Quan i com comença l’endarreriment del Tercer Món?

COMERCIO Y POBREZA. JEFFREY G. WILLIAMSON

Crítica

Aquest és el subtítol de Comercio y pobreza, obra de l’historiador Jeffrey G. Williamson, qui explica, analitza, rebat i exposa, efectivament, Cuándo y cómo empezó el atraso del Tercer Mundo. Si ens fixem en la biografia de l’autor, veiem que estem davant d’un catedràtic emèrit d’Economia a Harvard, Honorary Fellow del Departament d’Economia de la Universitat de Wisconsi-Madison, i que entre les seves obres figuren Globalization and the Poor Periphery Before (2006), Globalitazion and History: The Evolution of a Nineteennth-Century Atlantic Economy (amb Kevin O`Rourke, 1999) i Global Migration and the World Economy: Two Centuries of Policy and Performance (amb Timothy J. Hatton, 2006). Ara bé, el que és realment impactant és endinsar-se en un dels seus treballs, i és així, com gràcies a la publicació de Crítica en la seva secció de Libros de Historia, podem submergir-nos de ple en els anteriors quatre segles per entendre el perquè de la pobresa, de l’existència d’un Primer Món, d’un Tercer Món i l’origen de les diferències econòmiques que dibuixen les diferències al mapa del nostre planeta.

Capítol a capítol, l’historiador respon als diferents interrogants que sorgeixen arran de la problemàtica del Terce Món i de l’origen d’aquest, a través de l’evolució del comerç i de l’economia dels diferents continents i dels països que els formen. L’estudi és del tot exhaustiu i transversal: Des de la presentació del primer segle global, el que ocupa de 1820 a 1913, un segle vital pels avenços tecnològics que varen accentuar i consolidar les diferències econòmiques dels territoris, gràcies en part a l’increment exponencial de l’exportació i l’abaratiment del transport, a l’anàlisi econòmic dels motors que impulsen el creixement del Tercer Món, on Williamson inclou quadres (com fa al llarg del llibre) de participació de les exportacions en el producte interior brut de la perifèria pobres durant els darrers quaranta tres anys d’aquest primer segle global, de concentració de les exportacions observada a la perifèria entorn l’any 1900, passant per un estudi de la volatilitat dels preus de les matèries primes, un índex logarítmic d’industrialització, concepte clau per entendre la relació entre comerç i pobresa, sense oblidar la ja malaltissa i excessiva cerca de rendibilitat (o el que és el mateix, la maledicció dels recursos), així com la ponderació quantitativa del procés de desindustrialització del Tercer Món i el grau d’afecció pel mal holandès, que es va donar, per exemple a la Índia, al Japó i a la Xina, aquest excels volum d’economia comparada amb vocació social serveix per entendre que els mals que sacsegen contínuament el nostre planeta tenen origen ja fa un parell de segles. El treball de Williamson, també centrat en explicar la importància que va tenir la creixent desigualtat al Tercer Món durant l’explosió comercial, o l’efecte de la volatilitat dels preu a les exportacions en el desenvolupament del mateix Tercer Món, la relació entre la globalització i l’anomenada Gran Divergència, i l’arribada, tardana però imprescindible, de la industrialització a la perifèria pobre, així com les mesures preses pels polítics i un anàlisi crític i rigorós de quines haurien d’haver considerat, ofereix una extensa i detallada panoràmica del procés evolutiu, econòmicament i comercialment parlant, un planeta on finalment, s’han imposat unes voluntats lucratives que han passat per capdamunt de tot i tothom.

Desindustrialització, explosió del comerç global i l’especialització dels països pobres en l’elaboració de productes bàsics són els tres canals d’impacte, a grans trets, que han provocat que les diferències econòmiques, amb totes les desigualtats que impliquen a tots els àmbits socials, amb especial record a l’educatiu, al sanitari i al cultural. Comercio y pobreza de Jeffrey G. Williamson analitza les proves que recolzen la tesi de les repercussions asimètriques del comerç. Podem afirmar que l’explosió dels termes d’intercanvi incrementa el creixement del centre ric però no de la perifèria pobre? Podem dir que la volatilitat dels termes d’intercanvi va causar menys danys als països del centre ric que als països de la perifèria pobre? L’obra comprova aquests extrems basant-se en dades, gràfiques i analitzant la història i extraient les citades conclusions amb un punt de vista científic i crític.

A través de l’obra, també s’arriben a dues conclusions més: la primera sosté que si la dilatada explosió dels termes d’intercanvi que es va prolongar fins les dècades 1870 o 1890 va ser efectivament la causa de la desindustrialització de la perifèria pobre, llavors cal pensar que la davallada dels termes d’intercanvi registrat amb posterioritat a les mateixes dècades hauria hagut d’afavorir la industrialització de la perifèria pobre. Amb menys intercanvi i competència, més marge per ser autosuficients. D’altra banda, la segona conclusió està relacionada amb la primera: Podem pensar que els si els països de la perifèria pobre més independents i autònoms varen imposar barreres aranzelàries amb la intenció de contrarestar primer la invasió de de productes manufacturats del primer món, en canvi, no varen frenar després les forces de desindustrialització, senzillament, per la raó de que aquells canvis no tenien una finalitat pro-industrial. Fins el 1930, això no va passar, per motius que queden clars: un canvi de mentalitat havia d’arribar tard o d’hora.

Durant els darrers dos-cents anys la tendència no ha variat: les explosions dels termes d’intercanvi registrats a la perifèria pobre encara poden frenar el creixement de les nacions que intenten desenvolupar-se. L’ordre econòmics existents a l’Àfrica (propi del S.XIX) no permet lluitar contra els interessos creats, dintre i fora del continent, ni contra les dinàmiques dels mercats; tot i que no podem oblidar que s’ha avançat en alguns temes socials, queda molt, i més veient en temes que no venen al cas, però que cal recordar, com és la fam, el tràfic d’armes, mines de coltán, etc. És humà, segurament, preguntar-se: Perquè sembla impossible canviar el destí les coses?

L’obra de Williamson dóna respostes, de forma clara, extensa i rigorosa, sobre l’endarreriment dels països més pobres. És evident que la situació del món ve donada per molts motius, i cercar el màxim lucre possible, sense pensar en les conseqüències, segueix sent un dels grans problemes del nostre planeta. El valor que cadascú li dóna els diners, la forma de guanyar-los i la manera de gastar-los, finalment, dictaminen les opinions i les accions de cadascun de nosaltres. Pels que considerem que és vital pensar com afecta cadascuna de les nostres accions, quin impacte té al planeta, en temes de comerç, sempre ens quedarà el comerç just (perquè és just el comerç just?). I en temes de coneixement, sempre ens quedarà apropar-nos a obres com aquest imprescindible Comercio y pobreza. Cuándo y cómo comenzó el atraso del Tercer Mundo (Crítica, 2012), de Jeffrey G. Williamson.