Els personatges que governen, defensen i justifiquen l’actual sistema capitalista no tenen cap tipus d’arguments ni cap mena de vergonya per defensar i mantenir les tesis del creixement perquè sí, tot i que bona part de la ciutadania crítica i activa, que amb més o menys compromís, mostren una queixa tan intermitent com urgent cap a una classe política que des de fa dècades governa amb els pantalons i la roba interior a l’alçada dels turmells. Perquè cal insistir: els que defensen l’actual sistema econòmic no tenen cap mena de credibilitat, i com més ferms es mantinguin en les seves postures i més intransigents en les seves formes, mostrant una actitud despectiva cap als ciutadans i covarda davant del mercat financer, més faran el ridícul i més gent se n’adonarà de que polítics, banquers no ètics, especuladors de tota mena (amb col·laboració amb els indiferents i dels individus que ja els hi està bé com estan les coses) els hi importa ben poc que les diferències entre rics i pobres siguin cada cop més grans. Com és possible que s’hagi permès arribar a xifres d’acumulació de deute que ja es preveien fatals pel futur del planeta. Com és possible que s’arribi a la situació viscuda a Islàndia, o la que viu Grècia? És tot massa evident, però a ningú no se li cau la cara de vergonya, i només busquen injectar milions d’euros als bancs, i continuar igual. El títol del llibre, publicat recentment a Espanya, dels economistes Carmen M. Reinhart i Kenneth S. Rogoff, Esta vez es distinto. Ocho siglos de necedad financiera (Fondo de Cultura Económica, 2011), parla per sí sol; en ell se’ns explica que on estem ara, ja hi havíem estat. Perquè serà? “No hay pan para tanto chorizo”.
Stéphane Hessel va posar el crit al cel amb Indigneu-vos (Destino, 2010), denunciant no només la cobdícia dels causants de l’actual panorama socioeconòmic, sinó també als ciutadans que mostren indiferència per tot el que està succeint. Hessel desborda i goleja a tots els que es posin per davant a Comprometeu-vos (Destino, 2011), la continuació d’Indigneu-vos, afirmant rotundament que indignar-se és un primer pas per deixar enrere la indiferència, però que, sense compromís, o queixant-se de cara a la galeria a una sobretaula, no anem enlloc, i la derrota social serà, en aquest cas, total. Es tracta de saber quin grau de confiança podem tenir en l’eficàcia del compromís cívic. Evidentment resulta més fàcil pensar que no és la meva responsabilitat -que no m’agraden els que dirigeixen actualment la política i considero que no van de bona fe- i en conseqüència dedicar-me a les meves preocupacions personals… Crec que aquesta tendència es dóna a totes les societats… Em sento inclinat a afirmar que els canvis són sempre gràcies a un 10% o a un 20% de les persones, com a molt, que són les que es mouen realment, i que els altres es limiten a seguir-les. És una dada per ser optimista. En aquesta darrera crida per despertar consciències i promoure una actitud crítica amb el circ polític, Hessel estableix una conversació amb l’escriptor i activista Gilles Vanderpooten, autor de Le Tour de France du développement durable, a través de la qual tots dos remarquen algunes de les problemàtiques denunciades des de fa anys, i que el moviment 15-M ha posat un altre cop sobre la taula. Argumenten, estableixen i difonen unes pautes per crear una societat equilibrada, justa i intel·ligent. Com? Apostant un desenvolupament sostenible i equitatiu pel planeta i per la humanitat; treballant per la construcció d’una consciència ecològica i recordar, per exemple, l’obra de Jaques Robin i la d’Edgar Morin, clàssics estudiosos de la matèria; insistir en la creació d’una Organització Mundial per vetllar pel Medi Ambient atenent, per exemple, al camí traçat per Europa Ecològica, partit verd creat per Daniel Cohn-Bendit i Eva Joly, així com el Pacte Ecològic ideat per Nicolas Hulot i que va fer firmar als diferents partits polítics francesos durant les eleccions del 2007; denunciant una crisis que neix de la desregularització dels mercats i dels interessos macroeconòmics que han desestabilitzat tot el planeta sense que la majoria dels culpables paguin pels seus crims econòmics; la necessitat de crear alternatives, primer, posant límits i regulant l’economia, equilibrant economies locals i globals, i establir una estratègia comuna per la protecció de la Terra, per lluitar contra la pobresa i la injustíca, i per controlar l’especulació i la cobdícia; posant sobre la taula les vegades que calguin els articles que formen la Declaració Universal dels Drets Humans, com bé fan Human Rights Watch, Amnistia Internacional i la Federació Internacional de les Lligues dels Drets Humans, recordant les vegades que calguin des de l’article 1(Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres), el 13 (Totes les persones tenen dret a circular lliurement i a elegir la seva residència en el territori d’un estat, a sortir a qualsevol país, inclús el propi, i a tornar al seu país), el 22(Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per la seva dignitat), i cadascun d’ells perquè els que se’ls salten quedin en evidència una vegada i un altra fins que no tinguin més remei que plegar; i per últim, transmetent el missatge de generació en generació, perquè el futur l’hem d’escriure des d’ara, i els nens i el jovent, tot i viure encara ara en un món on el consumisme ho devora tot, amb paciència i virtut, s’ha de conscienciar als més despistats i als més conformistes, perquè d’aquesta manera, els immobilistes quedin del tot retratats, i potser, algun dia, els que busquen el lucre sense valoras les conseqüències econòmiques ni humanes, seran considerats i jutjats com criminals.
Stéphane Hessel va motivar el moviment 15-M amb el cèlebre Indigneu-vos, posant de manifest que no és des del 15 de maig que hi ha motius per confiar en la immediata construcció d’una societat on la raó, la intel·ligència i la igualtat socioeconòmica tinguin una presència inqüestionable, sinó, des de fa temps que hi ha fundacions, comissions, organismes, i en definitiva, ciutadans, que treballen perquè així sigui. El 15-M ha estat el punt clau perquè molts més s’assabentin de què va tot plegat, i és una motivació més per creure en el canvi; tot i que ja no queden indignats a les places, res canvia. El compromís segueix, o hauria de seguir pels diferents barris i diferents municpis, i el més important, el que ha de romandre és l’esperit crític amb l’actual model socioeconòmic. Diners, n’hi ha, i com ens diu Hessel a Indigneu-vos, el creixement econòmics des del final de la 2a G.M és imparable, i sembla ser que pel què ha servit és perquè la distància entre rics i pobres sigui cada dia més insuportable. No oblidem que durant el darrer any la venda de cotxes de luxe ha crescut (no us perdeu l’article d’Autocity) La societat en la que vivim està dominada per individus que es salten la Declaració Universal dels Drets Humans, per traficants d’armes (parlo dels legals), per esclaus del mercat financer (parlo dels polítics), per la corporació (i tots sabem de qui parlem i com funciona),… és a dir, està en mans dels diners, i la majoria, encara, viu per guanyar diners per poder gastar i gastar, sense tenir un sentit crític del consum ni de res. Indigneu-vos, sí, i Comprometeu-vos, també, perquè és un insult a la humanitat que els diners estiguin per sobre ni de la intel·ligència, ni de la raó, ni de la Declaració dels Drets Humans.
Tot i que s’afirma que hi ha moltes intel·ligències, és més que dubtós considerar intel·ligent a qui sap fer diners sense cap mena de consciència social. Qui s’adapta a un mon malalt és perquè està malalt, va dir Krishnamurti. Segurament, es més itel·ligent qui se n’adona de que ens prenen el pèl. I estic segur que compromès no és l’empresari que acomiada gent per incrementar productivitat, ni el polític que retalla per assegurar-se l’aplaudiment de la UE i dels mercats financers; compromès és Hessel i tots els que treballen i lluiten per canviar el món, creant unes noves regles del joc pensant en el planeta i en tota la humanitat.