The shock doctrine, de Michael Winterbottom

Pròximament  s’estrena el documental The Shock doctrine de Michael Winterbottom i Mat Whitecross, amb qui el director de 24 Hour Party Pepople i In This World va co-dirigir de Camino a Guantánamo, basat en el llibre del mateix títol La doctrina del shock de Naomi Klein.

A Klein la coneixíem per No Logo (2001), un manifest revolucionari contra el poder de les multinacionals, les marques i l’esclavitud del consumidor i ara torna amb el seu discurs punyent amb The Shock doctrine, documental que parla del capitalisme del desastre, concepte que Klein argumenta que té la seva base en un dels personatges més influents del segle XX: Milton Friedman (1912-2006, i Premi Nobel d’Economia al 1976). Aquest va defensar el concepte de lliure mercat contra les idees de J.M Keynes (1883-1946), qui proposava dur a terme una política fiscal o monetària activa per contrarestar les pertorbacions o shocks de la demanda privada, activant així un intervencionisme estatal. Friedman defensava una idea oposada perquè considerava, sota el seu punt de vista, que el sector públic havia adquirit, fins i tot, massa pes en els països occidentals: va imposar la llei de l’oferta i la demanda, tal i com defensava Adam Smith (1723-1790), convertint el sistema econòmic en l’anomenat capitalisme del desastre, i que ha convençut a tants, des de Pinochet a Videla, passant per Reagan i Aznar, i acabant en la família Bush.

Klein sosté que les societats dels últims temps han patit aquesta política neoliberal que regularment aplica shocks, similars als electroshocks que la CIA aplicava als anys 40 en el camp de la psiquiatria a les persones, amb la intenció de domesticar-los, sotmetre’ls i atribuir-lis, inclús, una nova personalitat. Klein sosté que el recurs contra aquesta dominació de la societat és la informació, saber el que passa, dubtar i pensar en com funciona el món per poder generar una reacció, com podrien ser les manifestacions.

I com es portava a la pràctica? Amb l’Escola de Chicago (“Chicago Boys“), Friedman va formar “friedmanites”, per estendre el seu ideari que va arribar a països com Xile on van assassinar Salvador Allende (1908-1973) per instaurar la dictadura de Pinochet (1915-2006), Anglaterra amb Margaret Thatcher (1925) i  els EEUU amb Ronald Reagan (1911-2004) .

A Xile, per exemple, es va aplicar el shock que consistia en reduir la despesa pública en un 20%, acomiadar al 30% dels funcionaris, augmentar l’IVA, privatitzar la major part de les empreses estatals i liquidar els sistemes d’estalvi i els crèdits per viure sota un sostre. Aquest shock beneficia a la majoria de població?

La idea de Friedman era que ja fos a causa d’un govern (dictadura de Xile o una guerra) o d’un desastre natural (huracà Katrina) o d’un accident (atemptat de l’11-S) , es podria aplicar la política del shock implementant idees radicals de lliure mercat a una societat domesticada per la por o el terror. I així, aquesta doctrina serveix per  justificar polítiques de privatització, augment de l’atur, etc. La política del terror és la que sustenta el sistema de lliure empresa.

Documental que inicialment atabala per la quantitat de dades interessants que dóna, però que un cop assimilades agraeixes el seu visionat per comprendre el món en el que vivim i actuar en conseqüència. Klein explica la història, fent èmfasi en l’ús de violència i dels shocks per sacsejar ciutadans i argumentant que existeix una relació entre les massacres, les crisi (i la crisi actual)  i la capacitat d’imposar polítiques que són realment rebutjades per un ampli espectre de la població del planeta. (Nota: L’estrena s’esperava pel 6 d’agost; es va anul·lar. Tot i que semblava que s’estrenaria el dia 13, de moment, tampoc apareix a la cartellera.)

Aquí teniu el curt que va fer Alfonso Cuarón:

youtube=http://www.youtube.com/watch?v=_nNJM0kKrDQ