Bob Dylan va donar la seva benedicció a Todd Haynes quan aquest li va presentar el guió d’ I’m Not There, i això va ser una molt bona senyal pel director, tenint en compte la personalitat de Dylan. Segurament Dylan es va veure perfectament identificat en els diversos personatges, i la forma de fer del director, que formen la seva figura en el film, ja que Dylan sempre ha estat un personatge en constant evolució i ardit, i va captar sense cap problema quin era el verdader fons d’aquest biopic, més enllà de la figura de Dylan el que Haynes volia mostrar era qui s’amaga sota un dels pseudònims més famosos de l’historia del rock: el de Robert Zimmerman.
Todd Haynes recrea en forma de gran collage la vida d’un dels mites més importants del rock, a partir de les seves múltiples reencarnacions. Per aquest motiu el nom de Dylan no apareix en cap moment en el film, ni la seva veu en cap de les cançons que formen l’excel·lent banda sonora, formada per temes de Dylan, evidentment, però interpretades per diferents artistes, que van des de Cat Power a Sonic Youth, passant per Mark Lanegan, Calexico, Karen O, Stephen Malkmus o Charlotte Gainsbourg, entre molts d’altres, i el film es converteix en una desconstrucció del personatge més que una recreació del mite; així Haynes a partir de sis cares diferents forma un sol personatge: Cate Blanchett es Jude, una estrella del rock que viu al límit; Ben Wishaw es Arthur, un poeta ; Christian Bale es Jack, un cantant folk i contestatari que acaba sent absorbit per la religió catòlica; Richard Gere es Billy, un vell foragit; Heath Ledger es Robbie, un artista en plena crisi de parella i l’actor, Marcus Carl Franklin es Woody, un nen que va recorrent el país a l’única companyia de la seva guitarra. Sis personatges que es complementen i que mostren les diferents cares de Dylan, i la seva constant evolució com artista i persona.
Partint d’aquesta “ficció”, Todd Haynes recrea de forma totalment fidel i realista l’univers Dylan, des d’entrevistes a portades de discs, arribant a moments realment memorables com la recreació del concert en el Festival de Newport, amb una actuació impressionant de Cate Blanchett, on va ser xiulat pel públic i catalogat de Judas, pels seus fans més radicals, un cop va decidir va passar de la guitarra acústica a l’elèctrica. I’m not there no es un biopic a l’ús ni corrent, com tampoc ho ha estat la carrera de Bob Dylan; la pel·lícula de Todd Haynes és un film carregat de personalitat autoral, la mateixa personalitat que ha demostrat i caracteritzat a Dylan al llarg dels anys.
El film s’estrenarà, finalment, el proper dia 19 de febrer.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XusM0NK7gBQ]