Ecoeducació, de Daniel Goleman

Potenciem l’educació, lluitem i creem impactes positius. Aquest és el principal missatge que Daniel Goleman, en col·laboració amb Lisa Bennett i Zenobia Barlow, té per missió transmetre al llarg de les pàgines d’Ecoeducació, llibre de caire didàctic que recull tot un seguit de pràctiques i casos reals d’alt valor social i mediambiental. Abans de continuar desxifrant les particularitats d’aquesta publicació, però, és convenient fer un especial incís en el bagatge de Goleman, i és que al llarg dels anys ha esdevingut una autoritat en el camp de l’educació i la gestió de la intel·ligència. Aquest psicòleg nord-americà i ex-periodista de The New York Times porta uns quants títols a l’esquena: Intel·ligència Social (Social Intelligence: The New Science of Social Relationships, 2006), Intel·ligència Emocional (Emotional Intelligence: Why It Can Matter More Than IQ, 1996), La salut emocional: converses amb el Dalai Lama sobre salut, les emocions i la ment (Healing Emotions: Conversations with the Dalai Lama on Mindfulness, Emotions, and Health, 1997) o L’Esperit Creatiu (The Creative Spirit, 1992), entre altres.

Si bé a L’Esperit Creatiu destaquen la intuïció, la voluntat, el gaudiment, el valor i la compassió com a principals recursos específics per a la creativitat, en el cas de l’Ecoeducació existeixen cinc pilars en els que es fonamenta l’aprenentatge adequat per a aconseguir una població emocional i socialment compromesa, especialment les generacions més joves. Citant les seves pròpies paraules “la resiliència de les futures generacions depèn, bàsicament, d’un ús savi dels recursos naturals i l’adaptació al nínxol ecològic”. Segons Goleman, la importància d’una bona ecoeducació recau en el desenvolupament de l’empatia amb totes les formes de vida a fi de promoure un creixement de la capacitat de compassió que, de retruc, fomentarà l’interès per la creació d’una xarxa de relacions més compenetrada. Aquesta visió interdependent del món permet la continuïtat i supervivència en major qualitat del grup que l’adopti; és el cas de les cultures indígenes, societats profundament vinculades als ecosistemes primigenis. Més enllà de l’empatia, també cal fer i fa èmfasi en l’adopció de la sostenibilitat com a pràctica en comunitat, valor intrínsec en aquelles societats que practiquen
un enfocament sostenible en la seva gran consideració per al bé comú; això és, la prevenció i implementació de pràctiques conservatives, així com la creació de sistemes econòmics i governamentals que ajudin a mantenir aquesta comunitat.
Per a aconseguir una praxis totalment efectiva, manté, és de crucial importància comprendre íntimament el paper de la naturalesa, i el nostre dins d’aquesta, per gaudir d’una forma de vida col·lectiva en harmonia, sense fer abús dels recursos necessaris tot adaptant-se als temps de crisi o prosperitat. Alhora, avançar-se a les conseqüències inesperades pot esdevenir decisiu per a la reflexió sobre els efectes de les accions humanes quotidianes i, per tant, ser a temps de canviar la manera de pensar, així com el mateix comportament. Es podria dir que contribueix de manera beneficiosa la relació causa-efecte. Finalment, la darrera de les claus es desvetlla com una de les més evidents i inadvertida, doncs l’economia globalitzada ha creat una sèrie d’obstacles que ens impedeixen veure les implicacions de les nostres accions a llarg termini, sent aquesta, precisament, la gran escomesa.

La rabiosa actualitat d’Ecoeducació fa possible l’exemplificació de casos molt propers en l’espaitemps en el pla històric, de manera que la visualització i l’apropament a les causes narrades és d’una facilitat tan sorprenent com directa. Al llarg dels capítols il·lustra la capacitat de reflexió i resiliència en diferents entorns des de Teri Blanton i Wendell Berry, protagonitzant la lluita contra l’explotació de les muntanyes en busca de carbó, fins el grup d’escolars de Nova Orleans que recupera, millora i potencia el sistema escolar, passant pel conflicte del petroli a Alaska, el desafiament de l’ortodoxia, el canvi d’un sistema alimentari o el camí cap a l’alimentació justa, entre molts altres exemples. Queden palesos els grans problemes mediambientals contemporanis com ara la mineria, l’explotació de muntanyes, el petroli, l’aigua i totes les dificultats derivades de l’alimentació, que es plantegen com a precedents d’una solució ajustada, en cada cas, protagonitzada en tot moment per la voluntat i l’esforç d’un conjunt de persones. Aquest és l’esperit col·lectiu que es pretén enaltir mitjançant la disposició d’eines individuals i grupals, l’esperit de decisió i la crítica sobre el nostre entorn.
Els destinataris principals d’aquest treball són els educadors i l’alumnat, les generacions de nova fornada. No per això deixa de ser recomanable, més aviat el contrari, ja que la implicació del títol ha anat més enllà per donar peu al Center for Ecoliteracy, projecte major que exerceix com a complement essencial, donat que està forjat per tot un seguit d’eines i informació relacionades amb l’educació emocional, social i ecològica. No hi manquen els documents com a suport professional en nutrició i salut en l’entorn escolar, així com lliçons, entrevistes, assaigs i més materials de lliure ús que persegueixen el fi de l’educació per a una vida sostenible.

Goleman, D., Bennett, L. i Barlow, Z. (2013). Eco Educación. Editorial EJ Juventud.
ISBN: 978-84-261-4037-1, Format: 18 x 24 cm, 193 pàgines. PVP: 18,00€