CRÓNICAS DE JERUSALÉN. GUY DELISLE
Astiberri
Guy Delisle és un autor de còmics emparentat amb una treballadora de Metges Sense Fronteres. Dels viatges que fa ell sol o plegats, i ara ja amb els seus dos fills, neixen obres com Shenzen, Pyonyang, Crónicas Brimanas. El seu darrer treball és Crónicas de Jerusalén (Astiberri, 2011), i com sempre, el seu estil simplista, diàfan, la seva mirada neta, transparent, i el seu to sobri, dotat d’un subtil i obert sentit de l’humor, provoquen totes aquelles sensacions que un obté quan té entre les mans una gran obra: desconnexió, coneixement, entreteniment i diversió.
Intentaré explicar algunes situacions que dibuixa l’autor quebequès, per fer-nos una mínima idea de l’obra:
La primera, molt curiosa, és la de Delisle passejant per un assentament de colons jueus, que com és sabut, ocupen terres per la cara, amb els enfrontaments corresponents. Dins d’aquest assentament hi ha un supermercat immens, on tenen de tot. El francès es qüestiona si entrar o no i comprar. Ell viu a una part del Jerusalem Oriental on és complicat trobar aliments, estris i objectes de primera necessitat, com uns bolquers per la seva filla petita. El malestar i mala vida que provoquen el bloqueig jueu a Palestina, amb 70 checkpoints i 600 punts de pas bloquejats, també són coneguts. Finalment, el francès entra al hipermercat, i embogeix. Tenen de tot, i a sobre, tenen els cereals que més li agraden, els “Shredded Wheat”, difícils de trobar inclús a França. Com a curiositat, apuntar que aquests cereals es preparen de la següent manera: s’omple un vol amb cereals, s’ofeguen amb aigua bullint, es llença l’aigua i es tornen a ofegar amb llet freda. Segons Delisle són irresistibles, però encara ho és més, pensa l’autor (mentre recordava els missatges de la seva dona i d’altres amics cooperants a la zona) no comprar res en un supermercat construït per imposició sionista. El més interessant de tot plegat, no obstant, després de que el dibuixant vencés la temptació, és la vinyeta final: dones palestines amb burka sortint amb bosses plenes de menjar del supermercat construït per les braves.
Un altres història prou esperpèntica és la de la vedella roja que farà que Jesucrist torni a la Terra. I així és, perquè els jueus més ortodoxes i els cristians fonamentalistes busquen aquesta vedella roja, que permetrà, després d’incinerar-la i barrejar les seves cendres amb aigua, retirar la Cúpula de la Mesquita que presideix l’Explanada de les mesquites. Evidentment, si es destrueix la Cúpula de la Roca, la que domina el Mont dels Temples, lloc sagrat per cristians, jueus i musulmans, perquè així ho decideixen els dos primers grups, perquè han trobat la vedella que els permetrà que Jesús torni al planeta, les conseqüències, podrien ser, per exemple, la tercera guerra mundial.
Hi ha altres moments delicats, com l’ Operació Plom Fos, o l’experiència de cooperants que al·lucinen amb l’actitud dels colons. També és sorprenent com els diaris israelians critiquen de forma ferotge i veraç el govern del seu país, per la violència amb la que es tracta els palestins, i sobretot, Delisle es congratula amb les paraules de l’ex-primer ministre Ehud Olmert, qui censura els atemptats contra vides palestines, no sense recordar que aquests llencen coets, tot i que no és el mateix llençar un coet que atacar amb F-16. Ara bé, evidentment que el dibuixant s’impregna de dalt a baix amb el que veu i viu, sent fidel a ell mateix i a la seva idea d’historieta. Ell passa per Jerusalem, i el que es troba, el que coneix, ho dibuixa, o relata de forma natural. Res a veure amb l’exercici periodístic de Joe Sacco, qui s’endinsa en la idiosincràsia del conflicte, dels palestins i dels israelians per separat, i amb un punt de vista més que crític; tots dos són igualment interessants i imprescindibles.
Delisle està de viatge, s’ho vol passar bé, i sí, vol impregnar-se de la cultura, del dia a dia; per ell, tot això significa apropar-se a la quotidianitat de l’indret, i anar amb els ulls i la ment obertes; tot i que a Jerusalem, els dos fills li posen més difícil que mai, i el fan anar de bòlit. Però sempre troba moments per topar-se amb la història, o amb fets ben curiosos, com la separació que hi ha entre àrabs i palestins a alguns barris, la convivència plena de normalitat entre mares i pares jueus i palestins que es troben al parc, la presència massiva d’armes, o anècdotes, com la que viu a una cafeteria del Jerusalem occidental, on a la taula del davant tenia a un jueu prenent-se un cafè tranquil·lament, amb un bigoti en forma de raspall de dents, com el de Hitler.
Guy Delisle és un dels grans del còmic actual, i no es pot explicar, s’ha de llegir.
L’eternitat blues de Jimbo Mathus
