Jasper James és un fotògraf britànic que viu entre Londres i Pequín, i que ha orientat la seva carrera cap a la foto publicitària, treballant per marques com British Airways, Ferrari, Volvo, Bank of China, Bosch o per publicacions com Vanity Fair. Però el seu nom va començar a sonar en força gràcies al seu treball City Silhouettes, un treball de caire personal que neix per mostrar la vida urbana actual, fent un joc de superposició d’imatges; per una banda siluetes humanes i per l’altre paisatges urbans de grans ciutats com Londres, Shanghai, Tóquio o Shenzhen.
La raó per la que va optar per aquest procediment van ser les ganes de realitzar un treball diferent, lluny de les instantànies. El cert és que el resultat final és força atractiu, amb un subtil toc líric; però la sensació final que t’invadeix és la d’una idea poc desenvolupada, que és queda en el punt de sortida i no va més enllà de l’efectivitat. Les imatges de Jasper James t’atrapen de forma immediata, d’això no hi ha cap dubte, però a mesura que vas veient tot el conjunt va perdent força per culpa d’una certa monotonia. Aquest és un treball original i que demostra que una idea senzilla pot donar molts bons resultats, però no és un treball tan original com molts han sentenciat, i sinó doneu-li un cop d’ull a Yesterday’s Sandwich del fotògraf ucraïnès Boris Mikhailov, que va utilitzar el mateix procediment (però de forma manual i sense photoshop) per mostrar la realitat de antiga Unió Soviètica de finals dels 60 i principis del 70, i que neix com a desafiament a les restriccions que en aquells dies imposava el sistema comunista. Mentre cada una de les imatges creades per Mikhailov amaguen un fons força ric en sensacions, les de Jasper Jones són el que veiem sense mostrar un punt de vist o un significat més enllà de l’home i la metròpolis, però sense mostrar les conseqüències d’aquesta fusió. Segurament la seva formació com a fotògraf publicitari no li fa veure més enllà d’una imatge ben construïda i dissenyada per tal d’impactar de forma immediata, sense fons ni ànima, però la fotografia d’autor va molt més enllà de fer gala d’una bona tècnica i domini dels aparells fotogràfics. La impressió final d’aquestes Siluetes de Ciutat no deixà de ser la d’un gran i efectiu hype.
Other Articles
Bunraku: Un avorrit deliri post-modern
