Escapar dels clixés i estereotips que marquen a les pornostars no és fàcil, però Sasha Grey amb només 23 anys ha estat capaç de fer-ho amb un temps record. El seu nom s’ha prolongat més enllà del porno gràcies a unes inquietuds artístiques i una forma de ser que la fan diferent i la converteixen en única. Des de que va debutar com actriu als 18 anys al costat del totpoderós Roco Sifredi, la seva presència es va convertir en una de les més sol·licitades en les produccions del Hollywood Vermell situat a la Vall de San Fernando a Califòrnia, convertint-se ràpidament en la nova diva del cinema X. Tot i acumular infinitat de premis per les seves actuacions, Sasha Grey no va precipitar-se en els excessos en els que solen caure les actrius porno (molt semblants als de les estrelles del rock), gràcies a unes perspectives posades més enllà de ser una estrella amb data de caducitat. Sense amagar mai que està en aquest negoci perquè li reporta una gran quantitat de diners i li permet realitzar fantasies sexuals que en la vida real no serien viables, l’actriu tampoc ha ocultat la seva admiració pel cinema de la nouvelle vague, i en concret el de Jean-Luc Godard (el primer nom artístic que havia pensat posar-se era el d’Anna Karina, actriu amb qui Godard va compartir els seus millors films i gran part de la seva vida), per la fotografia, els textos d’Oscar Wilde i Nietzsche, i per la música, creant un personatge de presencia gèlida i ment apassionada, d’aura misteriosa però alhora familiar, de posat arrogant però proper, en definitiva un personatge que representa com cap altre les grans contradiccions dels nostres dies, però que no té cap problema per acceptar-los i mostrar-los sense ocultar absolutament res. Aquesta manera de ser la va portar a Steven Soderbergh a oferir-li el paper de la prostituta Chelsea en el seu film The grildfriend experience, i aquest va acabar per convertir-la en una de les icones undergrounds més importants d’aquest nou mil·lenni.
Neü Sex és el primer treball que Sasha Grey edita com a fotògraf, i en aquest ella és el centre, la protagonista absoluta. Mitjançant una col·lecció de fotografies que ha estat acumulant durant anys, que van des d’autoretrats, a fotografies fetes per la seva parella (el fotògraf Ian Cinnamon) passant per d’altres fetes per amics i coneguts, que segurament eren el primer cop que agafaven una càmera, l’actriu es mostra per primer cop tal com és, ja que fins ara segons ha afirmat, mai havia pogut tenir un control de la seva imatge; a la vegada incorpora una sèrie de textos on reflexiona sobre la sexualitat, l’identitat i la llibertat personal. Vistes les imatges que formen l’obra el que queda palès és que aquest treball sorgeix com un exercici vital, més enllà d’aprofitar el seu nom per introduir-se en un nou terreny artístic o com un simple caprici. Les fotografies que ha sel·leccionat són clares i directes, naturals i espontànies, sense artificis de cap mena, dotant el conjunt d’una gran credibilitat, i que per moments recorda als treballs de Cindy Sherman (fotògrafa que va basa la seva obra en l’autoretrat). Ella representa millor que ningú el desencant d’aquest dies, l’individu per sobre del col·lectiu, i juga sense cap problema al joc que marca la societat d’enguany, però no per això el seu treball està absent de passió que en el fons és el que distingeix els autors autèntics dels falsos. Per alguns igual tant sols és un exercici d’egocentrisme, i per d’altres (entre els quals m’incloc) un gran punt de partida per convertir-se en un gran referent de la nova fotografia. El temps dirà.
El llibre ha estat editat als Estats Units per Vice Books i té previst editar-se al nostre país en breu.
