer un curs de secretària per tenir alguna opció en el món laboral. No va anar sola, la seva mare la va acompanyar, i d’aquesta forma, Jane Goodall arribava al continent que segurament més ha patit les conseqüències de l’actitud de l’home vers el planeta i la humanitat.
En un món on preocupar-se en primer lloc pel benefici personal (i si cal, de forma exclusiva i perjudicial pels altres, i ara més que mai), apropar-se a la vida de Jane Goodall significa reconèixer virtuts humanes un xic oblidades, i algunes d’elles imprescindibles per entendre el missatge d’esperança que deixa allà on va. Des de les activitats de l’Institut Jane Goodall, a través del qual s’organitzen campanyes de voluntariat, viatges, i tot tipus d’activitats en les que hi van implícites una filosofia de vida afí a un amor per la vida, la natura, la igualtat i el compromís per construir una món que respecti el planeta i el sentit comú, els grups de treball de Roots and Shoots, que consisteixen en agrupar persones inquietes i inconformistes amb ganes i il·lusió de canviar els hàbits de vida i donar suport a comunitats amb problemes de convivència, emancipació o de qualsevol tipus vital, l’univers Jane Goodall dóna tots els motius per creure que tot està per fer. Estem davant d’una persona, parafrasejant a un amic de la científica, que, des de la foscor, és com una espelma que encén a altres espelmes.
Goodall va donar-ho tot primer per entendre els ximpanzés, posteriorment, després de conèixer com se’ls tractava, tant per part dels nadius de la zona, que els perseguien i mataven per vendre la seva carn, com a laboratoris on eren utilitzats per investigacions i tractats com si fossin merda, va decidir que s’havia de dedicar a protegir-los. Posteriorment, sense deixar de banda als ximpanzés, ni molt menys, va decidir dedicar-se a preservar la natura, i de difondre un missatge que es pot resumir en una de les idees que Jane Goodall transmet amb la seva actitud davant de la vida: l’estil de vida d’Occident és insostenible; de fet, es necessitarien sis planetes si tots els habitants del planeta visquéssim com es viu als EUA. Si visquéssim tots com es viu a Espanya, potser faríem amb tres, per tant, no ens salvem, evidentment. Jane Goodall treballa dia a dia, sabedora que ha trobat la veritat, de que lluita per canviar l’ordre de les coses, per establir una sèrie de reflexions que haurien de fer-nos veure que la cobdícia i l’estupidesa que hem anat demostrant al llarg de tantes i tantes dècades. Goodall, com bé comenta, està convençuda que l’actitud de cadascú de nosaltres davant de la vida és el que explica el perquè de tot plegat. Tot el que fem és un impacte al planeta, a la societat, al món: on comprem, què comprem, què fem, com actuem; de fet, el món, segurament, és el que és per aquest motiu, per com s’han gestionat tots els àmbits de la vida: alimentació, fronteres, comunicació entre persones, pobresa… L’status quo del planeta és el resultat dels nostres actes, dia a dia. I així ha estat des del principi de la vida.
L’edició en dvd d’ El viaje de Jane Goodall de Cameo permet conèixer de ben a prop qui és i què fa aquesta immensa dona. I no només ens permet saber d’on ve, què pensa, quines són les activitats en les que ha treballat, treballa i treballarà, on són els focus d’acció, qui col·labora amb ella, com es mou, com parla, en definitiva, fer-nos un generós retrat d’ella, també ens empeny a canviar, a fer-nos preguntes, a plantejar-nos tot, des de com reciclem, a què mengem, com vivim, i què fem realment en aquest món, perquè queda clar, que si les coses les fem només per nosaltres mateixos, existir és només un acte d’hedonisme insuportable i trist. Jane Goodall és d’aquelles que dóna vida, perquè, finalment, quan un s’apropa a algú amb aquesta ètica, moral i generositat, es convenç de que l’amor per la vida, la natura, la humanitat i la igualtat que sent ella s’han de difondre entre els més petits i entre els no tan petits, com més aviat millor. Re-eduquem-nos d’una punyetera vegada, i per fer-ho, no cal llevar-se ben d’hora ben d’hora ben d’hora, però sí canviar la mentalitat i l’actitud davant la vida.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=8SZdSekRqyI]