Moneyball: l’anàlisi de dades a l’esport

MONEYBALL. BENNETT MILLER

El punt de partida de Moneyball és tan simple com interessant: l’esport professional és un joc injust, perquè els pressupostos dels equips per encarar la temporada marquen els objectius finals. Quins són els millors equips? Ho són els equips més rics, els quals, poden accedir als millors entrenadors, als millor jugadors, a les millors instal·lacions, i d’aquesta forma, són sempre els favorits per guanyar més partits i més títols, i per tant, adquirir més ingressos per publicitat. Les premisses de l’esport professional són fidels a les dels mercats, és a dir, vénen determinades per l’economia, entesa com l’entenem avui en dia: comprar barat, vendre car, i cercar un lucre com més gran millor, i sovint, irresponsable, és a dir, sense valorar conseqüències immediates. Al 2003, Michael Lewis va publicar el best-seller Moneyball: The Art of Winning an Unfair Game, on explica la història de Billy Beane, un ex-jugador de beisbol que passa a convertir-se en el General Manager dels Oakland Athletics, els A’s, un equip històric, guanyador (el tercer equip amb més títols de la història de la Major League), però amb un pressupost molt inferior a la mitja de la lliga, i evidentment, molt per sota del fixat pels equips més rics. Després d’una temporada il·lusionant, la 2001-2002, els A’s no poden renovar els seus tres primeres espases. Beane, amb l’ajut d’un assistent llicenciat en econòmiques que desenvolupa estudis sobre el rendiments de jugadors i fixant-se en els valors tangibles del beisbol, considera que ha de canviar el model esportiu, i fixar-se en estadístiques, algoritmes, en dades que l’ajudin a configurar un equip guanyador a un preu assequible pel club.

El tercer film de Bennett Miller (Capote) ha comptat amb dues figues de renom, Steve Zaillan, conegut sobretot pel seu treball com a guionista, gràcies per exemple a La Llista de Schindler, Gangs of New York, American Gangster i Millennium de David Fincher, i Aaron Sorkin, responsable del guió d’ Algunos hombres buenos, El ala oeste de la Casa Blanca, The Social Network, ofereixen una àgil, amena i dinàmica adaptació del llibre de Michael Lewis, en un film que evita l’èpica esportiva prou coneguda a Hollywood per endinsar-se en els despatxos dels clubs i el disseny de les plantilles professionals. Billy Beane (interpretat per un ja infal·lible Brad Pitt) opta per deixar enrere als caçadors de talents de la vella escola i els analistes tècnics basats en les regles de sempre: optar per fitxar els millors jugadors possibles sense passar-se del pressupost fixat. Els jugadors de beisbol més buscats són els capaços de complir amb èxit a qualsevol posició del camp, i aquests són els que tothom vol fitxar. Beane opta per l’adaptar-se o morir, i ell considera que la tecnologia i l’estudi a fons d’estadístiques del joc (en beisbol, tremolem, s’anomenen sabermetrics) seran la clau de l’èxit, per dos motius: permetrà fitxar jugadors barats i el més important, tindran opcions de guanyar el campionat. Peter Brandt (a la vida real, l’home es deia Paul DePodesta, actualment vicepresident del desenvolupament de jugadors i scouter dels New York Mets), interpretat per un divertit i encasellat Jonah Hill, és un jove analista i scouter dels Cleveland Braves que esdevindrà la clau per canviar les regles del beisbol, és a dir, per canviar la  dinàmica de fitxatges dels A’s després de que Beane decideixi emportar-se’l cap a Oackland. A través de les citades sabermetrics avalua jugadors i necessitats dels equips, en aquest cas, els A’s. No fitxa jugadors (els jugadors són mercaderies que van i vénen), fitxa estadístiques, i d’acord amb les necessitats de l’equip, cerca uns números, i darrera d’aquests, hi ha un nom. Al beisbol no es tracta de jugar bé, de fet, no importa; es tracta d’un joc on tot són números, de completar bases i fer carreres. Per tant, estudiant els números, les necessitats i cercant jugadors que omplin aquestes estadístiques, sense importar a qui fitxes, s’obtindran victòries. Billy Beane així ho creu, i segueix aquesta línia fins les darreres conseqüències.

Narrada amb perícia, amb el sempre interessant treball de fotografia de Wally Pfister (l’habitual director de foto de Chistopher Nolan), el film resulta una entretinguda reflexió sobre el món de l’esport i la importància de les dades i dels números en aquest món cada cop més abocat a resultats i més superficial gairebé tot el que no té a veure amb productivitat i efectivitat. La interpretació de Pitt, les aparicions del brillant i camaleònic Philip Seymour Hoffman en xandall com a entrenador de l’equip i els actors que van donant forma a la vida de despatxos i vestuari del món del beisbol, sumen i col·laboren en la factura d’aquest film realista i creïble que s’allunya del típics films sobre esport on es narra la previsible història d’un triomf basat en el sacrifici. En un món on tot són diners (i així ens va), en el món del beisbol les anomenades sabermetrics situen el joc en una dimensió diferent gràcies a l’atreviment i la capacitat per innovar i deixar enrere la tradició. Les victòries en un equip de beisbol es poden obtenir a través de les matemàtiques? L’enfrontament entre la ciència i la fe, entre el racionalisme i la intuïció, juga un paper determinant a Moneyball, en un exercici sobre un esport com el beisbol que no es pot traslladar a cap altre esport, excepte el futbol americà.

El que sí podem afirmar és que els A’s no han guanyat cap títol des de que Billy Beane és el seu General Manager; i a dia d’avui encara ho és. No obstant, la seva filosofia de treball va ser copiada pels Boston Red Sox (equip que va intentar fitxar a Beane però aquest va rebutjar l’oferta per diferents motius que al queden ben explicats), que a l’any 2004 els va permetre endur-se el campionat. Beane continua apostant per les sabermetrics, i tot i no guanyar cap campionat, ha canviat la manera d’entendre el besibol. Per aquest motiu, és un dels deu executius de la passada dècada dins de l’esport nord-americà, protagonista d’un best-seller, perquè la seva manera d’entendre el beisbol dóna fruits, i aquest sistema, premia els innovadors, però sobretot, els que guanyen.

Però un món on fins i tot a l’esport les matemàtiques i els càlculs per guanyar siguin la base (com a una empresa qualsevol), i d’aquesta manera obtenir victòries i beneficis, qui el vol?

Al nivell de… The Social Network.