Wonder Wheel, de Woody Allen

L’última de Woody Allen, Wonder Wheel, està ambientada a la ciutat de Nova York dels anys 50, concretament a Coney Island, un parc d’atraccions amb l’emblemàtica nòria, que gira i gira, a voltes més amunt i d’altres més avall, com el carrusel emocional dels personatges de la cinta. Una Kate Winslet (Ginny) magistral encarna el personatge d’una dona en plena crisi dels 40 (anys) que es qüestiona la relació amb Humpty, James Belushi. Completen el repartiment un jove vigilant de la platja interpretat per Justin Timberlake (Mickey) i Juno Temple (Carolina) interpretant la filla del primer matrimoni d’Humpty.

L’amor i el desamor, les decisions que prens a la vida i la conseqüència d’aquestes són els temes principals. Ginny, desil·lusionada amb la vida que porta, s’apropa a un jove amb aspiracions per tornar a SENTIR i així deslliurar-se del pessimisme (que l’envolta) i l’autodestrucció que també encarna el fill piròman (Jack Gore) del seu primer matrimoni. L’enamorament que va viure en un primer moment amb Humpty, ara és caduc i aquella borratxera (d’amor) s’ha mutat en l’alcohol que per moments l’ajuda a oblidar el gust agredolç que envolta la seva rutina.

La fotografia de Vittorio Storaro és una delícia i bona fe en donen alguns dels seus treballs destacats Apocalypse Now, El último emperador o Novecento.  Trobàvem a faltar drames amargs de l’estil de Maridos y Mujeres, on es referia a la relació de parella equilibrant l’anihilació amb el cinisme i l’humor a través de diàlegs marca de la casa. Ara bé, si bé és cert es respira una amargor similar a films com el citat, Alice o Interiores, a Wonder Wheel regna la desil·lusió de la dona madura que anhelava un futur antagònic al que protagonitza.

Woody Allen torna al costat més pessimista de la vida, en un drama sobre la vida i els camins que un va seguint a través de males decisions. Una mena de tragèdia colorista, teatral i de digestió pesada que ens submergeix en les misèries, decepcions i frustracions de la vida.