La publicació del llibre dels historiadors Rafael R. Tranche i Vicente Sánchez-Biosca, El pasado es el destino. Propaganda y cine del bando nacional en la Guerra Civil (Cátedra/Filmoteca Española), permet fer una revisió del poder de la maquinària propagandística feixista. La polèmica publicació del Diccionario Biográfico Español (polèmica perquè l’autor o autors han faltat a la veritat alhora de definir a Franco i la seva autoritària i criminal dictadura) ha de servir, no només per criticar aquesta obra (a més de mirar amb certa simpatia a Franco, no oblidem que ha suposat un cost de 6,4 milions d’euros de les arques públiques), sinó per fer memòria històrica i, tot i que encara hi ha Pío Moa’s pel país i pel món, fer una disposició didàctica de la història d’ Espanya: Franco va instaurar una dictadura que no va ser més que un règim totalitari que va acabar amb la democràcia, en aquest cas, amb la Segona República. Aquesta, amb virtuts i errors, era una democràcia amb una Constitució aprovada al 1931. La voluntat de bona part de la ciutadania d’acabar amb els privilegis dels que dominaven la societat de llavors (més o menys com ara, tot i que l’església encara tenia més poder), va topar precisament amb els interessos de grans empresaris, eclesiàstics i els polítics més conservadors. La resta de la història és sabuda: el cop d’estat del bàndol franquista, amb l’ajut militar de nazis i feixistes italians, va fer la resta.
La publicació del llibre El pasado es el destino. Propaganda y cine del bando nacional en la Guerra Civil ve acompanyat d’un dvd on es pot veure a Franco flanquejat per banderes amb l’esvàstica nazi, per exemple, circumstància ja sabuda. Tot i imatges d’aquest estil, encara hi ha qui s’atreveix a justificar el cop d’estat del dictador; ja se sap, tot depèn de la mentalitat i de la quantitat de neurones lliures. Els autors d’aquest dvd s’han submergit als arxius del Departament Nacional de Cinematografia, on es pot trobar el material filmat pels feixistes durant la Guerra Civil i durant els quaranta anys de dictadura. En aquest dvd es posa èmfasi en la propaganda que va contaminar durant els tres anys de la Guerra Civil a la ciutadania espanyola. Des de Franco en Salamanca, on el dictador proclama el desig d’instaura un estat totalitari, amb l’esvàstica a les esquenes, la formació del primer govern franquista al gener de 1938 (a l’abril d’aquest any es va constituir la DNC) i l’inici de les activitats propagandístiques de la mà del Ministeri d’Interior dirigit per Ramon Serrano Suñer, qui controlava totes les activitats propagandístiques a través de la Delegació Nacional de Prema i Propaganda. El DNC, segons un informe oficial publicar al 1939, va ser creat per ‘utilitzar la gran influència social del cinema per dirigir les masses d’opinió segons els interessos de l’estat’.
D’altra banda, coincidint amb la recent publicació de l’obra de Rafael R. Tranche i Vicente Sánchez-Biosca, i sobretot, amb el 75è aniversari de l’inici de la Geurra Civil Espanyola, a la Filmoteca de Catalunya s’estrena a partir del 5 de juliol, fins el 29 de juliol, una gran restrospectiva de la guerra civil, Memòries de la Guerra Civil, on es recuperarà material audiovisual utilitzat, per tal d’oferir una panoràmica global dels tres anys que va durar el conflicte. El cicle s’iniciarà amb la projecció de La vieja memoria, un documental de Jaime Camino rodat el 1977 que recupera el testimoni de protagonistes dels diversos bàndols del conflicte. Autor de sis llargmetratges sobre la guerra, el director de Las largas vacaciones del 36 és un fil conductor del cicle i serà present a la sessió inaugural de la retrospectiva, el 5 de juliol a les 19.30 hores. Per veure tot el programa, podeu consultar-ho al web de la Filmo.
