Els dos primers volums de la trilogia 1Q84, del japonès Haruki Murakami, es van posar a la venda l’ú de febrer. En un sol llibre, Tusquets Editores (i Empúries en català) ha publicat aquestes dues primeres parts, que ja han sigut un èxit de vendes monumental, com és habitual; al seu país natal, es varen vendre dos milions d’exemplars en una setmana, quan es va publicar, al 2009. Com ja tots sabem, la q i el 9 són homòfons en la llengua japonesa; ambdues es pronuncien kyu. No tenim ni idea de japonès, però d’aquesta manera es fa encara més evident l’homenatge a Orwell per part de l’autor Kafka en la orilla. Tusquets Editores, que d’altra banda ha publicat del japonès més mediàtic les obres Crónica del pájaro que da cuerda al mundo, Sputnik, mi amor, Al sur de la frontera, al oeste del Sol, Tokio blues (Norwegian Wood), Kafka en la orilla, After Dark, El fin del mundo y un despiadado país de las maravillas i Sauce ciego, mujer dormida, consolida d’aquesta manera l’oferta d’un dels escriptors més famosos i venerats dels darrers anys. D’altra banda, recordar que 1Q84 està format per tres parts; la tercera part s’ha publicat a mitjans del 2010 al Japó, però no hi ha data per l’edició en castellà.
La trama de 1Q84 gira eal voltant de dos personatges solitaris: Aomame i Tengo. La primera és una professora de gimnàs, vital, independent i amb les idees clares. El segon és un professor de matemàtiques que prepara a alumnes pre-universitaris. La infància i el passat, la doble vida, i les angoixes personals, turmenten als dos personatges. Ella és una assassina de maltractadors. Tengo, d’altra banda, és un home que conté algunes de les constants de Murakami; li resulta complicat relacionar-se amb la gent, els pensaments sexuals l’acompanyen sovint, i que, com a negre literari, ha de reescriure una novel·la, en un dels altres punts en comú amb el 1984 de l’autor de La rebel·lió dels animals. Jocs meta-literaris i nines russes ajuden a la seva manera a fomentar la meravellosa disbauxa endreçada i addictiva que és la trama, perquè Murakami crea un món on, per exemple, Iran i Irak estan en guerra, com a 1984, i com al llibre d’Orwell, on el sistema ho és tot, i els humanitat, no significa gairebé res, perquè en general, ha baixat els braços, resignada a una realitat molt comuna: corrupció, guerres, consumisme, entre d’altres penúries comuns, formen un món pobre a tots nivells. Les fronteres entre realitat, l’univers ‘murakamià’, i l’estranya sensació de que els interrogants que es van obrint endinsen al lector en una espiral on el temps i la història del segle XX, en la que, juntament amb la idiosincràsia de dos protagonistes que són molt més del que en un principi poden semblar.
El grandiós George Orwell, empapat del terror nazi, de l’horror stalinista, i gran coneixedor de les barbaritats de la Guerra Civil Espanyola (recordem una vegada més l’ Homenatge a Catalunya) va publicar la novel·la l’any en el que va néixer Murakami, al 1949, i la va escriure un anys abans, al 1948. Molt influenciat, com ell va reconèixer, per Nosotros, de Yevgeni Zamiatin, Orwell va moure les dues darreres xifres per crear 1984, una obra monumental i intemporal sobre la condició humana i sobretot, vers un sistema que tot ho controla, on hi predomina de forma absoluta i totalitària la ideologia Ingsoc, imposada pel Partit Únic, qui, a traves del Gran Germà, els Ministeris de la Veritat, de l’ Amor, de l’Abundància i de la Pau, controlen Oceania. Un món dividit en tres, la citada Oceania, Euràsia i Estàsia, disputat per aquestes tres grans superpotències, és el marc en el que Winston Smith (o qualsevol de nosaltres) ha de sobreviure. Gran Germà, la imatge del poder, l’ull que tot ho veu, element devastador i insofrible, fa la vida impossible al poble, començant pel protagonista, qui, degut a una feina a l’administració pública, descobreix la moguda que hi ha darrera de la tasca que està realitzant. Els lemes Pau és Guerra, Llibertat és Esclavitud i Força és Ignorància, donen una petita idea del món que dibuixa Orwell, en una de les tres grans anti-utopies del segle XX; les altres dos, Un món feliç de Aldous Huxley i Farenheit 451 de Ray Bradbury, acaben per completar una mena de trilogia distòpica que apunta directament al món del segle XX i XXI. El totalitarisme es disfressa de dictador, de consum, de televisió, de sistema educatiu idiotitzant, o de qualsevol cosa, i autors com els citats, i el mateix Murakami, veuen en ell i en la societat dels dos darrers segles el marc idoni per crear unes ficcions realistes i doloroses.
George Orwell va escriure 1984 mirant cap endavant. Haruki Murakami, diu, va escriure 1Q84 mirant enrere. Segurament, caldrà mirar per tot arreu per entendre el nostre món i com funciona, i, segons el meu punt de vista, recuperar el compromís social, polític i humà que es tenia en temps de 1984. La ficció serveix per entendre el món real, i un llibre té aquesta capacitat. Esperem, que més enllà de vendes milionàries i de l’èxtasi col·lectiu i material que generen les obres de Murakami, es parli, més que mai, del món en el que vivim i del perquè de plegat.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=d46D22Ko6t0]