La Barcelona de 1931 ja era una ciutat excessiva. Les aglomeracions, canvis i activitats nocturnes a la Ciutat Comtal són el pa de cada dia des de que el Pla Cerdà va donar forma i fons a la gran urbe que ara coneixem. La nostra ciutat ha anat canviant any rere any, sense obviar els implacables rentats de cara, com el que va haver arran de les Olimpíades, o actualment, amb el 22@, pero no parlar del Barri Xinès. Per conèixer una mica més la història de la nostra ciutat, més concretament, la de la dècada dels 30, Lluís Juste de Nin i Cristina Aranda varen publicar a través d’Ediciones de Ponent la novel·la gràfica Barcelona 1931: L’educació sentimental, adaptant lliurement l’obre de Flaubert a la Barcelona revolucionària i republicana.
Frederic Morell és un jove de Puigcerdà que arriba a Barcelona per estudiar Dret, fill de botiguers, que regentenTeixits Morell a la capital històrica de la Cerdanya i oficialment capital de la Baixa Cerdanya. Sa mare somia que triomfi a la ciutat, que sigui un gran advocat, feina que permetria a Frederic introduir-se a la burgesia catalana, i codejar-se amb les classes altes, circumstància que la progenitora valora tant com la salut del seu fill, independentment de que sigui aquest el somni d’en Frederic. Ara bé, aquest pot anar a ciutat perquè sa mare li paga tot. La ciutat el devora de seguida al protagonista. S’introudeix en un cercle d’intel·lectuals, pseudo-intel·lectuals, i en general, passa a formar part de la faràndula barcelonina, i sobretot, d’artistes sense obra, o d’artistes que realment no ho són però atrapats en la vida de bohèmia, nit i frivolitat. Sovinteja les tertúlies sobre art, cultura i societat a casa del senyor Arnau, un millonari amb dona i amant, amb les que mitja Barcelona flirtegen. Frederic és realment un apassionat de l’art, i primer prova amb la pintura, després amb la literatura, però el que realment tasta és l’explosió revolucionària de la ciutat, així com l’extenuant oferta nocturna de la ciutat. Rodejat dels seus col·legues, alguns de dretes, altres anarquistes, altres comunistes, altres vividors, altres millonaris, altres aristòcrates, Morell coneix l’amor, el desengany, els ideals, la moral, l’ètica, i per tant, coneix l’etapa que finalment, dóna sentit a la vida: l’adultesa. Una societat en plena efervescència dóna peu a molts canvis, generals, però també individuals. Frederic Morell viu aquells anys amb una intensitat envejable, i de tot plegat, el lector és qui surt beneficiat. La història arriba fins els fets de maig de 1937, sense oblidar l’absència obligada del protagonista durant un parell d’anys, per culpa de la crisi econòmica, el crack del 29, que arriba a Catalunya un parell d’anys més tard, provocant el tancament i posant en perill moltes petites i mitjanes empreses. Teixits Morell no és una excepció i l’artista frustrat ha de tornar a Puigcerdà a donar un cop de mà a casa. Com a postre, trobem dos epílegs, d’agost del 63 i desembre del mateix any, que serveix per conèixer la situació dels personatges que varen sobreviure 26 anys després.
Aquest passeig per la Barcelona de 1931 és possible, a través d’aquest vital i amè còmic, gràcies aals dibuixos senzills, austers i viscerals de Lluís Juste de Nin i al disseny gràfic, maquetació i color de Cristina Aranda. Barcelona 1931: L’educació sentimental esdevé un retrat veraç d’aquells anys, amb un punt de nostàlgia i melancolia, però sobretot, amb un amor per la vida i per Barcelona que fan de la novel·la gràfica un atractiu i recomanable viatge en el temps on viure al límit i mantenir uns ideals anaven de la mà. Bé, els més vells o els més savis que em rectifiquin. El que sí és segur és que donar un tomb per aquella Barcelona a través d’aquesta obra val i molt la pena.