Qué va succeïr a Sabra i Chatila durant la invasió del Líban del 1982? La resposta no la sap ni el mateix protagonista de la pel·lícula, un veterà de l’exèrcit jueu que no recorda ser partícep d’una barbàrie més consentida per un estat democràtic. El director d’aquesta pel·li d’animació és Ari Folman, qui mitjançant el seu alter ego intenta recordar uns fets que finalment han estat reconeguts com una matança. Ells pertanyen a una societat que es vanaglorien d’una democràcia que obliga al jovent a fer el servei militar; qui no el fa, va a la presó. Considerant que no és una pel·lícula política, hem de valorar la valentia que ha tingut Folman per posar-nos davant de les circumstàncies que rodegen els jueus quan compleixen els 18 anys; inclús fa referència al ministre de defensa del moment, Ariel Sharon, qui va facilitar la tasca dels falangistes cristians, els autors materials de la massacre contra palestins.
La pel·lícula té forma de documental muntat amb flashbacks d’una memòria perduda pels protagonistes i desconeguda per la gran majoria. La manipulació dels fets i el desconeixement de la història sempre han creat opinions errònees producte dels interessos creats. En el seu palmarès apareix el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera; categoria a la que ha estat nominada pels Oscar. I en aquest cas no serà una altra col·laboració entre estats amb la potestat per ocupar i/o bombardejar països en nom de la seva pau i de la seva veritat.
Other Articles
‘David Boring’, un còmic de Daniel Clowes
