Al 1949, Jean-Pierre Melville va estrenar Le Silence de la Mer, el que va suposar el seu debut com a director, on adaptava la novel·la homònima de Jean Bruller sota el pseudònim Vercors. El film, protagonitzat per Howard Vernon, Nicole Stéphane i Jean-Marie Robain, narra la complicada situació que viuen dos francesos que han d’acollir a un oficial nazi, Werner von Ebrennac, a casa seva durant l’ocupació d’aquests. L’òpera prima del director de El Silencio de un hombre, Circulo Rojo i Crónica Negra mostra les constants d’un cineasta que va precedir, juntament amb Henri-George Clouzot i Louis Malle a la generació que va donar a lloc la Nouvelle Vague; Melville fins i tot fa un ‘cameo’ a Al final de la escapada. Un cinema hereu sobretot del llegat de Jean Renoir, i també de Robert Bresson: silencis, perllongació de l’escena, tarannà diàfan, narració pacient i compromís artístic, cinèfil i social. Destacar la il·luminació i en general la fotografia del gran Henri Decaë, habitual en la filmografia de Melville (i de Louis Malle) i director de foto, entre d’altres, de Los 400 Golpes de François Truffaut, El Bello Sergio de Claude Chabrol, Ascensor para el Cadalso de Louis Malle i La Ronda de Roger Vadim.
La narració del film és en passat, amb una veu en off, la del personatge de Jean-Marie Robain, qui interpreta al francès que viu amb la seva neboda (Nicole Stéphane), presoners llur pròpia casa, per culpa de l’oficial nazi, Werner von Ebrennac, que s’instal·la a casa. El record del personatge de Robain no pot ser més amarg, no tant pels fets viscuts i sí per haver de menjar-se les paraules i l’orgull davant del poder i el terror escampats pels bàrbars seguidors de Hitler. Tant ell com la neboda han de callar i acceptar que un nazi s’instal·li a casa seva. Aquest, no obstant, es mostra educat, hàbil i respectuós, i habita a la casa com si estigués a una pensió. Von Ebrennac, un senyor de la guerra amb ànima d’artista, considera que la guerra és una necessitat, i que aviat, els alemanys il·luminaran Europa. El fracàs dels nazis i el fracàs dels humans, durant la 2a G.M, empanyen el bon humor de Von Ebrennac i amarguen l’existència als dos anfitrions, tot i que la neboda viu una certa confusió pel correcte i fins i tot, exquisit comportament del nazi. La por, el menyspreu, la covardia i la submissió, les emocions inexplicables i, en definitiva, la condició humana, són alguns dels temes suggerits per aquest primer llargmetratge de Jean-Pierre Melville.
Avalon ha posat a la venda dintre del marc de la Filmoteca Fnac una edició de Le Silence de la Mer que conté, a més del film, uns extres on destaca 24 horas en la vida de un payaso (Vingt-quatre heures de la vie d’un clown, 1945), el primer exercici fílmic de Melville, on recorre la idiosincràcia de dos pallassos, Maïss i Beby.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=0onsg5mSL0U]